Presentem el projecte “Cors Valents” al Parlament de Catalunya

Aquest matí, la gerent de l’AACIC CorAvant, Rosa Armengol, ha tingut una audiència pública amb la Presidenta del Parlament de Catalunya, Molt Honorable Senyora Carme Forcadell, per presentar el projecte d’ajuda als infants amb cardiopatia congènita que viuen als camps de refugiats de Grècia: “Cors Valents”.

Des del mes de març, l’AACIC CorAvant ha fixat la seva mirada en aquells nens i nenes amb cardiopatia congènita que viuen en situació de refugiats a Grecia. Tots ells han nascut en guerra o fora del seu país i, actualment, estan patint les conseqüències de no haver tingut un diagnòstic a temps ni haver estat intervinguts quirúrgicament quan tocava. Algunes d’aquestes conseqüències són: insuficiències cardíaques, manca d’oxigen, condicions de salut dolentes que poden comportar risc d’infeccions, desnutrició…

El projecte “Cors Valents” té un doble objectiu:

  • Identificar les necessitats dels nens i les nenes dels camps de refugiats de Grècia amb cardiopatia congènita, per tal d’emprendre processos legals i traslladar-los a Espanya per intervenir-los i tractar-los als hospitals de referència en cardiopatia congènita en cas que fós necessari.
  • Dotar de recursos al Agia Sofia Children’s Hospital, l’únic hospital públic de referència pel que fa a cardiopaties congènites a Grècia per a què pugui atendre a tots els infants amb problemes de cor que no poden esperar als processos llargs de trasllat a l’estat espanyol.

“Cors Valents” és un projecte que es duu a terme conjuntament amb entitats nacionals i internacionals, voluntaris i voluntàries catalanes que treballen en el terreny i amb l’Agia Sofia Children’s Hospital a Atenes. També compta amb el suport i el treball coordinat de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, els hospitals de referència pel que fa a cardiopaties congènites de Catalunya i ACNUR.

AACIC al Parlament

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

AACIC també es reuneix amb la presidenta de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya

Anteriorment a l’audiència amb la Presidenta del Parlament de Catalunya, Rosa Armengol s’ha reunit amb Alba Vergés, presidenta de la Comissió de Salut del Parlament, per parlar de les diferències encara existents entre les discapacitats orgàniques (que engloben les cardiopaties congènites) i la resta de discapacitats (físiques i psíquiques). Armengol ha fet èmfasi a la necessitat d’equiparar-les pel que fa al tema de les ajudes, ja que, tot i que estar totes reconegudes per la OMS, les famílies que tenen un fill o una filla amb cardiopatia congènita no tenen les mateixes oportunitats per accedir a les ajudes.


Participem en una conferència-tertúlia per apropar la realitat de les cardiopaties congènites a la població gironina

Una trentena de persones van assistir ahir a la conferència-tertúlia “Viure i conviure amb el cor. El dia a dia de les cardiopaties congènites”, protagonitzada per Gemma Solsona, psicòloga i responsable de l’AACIC CorAvant a la delegació de Girona, i la Dra. Mª Pérez Ayuso, referent de les cardiopaties congènites de l’adult a l’Hospital Josep Trueta de Girona.

La Dra. Ayuso va ser l’encarregada de donar dades d’incidència de les cardiopaties congènites i va donar molta esperança a la millora del tractament dels adults: “tot i que ara són ells els que estan obrint l’especialitat, els nens d’ara ho tindràn molt més fàcil i s’espera que, fins i tot, puguem millorar la qualitat de vida de les persones amb cardiopaties més complexes”.

Gemma Solsona va parlar del cicle vital de la vida, dels reptes que se’ls plantegen a la vida als infants i joves que neixen amb una cardiopatia congènita i de la importància de seguir uns hàbits saludables.

La conferència-tertúlia “Viure i conviure amb el cor. El dia a dia de les cardiopaties congènites” va tenir lloc a la Biblioteca Carles Rahola de Girona i va estar organitzada per Gicor, associació gironina de prevenció i ajuda a les malalties del cor, i forma part d’un cicle de tres xerrades sobre temes relacionats amb malalties coronàries. El Dr. Rafel Masià, membre de la junta de Gicor i antic cap de cardiologia de l’Hospital Josep Trueta, va ser qui va presentar a les dues protagonistes.


La història de la Imma i l’Aleix, una mare i un fill que van néixer el mateix dia, però d’anys diferents, i amb la mateixa cardiopatia congènita

Hola, sóc l’Aleix i us explicaré la nostra història: una mare i un fill que vam néixer el mateix dia, el 30 de maig (però d’anys diferents el 1977 i el 2008) i amb la mateixa cardiopatia congènita.

La meva mare va ser operada quan tenia 5 anys per tancar-li una CIA. Després va créixer sana i feliç fins que l’any 2010 va necessitar la implantació d’un marcapàs, del qual ara diu que n’està molt contenta ja que és el “motor del seu cor”!

Quan jo vaig néixer de seguida em van detectar una anomalia als dits polzes de les mans (eren trifalàngics). Amb això els metges van creure que calia comprovar si jo també patia una cardiopatia, i més tard ho van confirmar: tenia una CIA, com la de la meva mare. A més, m’han dit que també hauré de portar un marcapàs… Tot igual que la meva mare.

Tot i que tenim la mateixa cardiopatia, afortunadament les tècniques de diagnosi, les operacions, etc. no són iguals ara que quan van operar la mare, ja fa més de 30 anys.

És per això que m’agradaria agrair a metges i investigadors el seu treball a l’hora de trobar noves tècniques per operar i nous avenços, com ara marcapassos cada vegada més petits.

També voldria agrair la feina de l’AACIC, pel seu suport en moments en què ho necessitem (una abraçada ben forta per a la Rosana).

I, sobretot, m’agradaria que aquesta història fos un reconeixement per a la meva iaia Lolita, ja que ella juntament amb el meu iaio Lluís van aconseguir que la meva mare tingués una infància feliç i visqués la seva cardiopatia amb total normalitat. La meva mare sempre diu que li agradaria assemblar-se a la iaia en aquest sentit (i en molts d’altres, ja que la iaia és una persona que podem prendre com a exemple ).

Un petó molt fort, iaia Lolita. Sempre t’estimarem!

 

Imma i Aleix


Ferran Rosés rep el premi d’investigació mèdica sobre arítmies cardíaques del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

El passat 30 de setembre va tenir lloc a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic l’acte institucional de la Festivitat de Sant Cosme i Sant Damià on el cardiòleg pediàtric Ferran Rosés va rebre el Premi d’investigació mèdica del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona per un treball sobre arítmies ventriculars molt greus.

La investigació “Clinical management of catecholaminergic polymorphic ventricular tachycardia. The role of left cardiac sympathetic denervation” publicada a la revista Circulation, revista líder en temes de recerca de cardiologia de l’American Heart Association, va estar guardonada als Premis Sanitat Osona, dins de la categoria treballs publicats.

“És una gran sorpresa i alegria per a mi haver rebut aquest reconeixement i agraïment del Col·legi Oficial de Metges”, afirma Rosés.

El treball guardonat constata que amb la intervenció de la Simpatectomia cardíaca es disminueixen les arítmies de les persones que tenen arítmies ventriculars hereditàries, que són aquelles que té tota la família, i es millora la seva qualitat de vida.

Aquesta investigació s’ha fet a partir d’un conveni de col·laboració entre l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i el Royal Brompton Hospital de Londres.

 


L’acte central de la Gran Festa del cor tractarà la situació dels infants amb cardiopatia congènita als camps de refugiats de Grècia

Des del mes de març estem treballant per identificar els infants amb cardiopatia congènita que viuen en situació de refugiats a Grecia i poder-los atendre com es mereixen. Des d’aleshores hem identificat 18 infants.

Cada situació s’ha de treballar individualment perquè les necessitats són molt diverses. És important tenir el diagnòstic, la situació actual de l’infant i un telèfon de contacte per poder començar a atendre’ls.

S’està treballant molt, hi ha molta gent i moltes entitats implicades en el projecte, però els resultats són poc efectius i decebedors.


“Lluitem d’una manera sana i divertida per les cardiopaties congènites”

En Christian Parra té 36 anys i és nascut a Girona. Des del 2001 és gerent del gimnàs Gym Girona i l’any 2011 va obrir el Fit Figueres. Comparteix la gerència dels dos gimnasos amb la instrucció a tot el país de LesMills, els futurs instructors de centres esportius.

En Christian sempre s’ha dedicat al món de l’esport i a la vida saludable. L’esport ho és tot per a ell i a través de l’esport ha trobat la manera d’ajudar els altres. Aprofita els aniversaris dels seus centres per celebrar una gran festa solidària: “Sempre ho hem fet així, cada any celebràvem l’aniversari del gimnàs en suport a una ONG i l’any 2011 ens varen parlar de les cardiopaties congènites i de l’AACIC CorAvant. Vam trobar que era una proposta molt interessant, així que, vam decidir participar-hi i col·laborar-hi.”

La festa consisteix en una classe magistral de bicicleta de sala, triem un lloc cèntric de Girona o Figueres, i l’omplim amb 100 bicicletes. Aprofitem també per fer una demostració de les activitats dirigides que fem als nostres centres.

La festa està oberta als nostres clients i a tothom que hi vulgui participar. Música en directe, obsequis i bona harmonia, fer esport i tot per una gran causa, lluitar d’una manera sana i divertida per les malalties congènites: “És un dia festiu durant el qual la gent aporta donatius i s’ho passen bé d’una manera saludable.”

“Fa cinc anys que col·laborem amb l’AACIC i estem molt contents, tan per la proximitat i professionalitat de l’organització, com per la causa per a la qual treballen. Esperem continuar fent-ho molt de temps tots junts i aportar el nostre granet de sorra a aquesta lluita.”

La Pedala en suport dels infants i joves amb cardiopatia congènita s’ha convertit, amb els anys, en una festa de referència tan a Girona com a Figueres. Gràcies a gestos solidaris com el de Christian Parra i del seu equip, la realitat de les cardiopaties congènites pot arribar a més gent.

Moltes gràcies de tot cor!

Descobreix més iniciatives solidàries al blog Jo també sóc un As de Cors


L’actor Jaume Comas serà a la Gran Festa del Cor

Aquest és el moment més emotiu de l’acte central de la festa, on es recorda a tots aquells infants i joves que ens han deixat durant el darrer any i s’envia un alè d’esperança a tots aquells que estan hospitalitzats.

Jaume Comas compartirà escenari amb el periodista Carles Prats i la ballarina Helena Canadell, que seran els presentadors de l’acte.

Actualment podem veure a Comas a la sèrie de televisió dels migdies a TV3 La Riera, interpretant el personatge d’en Domènec, el propietari del restaurant 117.


“Estàvem en el lloc on havíem d’estar i no ens va sorprendre tot el que ens deien, ja ens ho havien explicat i no teníem dubtes, hi confiàvem”

En quines circumstàncies vàreu quedar-vos en estat?

L’Alba va ser el nostre primer embaràs i no teníem cap tipus de risc conegut. Som una parella jove, sana i molt esportiva.

L’embaràs i els controls van ser completament normals fins a la setmana 22 quan a l’ecografia de control apareix una coseta al cor que genera dubtes al ginecòleg. Ens deriva ràpidament a la Unitat de Malformacions Fetals de la Vall d´Hebron, amb la Dra. Helena Carreras, la Dra. Sílvia Arevalo i la cardiòloga la Dra. Queralt Ferrer.

Hi anàvem convençuts que el doctor només volia assegurar-se que tot estava bé, i esperàvem i volíem que tot anés bé i que, tot plegat, només fos una sospita.

Aquells dies van ser molt durs perquè, tot i que volíem ser positius, teníem por. Voliem no pensar-hi fins que arribés el dia de la nova eco, però era impossible: Barcelona, eco fetal, cardiopatia… Eren paraules una mica “ potents ” per a nosaltres. Però ho havíem de fer, fos el que fos.

Com recordeu el moment de la diagnosi?

Molt dur. Et quedes glaçat, fred, sense paraules, com si allò no anés amb tu… Ens ho confirmen: la nostra filla té una cardiopatia congènita. Ens expliquen què és i quina té, una Tetralogia de Fallot i, a més, sembla severa, complicada. Ens expliquen moltes coses… Recordarem aquelles paraules la resta de les nostres vides. Però també recordarem aquelles doctores tranquil·les, senzilles, properes i que escoltaven les poques paraules que nosaltres podíem dir.

Escoltàvem, pensàvem, intentàvem entendre-ho. Ens sentíem confosos, moltes coses eren molt greus i complexes, pensàvem en la nostra filla i en tot el que li podia passar però hi havia una part dins nostre que ens deia que tot aniria bé, que l’Alba se’n sortiria i que nosaltres també. Teníem la sensació que estàvem en bones mans, que aquelles doctores sabien els que es deien i volien ajudar la nostra filla.

Així doncs, vam decidir tirar endavant l’embaràs sabent que no seria fàcil…

I la resta de l’embaràs?

Pel que fa a les qüestions físiques de l’embaràs, tot normal, amb alguna molèstia típica, treballant fins a 15 dies abans del part. Només que es multiplicaren les visites a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Psicològicament va ser més complicat perquè estàs susceptible i encaparrada. Vols fer una vida com qualsevol embarassada, però no pots. Et vénen pors, idees, dubtes… Hi ha dies que et sents culpable, altres molt valenta i uns altres que t’has equivocat…però sempre trobava com continuar endavant.

Ens ho vam prendre com un temps per preparar-nos, per plorar, per enfadar-nos, per queixar-nos i, així, quan naixés l’Alba estaríem preparats i amb molta força per ajudar-la. Aleshores, ella hauria de ser el nostre centre d’atenció, i ens necessitaria forts i segurs.

Vàreu buscar, trobar o tenir el suport de la família i els amics? I de professionals?

No vam buscar suport extern. Només ho vam dir a la família més propera, tiets i avis, i vam donar-los poca informació. No volíem rebre opinions ni consells que compliquessin més la situació. Els tranquil·litzàvem i trèiem importància a les seves preguntes.

L’únic suport que ens vam permetre aleshores va ser els dels metges a les consultes, suposo que perquè hi vam trobar un suport excel·lent tant a la part mèdica com humanament. Van ser ells qui ens van informar de l´existència de l’AACIC, vam plantejar-nos de trucar-hi però vam decidir esperar que l’Alba naixés. Volíem viure aquell moment en la intimitat i, la veritat, sols.

Després del part i de la primera intervenció de l’Alba, el pronòstic va ser bo, tot i que la intervenció va ser molt dura…i amb un postoperatori molt complicat, massa, més del que ens havíem pensat. Tot allò ens va deixar molt tocats, amb moltes pors i inseguretats, sobretot de com continuar endavant i normalitzar la situació i la vida de l’Alba, ella ens transmetia tanta força i ganes de viure que nosaltres volíem fer el mateix però no podíem. Havíem de perdre les pors, gestionar el que havíem viscut… és en aquell moment que decidim posar-nos en contacte amb l’Associació, l’Alba ja tenia nou mesos i estava recuperada, forta, vital…

Com vàreu viure el moment del part?

El part va ser natural i magníficament normal, tot i que vàrem haver de desplaçar-nos a 100 km de casa i per un nombre incert de dies. Finalment, vam estar més d´un mes a la UCI Neonats i uns pocs dies més a planta. En aquell temps vàrem viure a l´hospital amb altres pares i mares i amb els doctors i infermeres, tots, excepcionals en el tracte i en l’esforç .

Les visites a vegades ajudaven i d’altres no. Tot i que la major part del temps només vols ser a la UCI amb el bebè i no moure-te’n ni per menjar.

Vàreu fer algun tipus de preparació per a la intervenció?

Teníem la incertesa del que passaria després del part. Jugàvem amb dues opcions: l’opció ràpida, passar unes dies en observació i rebre la diagnosi i, l’opció lenta, intervenció i ingrés llarg… Estàvem preparats, però teníem l’esperança secreta que ens toqués la primera opció. I ens va tocar la segona, i com ja he dit, amb un postoperatori molt dur.

Tot i estar preparats, no ens va ser més fàcil l’experiència. D’una cosa sí que estàvem segurs, que estàvem en el lloc on havíem d’estar i no ens va sorprendre tot el que ens deien, ja ens ho havien explicat i no teníem dubtes, hi confiàvem.

Vist en la distància i d’haver pogut decidir, què us hauria agradat més saber-ho abans del part com ho vàreu saber o un cop l’Alba ja hagués nascut?

El primer que volem agrair és que un ginecòleg local i de la sanitat pública, s´hagi preocupat en formar-se específicament i tant a consciència per detectar una cardiopatia congènita en un estadi inicial de l’embaràs. La resta d´informacions, que vàrem rebre de les doctores de la Vall d´Hebron van corfimar la diagnosi i ens van exposar tots els escenaris amb els quals ens podríem trobar i de fet, ens va tocar viure uns dels escenaris més extrems, si bé, al final tot es va solucionar.

En el nostre cas, va ser millor saber-ho, com us dic vam poder dedicar-nos a les nostres pors i dubtes abans que naixés l’Alba i després ens vam poder centrar en ella i en la seva situació.

Quin és el sentiment que creieu que més ha evolucionat o no durant aquests anys?

Sofreixes un canvi de mentalitat. Entres en un món desconegut de medicaments i hospitals, i també en un estrès continu per evitar complicacions de la malaltia de la nena encara que sigui el més simple refredat.

La nostra vida laboral es va ressentir, fins al punt de necessitar canviar de feina ja que la nostra filla no podia anar a la llar d’infants ni podia tenir contacte amb altres infants.

La nostra vida social també es va ressentir. Et tornes una mica massa obsessiu perquè no vols que la teva filla pateixi. Trobes que la gent, de vegades, no t’entén, no entén el que estàs vivint i no entén que no és perquè no volem, sinó perquè no podem evitar-ho.

I de mica en mica, vas guanyant seguretat en veure que la teva filla va creixent feliç, no podem dir sana, però sí que veus que la seva patologia no empitjora. Et parlen de noves intervencions i és clar que tens por… però aprens a no viure constantment amb la por al cos.

L’AACIC va ser un punt clau. Primer ens van escoltar, vam poder abocar-hi un munt de sentiments que mai ningú no havia entès, no ens van jutjar, no ens van tenir pena, simplement ens van escoltar i ens van validar. Després, ens van ajudar a gestionar les pors i, així quan tornin a aperèixer, que hi tornaran, podrem reconèixer-les, parlar-les i, poc a poc, superar-les.

Tot i així…encara s´ha de fer molta feina…

 

Cristina Sendra


Celebrem el Dia Mundial del Cor

“La realitat sobre les malalties cardiovasculars és molt diferent al què imagines. Des d’ara mateix està a les teves mans canviar-la i salvar prop de 30.000 vides cada any. Converteix-te en #Salvacorazones”. Aquest és l’eslògan de la nova campanya de la FEC per a conscienciar a la ciutadania que cada any, a Espanya, moren 117.000 persones per malalties cardiovasculars i se’n podria evitar un 80%.

Amb aquesta campanya, la FEC es suma a l’objectiu de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de reduir la mortalitat per malaltia cardiovascular en un 25% a l’any 2025.

Les malalties cardiovasculars són trastorns del cor i els vasos sanguinis. Segons els nostres antecedents familiars, l’estil de vida i els nostres hàbits podem ser més propensos a patir alguna malaltia cardiovascular en un futur. Les cardiopaties congènites formen part d’aquestes tipus de malalties.

Coneix la campanya de Salvacorazones


Assistim a la Jornada de celebració del 10è aniversari de l’Acord Ciutadà

Ahir, la gerent de l’AACIC, Rosa Armengol, va assistir a l’acte de commemoració dels 10 anys de l’Acord Ciutadà, 10 anys de treball en xarxa per una Barcelona Inclusiva, que va tenir lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

L’Acord Ciutadà és un espai de participació, de cooperació publico-privada i d’acció conjunta per treballar per a construir una Barcelona més inclusiva i per avançar en els drets socials de tothom. És l’espai de referència de l’acció social que es desplega a la ciutat de Barcelona, basat en la visió de què la ciutat és una construcció compartida i que la fem entre tots i totes.

El president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya i membre del Consell de Governança de l’Acord, Oriol Illa; la vice-presidenta de la Fundació Roure i membre del Consell de la Governança de l’Acord, Llum Delàs; i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, van ser els encarregats de donar la benvinguda a l’acte.

Seguidament, Josep Ramoneda, escriptor, filòsof i periodista, va fer una reflexió sobre les desigualtats i la ciutat. I tot seguit va presentar la conferència inaugural “Expulsions: com combatre-les” de la mà de Saskia Sassen, sociòloga i economista, professora de sociologia a la Universitat de Columbia, Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials 2013 i presidenta del Comitè de Pensamet Global. Saskia Sassen va donar una visió de les ciutats a nivell mundial explicant com evolucionen des del nou capitalisme. Va centrar el seu discurs destacant la diferència entre ciutats – cases – construccions i la URBE (cases, persones, cultura) fent èmfasi que a Barcelona i a les ciutats europees aquesta URBE és forta gràcies a la xarxa d’entitats, les tradicions, la vida de barri… i l’hem de potenciar, ja que a la resta del món els grans inversors compren la terra i s’ha perdut aquest sentiment de la URBE.

A la tarda van tenir lloc diversos espais de diàleg i la Taula dels 10 anys de l’Acord Ciutadà, on es va fer un recorregut dels 10 anys de l’Acord fent èmfasi també en els seus inicis amb l’ABAS (Associació Barcelona Acció Global), de la qual l’AACIC ja n’era membre també. En aquesta taula hi va participar: Núria Carrera, Cinquena Tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona de 1999 al 2003 i actualment presidenta del Col·legi de Treball Social de Catalunya; Rafel López, representant del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya i president del mateix de 1997 a 2005; Ricard Gomà, regidor de Benestar Social de 2003 a 2007 i Tinent d’alcaldia d’Acció Social i Ciutadania de 2007 fins a 2011; Antònia Giménez, coordinadora de Creu Roja a Barcelona de 2008 a 2015; Maite Fandos, Tinenta d’alcaldia de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports del 2011 fins el 2015 i actual responsable de Benestar Social de la Diputació de Barcelona; Àngels Guiteras, presidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya des de 2009 fins el 2015; Laia Ortiz, actual presidenta de l’Acord i Tinenta d’Alcaldia de Drets Socials; i Jesús Ruíz, director del Centre d’Acollida Assís i referent de la Xarxa d’atenció a persones sense llar

Després dels diversos parlaments van tenir lloc les conclusions dels espais de diàleg i la cloenda va anar a càrrec de Laia Ortiz, presidenta de l’Acord Ciutadà i Tinenta d’Alcaldia de Drets Socials.

L’actuació de Clams, música per la inclusió social, va ser l’encarregada de posar punt i final a la commemoració dels 10 anys de l’Acord Ciutadà, on un grup format per músics i nois i noies amb discapacitat intel·lectual van transmetre a tot el públic assistent unes cançons molt emotives.


Comencen els espais de pares i mares a Girona i a Tarragona

El nou curs escolar ja ha començat i és moment de posar en marxa els espais de pares i mares a Girona i a Tarragona.

Tarragona: l’inici serà el dimecres 28 de setembre i ens reunirem cada últim dimecres de mes de 19.30 a 21 hores al Mas Pintat Centre d’Atenció a la Infància i a les Famílies (C. de l’Abat Escarré, 11) de Reus. Si estàs interessat en assistir-hi, truca al 661 255 717 o envia un correu electrònic a infotarragona@aacic.org

Girona: l’inici serà el divendres 7 d’octubre i ens reunirem cada dos mesos el primer divendres de mes de 18.30 a 20.30 hores al Local d’Entitats de Fornells de la Selva (Pl. Catalunya, 1). Si estàs interessat en assistir-hi, truca al 685 274 405 o envia un correu electrònic a infogirona@aacic.org

A cada una d’aquestes trobades també tenim l’Espai infantil on un grup de voluntaris i voluntàries tindran cura dels vostres fills (a partir d’1 any) i realitzaran un seguit d’activitats que de ben segur que els aniran d’allò més bé per relacionar-se amb altres nens i nenes amb cardiopatia congènita, o germans que viuen situacions similars a les seves.

“Al principi em preguntava i què faig jo amb tota aquesta gent?… quina sorpresa vaig tenir jo mateixa, quan al cap de dues sessions vaig sentir que eren la meva família… parlaven el meu llenguatge i vaig sentir que els altres són la meva força”.
(Marta, mare de l’Arnau)

“És un espai on poden entendre allò que vivim, des dels moments crítics que hem passat a l’hospital com els efectes colaterals de la malaltia, que esdevenen una carrera de fons dia a dia”. (Joan, pare de la Laia)