El matí va començar amb l’Assemblea general per als nostres socis i sòcies, on es va presentar la memòria d’activitats i econòmica de l’exercici del 2023 i la proposta d’aprovació del projecte i pressupost de l’exercici del 2024; i altres punts de l’ordre del dia com l’acceptació dels nous socis i sòcies de l’AACIC, la presentació de sol·licituds de subvenció a les convocatòries del 2024, l’obertura de la delegació a l’Hospitalet de Llobregat o el canal ètic del compliance penal.
Mentrestant, els infants, adolescents i joves van estar fent un taller participatiu de confiança: “El cec i el pigall”. Els i les participants es posaven en parelles i a un d’ells se li tapaven els ulls i l’altre l’havia de guiar a explorar el seu voltant sense dir res, però tenint cura d’ell en tot moment.
A les 12 del migdia, en Francesc Miralles, escriptor i conferenciant, ens va parlar del ‘moai’, una paraula japonesa que significa “cercle de persones que es troben per donar-se suport”. I això és precisament el que fem amb els espais de trobada de l’AACIC i de CorAvant, perquè “pertànyer a un cercle soluciona el problema de la solitud”. Durant la xerrada, Miralles ens va explicar que segons els japonesos, totes i tots tenim un ikigai, que en català es podria traduir com el propòsit vital. Algunes persones ja l’han trobat, altres el tenen a dins, però encara no l’han descobert. Tenir un ikigai és un dels secrets per tenir una vida llarga, jove i feliç, com la que porten els habitants d’Okinawa, l’illa més longeva del món. En Francesc Miralles i l’Héctor García van anar al Japó per descobrir què feien els seus habitants per viure amb tanta vitalitat i optimisme. Van analitzar com s’alimentaven, com es movien, com treballaven, com es relacionaven amb els altres… i el secret més ben guardat: com trobar l’ikigai que dona sentit a la seva existència i els impulsa a viure cent anys en plena forma, perquè tenir una gran passió ben definida dona satisfacció i significat a la vida. I és que l’ikigai inclou sempre el desig d’alleujar el patiment dels altres.
La xerrada es va allargar fins a l’hora de dinar on tots plegats vam poder degustar diversos platets per a tots els gustos i paladars. Al final del dinar, després dels parlaments de la Rosa Armengol, gerent de l’entitat, l’Eloi, un noi amb cardiopatia, va bufar les esplemes i després tots plegats vam fer un brindis de celebració del 30è aniversari de l’AACIC.
A la tarda, en Jordi F. Vives, adult amb cardiopatia, ens va venir a presentar la seva primera novel·la: Els dies de Sheeran, Mayer i McLean, que narra la història d’en Gerard, un jove d’uns 25-30 anys, que té una cardiopatia i es rebel·la contra la vida que li ha tocat, però que a la vegada també va acceptant que la cardiopatia l’acompanyarà per sempre i que li ensenyarà més coses de les que ell es pensa. En Jordi ens ho explicava així: “Penso que és el llibre que a mi m’hauria agradat llegir fa molts anys, quan les pors i els dubtes no em deixaven veure que de les limitacions també se’n poden fer fortaleses.”
I, mentrestant, els més petits van estar fent un taller de pintar amb sorra el Bateguet, el conill de peluix que té un gran cor cosit al pit.
A continuació, petits i grans vam fer una gimcana per grups on havíem de superar diverses proves plenes d’enginy, superació, coneixement i treball en equip.
Finalment, abans de marxar, vam acabar ballant els passos de la flashmob que van preparar els infants i adolescents a les Aventures.Cor de Setmana Santa, juntament amb les monitores, i vam acabar La Trobada al ritme de Rock and Roll dels Catarres.
Galeria de fotos de La Trobada 2024
Fotos: equip AACIC, Lluís Valldeneu, Teresa Conesa.
