Posar-hi paraules ens ajuda a transitar per les pors i el dolor d’aquells dies i és la nostra forma d’agrair l’acompanyament de l’Associació de Cardiopaties Congènites (AACIC) i el suport de totes les persones que ens van acompanyar, que ens acompanyen i ens acompanyaran… un any més, celebrem la vida escoltant els pensaments d’una criatura que va veure, amb 3 anys, com la vida ens posava entre les cordes:
Del Ramon he après a passar-m’ho bé i a riure, però a vegades la vida ens ho ha posat difícil. Riem molt quan ell fa bromes, “trastades” o juguem junts, tot és més divertit i els somriures són més grans. També he après que les persones van al seu ritme, que si alguna cosa no va del tot bé, tens una nova oportunitat. Que quan tot sembli que vagi malament, d’alguna altra manera t’ho pots passar bé com quan el Ramon estava malalt i jo vaig celebrar el meu aniversari a l’hospital, però tant se val perquè m’ho vaig passar bé igualment. La veritat és que he après tantes coses del Ramon que no les podria descriure en un sol paper tots els nostres aprenentatges, però una cosa que m’ha al·lucinat molt i que no sabia fins fa uns mesos és que hi ha “tablets” que no només són per fer fotos, mirar pelis o sèries, sinó que serveixen per aprendre i ajudar a entendre’ns millor! De tots els meus germans he après, però fa 8 anys vaig veure el meu germà petit molt malalt, va entrar a quiròfan i va tornar a viure fort amb una cicatriu que ens recorda que tenim molta sort de tenir-lo amb nosaltres.
Maria Bonich i família
Vols llegir més històries relacionades amb viure i conviure amb una cardiopatia?