Quan en Josep era petit, com la majoria de nens, volia fer esport, però els metges li van recomanar no fer-ne perquè podia ser perillós pel seu cor. Davant d’aquesta situació, els seus pares van decidir apuntar-lo a música i a escacs. Dos dies a la setmana anava a música amb els amics -“ens ho passàvem bé”- i va escollir el saxo i el piano com a instruments.
Dels escacs en va aprendre la constància i l’estratègia i, un cop ja coneixia les tàctiques del joc, anava cada cap de setmana a competir amb el seu Club a un poble diferent. La seva mare es va fer un fart de portar-lo amunt i avall!
En un primer moment en Josep no hagués escollit la música, ell volia jugar a pilota, però va acceptar la decisió dels metges i dels seus pares. Uns anys més tard, però, després de fer-se unes proves d’esforç, es va treure l’espina jugant a bàsquet: “els meus pares sempre m’han dit que les meves limitacions ja me les trobaria jo”, ens explica en Josep.
“M’agradava la música i se’m donava bé i vaig decidir orientar els meus estudis en aquest camí”.
Després de cursar el batxillerat a Vic, en Josep es va preparar durant dos anys per entrar a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya). La prova li va anar d’allò més bé i va poder entrar on ell volia: a la modalitat de saxo jazz.
Durant tots aquests anys, en Josep ha tocat en grups de rumba, funky, ska, reggae, jazz…, ha format el seu propi quartet “Josep Valldeneu Quartet”, ha gravat més de 30 discos (propis i col·laboracions), bandes sonores de pel·lícules com “El rey de La Habana” o “Mi gran noche” i també anuncis de televisió.
“Tinc la necessitat de tocar cada dia, de crear cançons. Sempre tinc cançons al cap i necessito estar en contacte amb aquest món i aprendre. Quan toco, explico el que visc o em passa pel cap a la gent a través de la música i m’agrada fer-los gaudir com gaudeixo jo”.
Actualment, en Josep viu de la música amb el grup Oques Grasses. Ell i els altres membres del seu grup són com una família. En els seus inicis anaven a fer concerts, com els nois i noies que es troben al bar o van a la discoteca amb la seva colla, ells s’ho passaven bé tocant. I, sense buscar-ho, s’han anat tornant més professionals: ja tenen 3 discs i van per un quart i, fins i tot, han muntat la seva pròpia empresa!
“Amb la música he pogut viatjar molt: Nova York, Chicago, Milwaukee, Austin, Amsterdam, Londres, Cardiff, Bolonya, Pàdua, Florència, Marsella, etc. I per tots els països catalans”.
Una de les experiències que en Josep recorda amb un gran somriure als llavis és quan estaven gravant el tercer disc: “vam estar un mes i mig tancats en una casa, tots junts, 24 hores de dilluns a divendres, convivint plegats. Cantàvem, gravàvem, composàvem, fèiem pluja d’idees, parlàvem, compartíem experiències… totes les gravacions d’Oques són molt participatives, ens agrada treballar així, i combinar coses reflexionades amb coses més espontànies, és una de les essències del grup”.
OQUES GRASSES – CARA DE CUL
Una de les cançons que més li agraden és la de Cara de Cul, de l’últim disc del seu grup Oques Grasses.
“La frase He guanyat perdent el que he perdut reflexa clarament la meva història amb la música: el fet de no poder fer esport de competició de petit m’ha dut on sóc, i hi estic molt bé i sóc molt feliç. Podria dir que, en part, sóc músic gràcies a la meva cardiopatia congènita i als meus pares, que són qui em van apuntar a l’escola de música”, ens diu en Josep.
Aquí us en deixem el videoclip i la lletra
He perdut la sort en un minut,
el sol el nord i el sud,
el temps que no he tingut,
el temps que no he viscut.
Però no he perdut les ganes de viure,
ni les ganes de veure’t,
amb ganes de més, he perdut però he guanyat.
He perdut l’amor d’alguna flor,
la por de tenir por, un despertador mut,
el colom de la pau quan he estat dins el pou.
He guanyat tot el que porto amb mi,
els dies que he viscut i els amics de veritat.
He guanyat tot el que no he perdut,
he guanyat perdent el que he perdut.
I tu em fas anar de cul i no t’ho ha dit ningú.
I jo vaig fent tot el que puc,
però tinc cara de cul
i no m’ho ha dit ningú.
Jo només penso en mi,
però només penso en tu.
M’encanto al cim d’un cingle immens
que tot m’ho dóna i tot m’ho pren
i em quedo amb tot, i em quedo amb res.
He perdut un tros del meu orgull,
i m’hi he deixat la pell per anar endavant,
destí poruc no et visc
perquè els dies se’n van.
Però no he perdut el riu del meu poble,
ni les ganes que em sobren,
he perdut aprenent i aprenent m’he fet gran.
He guanyat tot el que m’he estimat,
la sort d’anar vivint, tot el que sento a dins.
He guanyat tot el que no he perdut,
he guanyat perdent el que he perdut.
I tu em fas anar de cul i no t’ho ha dit ningú.
I jo vaig fent tot el que puc,
vaig amb cara de cul
i no m’ho ha dit ningú.
Jo només penso en mi,
però només penso en tu.
Si tens un problema al cor de naixement, tens algun fill/filla, germà/germana o algun altre familiar pròxim a tu que té una cardiopatia congènita, tens 16 anys o més i estàs interessat en formar part de la nostra comunitat: fes-te soci de l’AACIC!
Fes-te soci de l’AACIC
