Tarda de riures i aplaudiments a l’espectacle de monòlegs solidaris en suport als joves i adults que viuen amb una cardiopatia

El diumenge 6 de març a les set de la tarda, Raúl Alcaraz, Aileen Celeste, Carlos del Pozo, Sonia Moya, Carlos Oliva, Santi Pérez i Sergio Picón van participar en l’espectacle de monòlegs solidaris en suport als joves i adults que viuen amb una cardiopatia a l’Auditori Barradas de l’Hospitalet de Llobregat.

La vida a l’Hospitalet, l’aparcament, la dona, el pas dels anys, la copa dels sostenidors… van ser alguns dels temes que els monologuistes van tractar enmig de les seves bromes, però amb un missatge final que valia la pena escoltar.

Gràcies a la col·laboració de l’Auditori Barradas i de totes i tots els monologuistes, els beneficis de l’acte aniran íntegrament al projecte Connecta’t que la Fundació CorAvant duu a terme dins de l’àmbit hospitalari amb els joves i adults que tenen una cardiopatia i amb les seves famílies durant els diferents moments relacionats amb els canvis en el diagnòstic i el tractament de la seva patologia.

La intervenció de l’equip de psicòlogues de la Fundació CorAvant a l’hospital és molt important: informem i assessorarem sobre les repercussions no clíniques de la cardiopatia en la vida quotidiana i oferim suport psicosocial i l’acompanyament necessari en cada cas i en cada moment.


Celebrem el Dia Internacional de la Dona amb les Tecletes Mares de Tarragona

El diumenge 6 de març, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, l’Àngels Estévez, psicòloga i responsable de l’entitat a la delegació de Tarragona, va participar en la diada lúdica festiva de les Tecletes Mares de Tarragona a la Parcquinta, juntament amb altres entitats de criança tarragonines.

Durant la diada vam poder gaudir de l’actuació de la companyia de circ Mortelo & Manzini i ballar al ritme del Magí i la Tecla del Club Maginet Tarragona. I també vam participar en la lectura del manifest per fer de Tarragona una ciutat femenina i feminista per a les famílies.

El manifest comença així:

Avui, com cada dia és 8 de març, dia de la Dona, de la mare, de la filla, de l’amiga, de la companya. Avui, volem posar en valor la gran força que tenim juntes, la SORORITAT que ens uneix en el camí de sostenir les nostres maternitats, cadascuna única i diferent. És per això que avui us hem convocat aquí. Avui, com cada dia busquem el suport les unes en les altres per reivindicar els nostres drets, les nostres lluites.

Pots escoltar-lo tot sencer aquí:

 

Foto: Tecletes Mares de Tarragona


Bombons artesanals benèfics per als joves i adults que viuen amb una cardiopatia

Així és com la Berta, especialista en xocolata, presenta els bombons artesanals benèfics a la seva web https://blpastry.com/bombones-beneficos

Què és el que et va moure a fer bombons solidaris?

Fa temps vaig dissenyar uns bombons amb la petjada d’un gos i els tenia com un disseny més. A la que vaig tenir accés a un obrador professional per una feina, se’m va acudir que podia vendre aquests bombons i donar els beneficis a associacions d’animals. I, a partir d’aquí, vaig pensar en arribar a més causes. Vaig pensar una mica amb les malalties més conegudes, em vaig estar informant de quines associacions hi havia i la vostra va ser la que més em va agradar.

Com són els bombons?

Són bombons fets a mà de xocolata amb llet de primera qualitat en un obrador prop de Girona. I els hi poso una capa de mantega de cacau amb colorant blanc que actua com a “pintura”.

On podem comprar-los?

A la web https://blpastry.com/product/cardiopatias i es poden comprar amb caixes de 6 o 8 unitats.

 

Si vols seguir més de prop a la Berta Linares, aquí tens el seu Instagram: @bl_pastry


Els pallassos i pallasses d’hospital tornen a l’Hospital Vall d’Hebron

El diumenge 20 de febrer, coincidint amb la setmana del Cor, els pallassos i pallasses voluntaris d’hospital van poder tornar a omplir de somriures i rialles les plantes de pediatria de l’Hospital Infantil i Hospital de la Dona Vall d’Hebron.

L’equip de voluntaris i voluntàries de l’entitat va reprendre la seva activitat amb moltes ganes i il·lusió i, com sempre, es van sentir molt acollits per l’equip d’infermeria i van gaudir molt de l’esperada retrobada amb el grup.

El voluntariat de pallassos i pallasses d’hospital forma part del projecte de l’entitat Fem més agradables les estades a l’hospital, que té l’objectiu de millorar els serveis d’atenció als infants i a les seves famílies oferint-los una estada més agradable, ajudar-los a crear una actitud positiva davant l’experiència de l’hospitalització i reduir l’impacte emocional que provoca la malaltia i l’estada a l’hospital.

Aquesta activitat ha estat possible gràcies a la Generalitat de Catalunya i la Fundación ONCE que han col·laborat en el finançament de les activitats del projecte Atenció a infants amb cardiopaties i les seves famílies.

A les imatges pots veure l’arribada de la Dra. Mandarineta i del Dr. Tocanassos a l’Hospital.


Tota persona amb cardiopatia d’aparició durant la infància té el dret a rebre els serveis necessaris per a aconseguir el seu màxim potencial

Des de l’Associació de Cardiopaties Congènites (AACIC) i la Fundació CorAvant ens sumem a la declaració dels drets de les persones que tenen una cardiopatia d’aparició en la infància que promou  la Global Alliance for Rheumatic and Congenital Hearts (Global ARCH).

Nosaltres ja hem signat la declaració que té dos principis clau:

  1. Tota persona amb cardiopatia d’aparició durant la infància hauria de rebre l’atenció clínica necessària que sigui oportuna, assequible, segura, centrada en el pacient i per a tota la vida.
  2. Tota persona amb cardiopatia d’aparició durant la infància hauria de viure lliure de discriminació i tenir accés total a l’educació, l’ocupació i a prestacions i serveis socials necessaris per a garantir el seu benestar i la seva plena participació a la societat per a tota la vida.

Com a soci, sòcia, amic, amiga de la nostra entitat, et demanem que si tota aquesta informació ha ressonat dins teu, signis també la declaració.

Si cliques al botó de sota, a més de poder signar la declaració, podràs llegir-ne tot el seu contingut. I, si decideixes signar-la, no t’oblidis de posar al formulari on et demana quatre dades bàsiques sobre qui ets, que vens de part de la nostra associació o fundació.

Vull signar la declaració de drets


Webinar Cor que creix, el pas del cor d’infant al cor jove

  • Què passa quan un infant amb cardiopatia congènita es fa gran?⁣ ⁣
  • Com es fa la transició de la Unitat de Cardiologia Pediàtrica a la Unitat de Cardiologia de l’Adult (UCA)?⁣ ⁣
  • Com s’acompanyen a les famílies i al jove quan té entre 15 i 16 anys?⁣ ⁣
  • Com d’important és que l’infant o l’adolescent sàpiga que té una cardiopatia i que aprengui a ser responsable de la seva malaltia?⁣ ⁣
  • Quins són els avenços que s’han fet en els últims cinc anys dins de les cardiopaties congènites i quins s’espera que es facin ara que cada vegada les intervencions i tractaments són més resolutives i amb menys repercussions en el dia a dia?⁣ ⁣

En aquest webinar, la doctora Rosa Cullell i la doctora Cristina Marimon,  cardiòlogues pediàtriques de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus; i la doctora Bàrbara Carbonell, cardiòloga de la Unitat de Cardiologia de l’Adult del mateix hospital; resolen tots els teus dubtes.⁣

Aquesta activitat ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Diputació de Tarragona.

Pots veure el webinar Cor que creix, el pas del cor d’infant al cor jove, aquí:


Celebrem el Dia Internacional de les Cardiopaties Congènites amb la tornada del voluntariat d’hospital

Aquest matí, un grup de voluntaris i voluntàries d’hospital de l’entitat han repartit joguines per a les habitacions de tots els infants i joves ingressats a la primera i a la segona planta de cirurgia pediàtrica de l’Hospital Infantil i Hospital de la Dona Vall d’Hebon amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Cardiopaties Congènites. I també han dut a terme el taller Decora el teu cor que realitzarem durant tota la setmana.

El grup de voluntaris i voluntàries de l’hospital acompanya, dona suport i entretén als infants i adolescents per fer més agradable la seva estada a l’hospital. També informa les seves famílies sobre les repercussions de les cardiopaties congènites i els serveis que ofereix l’entitat a dins de l’hospital i després de l’alta hospitalària.

Està previst també que aquest cap de setmana també puguin tornar els voluntaris pallassos i voluntàries pallasses d’hospital.

Aquesta activitat ha estat possible gràcies a la Generalitat de Catalunya i la Fundación ONCE que han col·laborat en el finançament de les activitats del projecte Atenció a infants amb cardiopaties i les seves famílies.

Celebrem el Dia Internacional de les Cardiopaties Congènites amb la tornada del voluntariat d’hospital

1 de cada 100 nadons neix amb una cardiopatia

Les cardiopaties congènites són el grup més freqüent dins el de malformacions congènites, afecten aproximadament 1 de cada 100 naixements. Cada any, a Catalunya, neixen uns 600 nadons amb cardiopatia, dels quals uns 200 necessitaran intervenció quirúrgica durant el primer any de vida després del diagnòstic.

Una cardiopatia congènita és una malformació de l’estructura del cor que apareix durant l’embaràs. Es pot començar a detectar durant la mateixa gestació, els primers anys de vida o, fins i tot, durant l’edat adulta.

Parlem de cardiopaties simples, moderades, complexes…, amb una varietat de més de 300 diagnòstics diferents que requereixen un seguiment mèdic al llarg de tota la vida i, sovint, de tractament quirúrgic.

Hi ha altres tipus de cardiopaties que no són degudes a malformacions estructurals del cor, però que poden provocar alteracions en el seu funcionament , i que es poden manifestar durant la infantesa o adolescència. Dins d’aquest grup hi ha les arrítmies, les miocardiopaties o les cardiopaties adquirides durant la infantesa (afectacions de vàlvules, etc.) El trasplantament cardíac és una solució quirúrgica a algunes d’aquestes cardiopaties.

A Catalunya s’estima que hi viuen 40.000 persones amb cardiopatia congènita de les quals 20.000 ja han arribat a l’edat adulta. En l’actualitat, gràcies als avenços mèdics, els cardiòlegs especialitzats en cardiopaties congènites poden focalitzar el seu esforç i expertesa en les repercussions que els tractaments i les intervencions quirúrgiques tenen en el dia a dia dels seus pacients. Fa poc més de 30 anys, els cardiòlegs només podien centrar-se en la supervivència d’aquests infants. Avui, aquests infants creixen i es fan adults.

La cardiopatia congènita ja és considerada una malaltia de llarga durada. No obstant, només un 20 % dels adults amb aquesta patologia segueix un control mèdic o tractament.

Davant d’aquest nou escenari, la tasca de l’equip mèdic especialitzat dels hospitals de referència i l’equip de professionals de l’Associació i la Fundació de Cardiopaties Congènites, convergeix en un objectiu comú: treballar per unificar criteris i mètodes per tal de pal·liar l’impacte de les repercussions en el dia a dia d’aquestes persones i contribuir en la millora de la seva qualitat de vida.

Des de l’Associació i la Fundació de Cardiopaties Congènites treballem des de 1994 donant suport psicosocial i acompanyament als infants, joves i adults que viuen amb una cardiopatia congènita o altres patologies del cor, i a les seves famílies, tant a l’hospital com en l’adaptació a la vida quotidiana. Donem a conèixer la realitat d’aquest col·lectiu a la societat; i promovem la recerca de l’impacte social i familiar que representa viure i conviure amb una cardiopatia des de la infància.

El 14 de febrer, Dia Internacional de les Cardiopaties Congènites, és un bon dia per donar visibilitat a la realitat d’aquestes persones amb la campanya #corquecreix.

Suma’t a la campanya #corquecreix

  • Si tens pensat penjar alguna publicació per commemorar el Dia Internacional de les Cardiopaties Congènites, menciona’ns i no t’oblidis de posar l’etiqueta #corquecreix . A Facebook i a Instagram ens trobaràs com a @coravantaacic i a Twitter com a @coravant
  • També pots compartir les publicacions que trobaràs a les nostres xarxes socials amb #corquecreix durant la setmana del 14 al 20 de febrer.

Des de l’entitat compartirem totes les publicacions per a què el nostre missatge pugui arribar més lluny.

Aquí et deixem els testimonis de la campanya #corquecreix

Biel

En Biel juga a futbol des de que tenia tres anys i mai s’havia trobat malament. Però, quan tenia deu anys, en una revisió mèdico-esportiva, l’electrocardiograma no va sortir bé i el van derivar al cardiòleg. Va ser llavors, i després de proves més exhaustives, que ell i la seva família van descobrir que tenia una cardiopatia congènita.

Rosanna

La Rosanna té quaranta-sis anys, va néixer amb una tetralogia de fallot i als sis anys la van operar. Des d’aleshores ha pogut fer una vida bastant normal, però fa uns quatre anys li van canviar la vàlvula pulmonar i, per primera vegada, es va sentir vulnerable. Allò va suposar un parèntesi per a ella, i ara torna a estar en acció, molt millor del que estava abans de l’operació.

Anna Rosa, mare d’en Biel

“Els pares ho passem molt malament, potser més i tot que el nen, perquè necessites tenir sempre una façana. A vegades penso que si t’ha tocat de naixement, ho passes molt malament, però tens un temps per adaptar-te. Però, en el meu cas, nosaltres no teníem aquest temps i jo em passava nits que, quan el nen ja dormia, se’m venia tot avall.”

“La part d’en Biel és que ell sempre s’ha vist bé i només va a una revisió i de cop i volta li diuen que no està bé. I clar, ell entra en una ràbia que com a nen ha d’assumir que li demanen que deixi de jugar i tot el que li ve a sobre. Ha d’acceptar que això és per a tota la vida i no és prou gran encara per veure la conseqüència del que pot passar si no para.” (Anna Rosa)

Luis

En Luis va néixer amb una cardiopatia congènita i l’han operat diverses vegades durant la seva infantesa. Durant nou anys va treballar en una companyia constructora molt important fins que, a causa de la crisi de la construcció, van acomiadar a molts dels treballadors i a ell li va coincidir també amb una baixada de les seves capacitats i el deteriorament progressiu del seu estat de salut. Les feines que va trobar després eren molt precàries i requerien d’esforç físic i el seu estat de salut empitjorava. Al final li van concedir una pensió per la seva incapacitat laboral. Ara està trasplantat des de fa tres anys i es dedica al voluntariat esportiu.

Alba

L’Alba té onze anys i ens parla de les Aventures.Cor, les colònies de la nostra entitat.⁣

“Les colònies de l’AACIC són molt divertides perquè hi poden anar nens i nenes amb cardiopatia o sense. (…) Ens ho passem molt bé i juguem molt amb els amics, perquè són amics que només veus un o dos cops l’any a les colònies, trobades o excursions de l’AACIC. També són molt xules perquè fem treballs manuals, jocs, esports…”⁣⁣

Carles

En Carles té cinquanta-quatre anys, va néixer amb una tetralogia de fallot i porta un DAI.⁣ ⁣

“Conèixer l’Associació i la Fundació m’aporta tranquil·litat, suport, ajut, aprenentatge, solidaritat. Sempre és una tranquil·litat saber que no estàs sol en aquest món amb una malaltia congènita del cor i que, a més, qui hi sigui, sigui una organització seriosa com AACIC i CorAvant.”⁣

Adrià

L’Adrià té onze anys, va néixer amb una tetralogia de fallot i juga a futbol des dels set anys.⁣ ⁣

“El cardiòleg em deixa jugar, però em diu que no puc fer més de sis hores d’esport a la setmana, i només puc jugar dues parts alternades als partits. Tot i això, soc el pitxitxi del meu equip.”

Carla

La Carla té vint-i-un anys, està estudiant arts escèniques i té una cardiopatia congènita (tetralogia de fallot).⁣ ⁣

“Per a mi l’AACIC és una associació amb valors molt important on t’ensenyen a conviure amb la teva malaltia. Tenen unes colònies espectaculars on treballen els valors de l’amistat, els animals, la naturalesa, les emocions, ser tu mateix. Jo hi vaig des de molt petita i espero poder continuar-hi anant com a monitora i poder ensenyar als nens i nenes que ara van a les colònies tots aquests valors que m’han ensenyat a mi.”⁣

Teresa

La Teresa té cinquanta-dos anys i quan en tenia quatre la van operar d’una tetralogia de fallot. Ella forma part de la nostra entitat com a voluntària, sòcia i vocal de la Junta directiva de l’AACIC.

Pau

A en Pau li van diagnosticar la seva cardiopatia quan tenia dos anys i mig, i va estar ingressat durant dos mesos a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

Ell recorda com el seu pare el portava a la finestra de l’Hospital per ensenyar-li com els avions s’enlairaven. Ens parla de la seva infantesa, de les revisions anuals, de la seva experiència a Gal·les per aprendre anglès i fer voluntariat, i també de l’àmbit laboral com a monitor de lleure i que ara està estudiant quart de logopèdia.


Com viuen els joves amb cardiopatia el temps de Covid?

Ara feia uns quants mesos que no ens veiem i, durant l’Espai, vam parlar de la situació actual de cada un/a durant tot el temps que no ens hem vist. N’hi ha que han fet classes en línia, d’altres que les han fet híbrides, altres presencials… Vam parlar una mica de què suposava aquest tipus de classes per a ells i elles i els canvis d’ara tornar totes i tots a la presencialitat. Per exemple, va sortir que a vegades costa tornar-se a concentrar en una classe presencial després d’haver estat fent classes virtuals des de casa.

També va sortir el tema de les rutines i de com aquestes han canviat, sobretot en el tema de dormir i de menjar. Abans del confinament, elles i ells tenien unes rutines establertes, i durant el confinament van canviar. Ara, es troben que han de tornar a adoptar les rutines d’abans i a vegades els costa.

Un altre de les inquietuds que vam posar sobre la taula va ser el tema de poder-se treure la mascareta a l’aire lliure, que ha entrat en vigor aquesta setmana. Vam parlar sobre si se la traurien, si no, com ho anirien fent. D’aquí van sorgir algunes pors d’afrontar aquesta situació i vam quedar que el pròxim dia que ens tornem a trobar parlaríem de les estratègies que cada un i una adoptem davant de les dificultats que ens podem anar trobant.

Aquesta activitat ha estat possible gràcies a la Generalitat de Catalunya i la Fundación ONCE que han col·laborat en el finançament de les activitats del projecte Atenció a infants amb cardiopaties i les seves famílies.


Avui que em faig gran

Recordo el dia que vaig fer divuit anys, recordo la festa sorpresa que em van organitzar. No hi faltava cap dels meus amics, fins i tot hi havia gent a qui no esperava!

Va ser maco, però estrany. Sentia que no acabava de tenir tota la legitimitat per a celebrar aquell aniversari. Sí, feia divuit anys que havia nascut, però jo no recordava aquell dia (ni ningú, vaja), però és que jo sí que tenia consciència d’un dia que la vida es va aturar i tot va començar de nou. Va ser realment com tornar a néixer: aprendre a parlar després de dies intubat, aprendre a caminar després d’una setmana estirat, aprendre a perdre les pors als moviments ràpids, als cops inesperats… Tornar a començar i perdre la por! Bàsicament en allò va consistir aquell renaixement.

Jo tenia dotze anys, era un 9 de febrer del 2004 i avui fa divuit anys.

Avui fa divuit anys que el meu cor batega a ritme d’un clic-clic metàl·lic i persistent.

Avui fa divuit anys que vaig despertar-me amb unes ganes de menjar que mai havia sentit.

Fa divuit anys les coses van canviar. En aquell moment no n’era conscient i penso que va ser gràcies a aquella inconsciència que tot va sortir tan bé. Que si les coses s’haguessin pensat dues vegades, ens hauríem quedat a mig camí.

Han sigut divuit anys carregats d’experiència. De moments de pujada, de baixada, d’altes i baixes hospitalàries, de complicacions que, malgrat tot, han fet que conegués a persones meravelloses entre elles a la meva companya de viatge, de vida! Ens vam conèixer passejant una bomba d’heparina pels passadissos de la planta de cardiologia. Han passat moltes coses condensades en divuit anys molt intensos.

Miro enrere i no sé dir si han passat lents o ràpids. Clarament, hi ha hagut molts errors, però també molts encerts i ara toca brindar per tots ells.

I acabo ja amb aquest escrit catàrtic que no té cap més pretensió que, si algú avui està on jo era fa divuit anys que cregui, cregui que les coses són possibles, que les coses surten i que la vida segueix i que tu pots seguir amb ella!

Confia en el personal sanitari, que en aquest país val el seu pes en or. Deixa’t aconsellar per entitats que hi entenen com l’AACIC i sigues conscient dels teus límits. Tots els tenim i saber quins són, a vegades ens permetrà superar-los

 

Jordi Fernández Vives

 

 

Vols llegir més històries relacionades amb viure i conviure amb una cardiopatia?

Fes clic aquí i entra al blog d’Històries com la teva


Parlem amb la Dra. Laura Muntaner, cardiòloga de la Unitat de Cardiopatia Congènita de l’Adult de l’Hospital Trueta de Girona

El divendres 28 de gener, la Dra. Laura Muntaner, cardiòloga de la Unitat de Cardiopatia Congènita de l’Adult de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, va ser la convidada a l’Espai virtual de pares i mares de Girona.

Un total de 12 persones (vuit famílies que tenen un fill o una filla que té una cardiopatia i dues dones que viuen amb una cardiopatia) van poder conversar amb la doctora i demanar-li tot el que volien sobre:

  • La derivació de la unitat pediàtrica a la unitat de l’adult a l’Hospital Trueta, la unitat de cirurgia cardíaca i el seu equip de professionals.
  • Com treballen amb els joves i els adults temes com la sexualitat, els hàbits saludables, la salut ginecològica.
  • Vacunes i afectació cardíaca: només 10 de cada 100.000 persones vacunades presenten casos de miocarditis, pericarditis o miopericarditis (inflamacions al cor).

La doctora Muntaner també es va interessar a conèixer les persones de l’Espai, algunes ja sabia qui eren però d’altres no.

Va ser una trobada molt dinàmica i propera on totes les persones assistents es van sentir molt a gust. Al final de l’Espai, la doctora ens va demanar cada quant ens trobàvem perquè li agradaria molt repetir l’experiència.


Cap infant sense joguina!

Des de l’entitat, repartirem aquestes joguines a la sala de jocs de l’Hospital Infantil i de la Dona Vall d’Hebron i també les utilitzaran els nostres voluntaris i voluntàries quan puguin tornar a passar per les habitacions de la primera i la segona planta de cirurgia pediàtrica amb el projecte Fem més agradables les estades a l’hospital. Ara, a causa de les restriccions de la sisena onada, hem hagut de suspendre, una altra vegada, el nostre projecte adreçat a tots aquells infants i adolescents que estan hospitalitzats.

Algunes d’aquestes joguines, les guardarem per a les Aventures.Cor, les colònies que oferim des de l’entitat per a infants i joves de 6 a 18 anys que viuen amb una cardiopatia i els seus germans, germanes, cosins, cosines, amics i amigues.

Volem agrair a Horta Esportiva aquesta iniciativa solidària i també volem donar les gràcies a totes les persones que heu portat la vostra joguina a les seves instal·lacions durant la campanya de Nadal.