Èxit en la primera competició solidària de hip hop Batega en suport als infants i joves amb problemes de cor de naixement

256 ballarins i ballarines van participar el diumenge 11 de maig a Fornells de la Selva en la primera competició solidària de hip hop “Batega”.

L’activitat va començar amb una exhibició dels nens i nenes de sis i set anys de la formació Studio Baby’s (Studio Funky). Tot seguit, es va iniciar la competició de les 24 formacions, agrupades en set categories segons les edats dels ballarins i ballarines participants.

Dins de la categoria prebenjamí, el grup guanyador va ser Mini elements (Studio Funky), seguidament de Goodies (La Vieja Escuela), Peques Crew (La Vieja Escuela) i Babies XL (La Vieja Escuela).

La formació Play time (La Vieja Escuela) va rebre el primer premi de la categoria benjamí, seguits per Studio Max (Studio Funky) i Cool way (La Vieja Escuela).

El trofeu a la categoria aleví va ser per Studio bounce (Studio Funky), seguits per Urban babies (La Vieja Escuela), Free style (La Vieja Escuela) i Hard beat (La Vieja Escuela).

Dins de la categoria infantil, la formació Studio promise (Studio Funky), va ser qui va quedar en una primera posició, seguits per Styling soul (La Vieja Escuela), Swag girls (La Vieja Escuela), Flow fever (Pas Bàsic) i Chic pop (Associació Chic Funky).

Old street (La Vieja Escuela) va ser la formació guanyadora de la categoria cadet, on també hi participava Studio liry-x (Studio Funky).

En la categoria juvenil, Studio soundtrack (Studio Funky) va guanyar a les formacions Step by step (Pas Bàsic) i Black diamonds (La Vieja Escuela).

I finalment, la formació Studio the box (Studio Funky) va ser la guanyadora de la categoria absoluta, que va comptar també amb la participació del grup La Vieja Escuela.

Un cop acabada la competició, els tres membres del jurat, Maite Fernández, Úrsula Aguilera i José Luís Carvajal, van fer una exhibició professional molt ben rebuda pel públic assistent.

La competició solidària “Batega” ha estat organitzada per l’AACIC CorAvant, associació i fundació de cardiopaties congènites; l’Ajuntament de Fornells de la Selva i el Consell Esportiu del Gironès. I en aquesta edició compta amb la col·laboració del Consell Comarcal del Gironès, la Diputació de Girona, El 9 Esportiu, l’Agrupació Esportiva de Fornells de la Selva, Frit Ravich i Haribo.

Tots els beneficis que es van obtenir s’han destinat al servei d’atenció psicosocial que l’AACIC CorAvant duu a terme amb els infants i joves amb problemes de cor de naixement i a les seves famílies. A la demarcació de Girona s’estima que hi ha 2.860 persones amb cardiopatia congènita. L’AACIC CorAvant treballa des del 1994 per a la millora de la qualitat de vida de la població amb cardiopatia congènita.


72 jugadors de petanca i 120 bitllaires competeixen per una causa solidària

Sant Feliu Sasserra va reunir aquest cap de setmana 72 jugadors de petanca, agrupats en trenta-sis dobletes, i 120 bitllaires, que formaven un total de vint-i-quatre equips, per participar a les jornades solidàries en suport als infants i joves amb problemes de cor de naixement.

Sota el lema “El cor de Catalunya batega ben fort”, el Club de Petanca i Bitlles de Sant Feliu Sasserra, la Federació Catalana de Petanca i l’Ajuntament de Sant Feliu Sasserra van organitzar aquestes jornades per donar suport a la tasca d’AACIC CorAvant.

Dissabte 26 d’abril va tenir lloc la jornada de petanca. Es van establir 3 categories de premis: general, repesca i consolació. En la categoria general, la dobleta guanyadora va ser la formada per Andres Bravo i Jordi Torres, del club de Pinedes de Castellnou; la segona posició va ser per la parella de Lolo i Yolanda del club Tossal del Coro; i la tercera per la dobleta de Xavi i Jesús del club de l’Escorpí. Dins de la categoria de repesca, el primer premi se’l va emportar Jacinto Olivera i Pera del club del Tossal del Coro; el segon Vale i Antoni del club de l’Escorpí; i el tercer va ser per la dobleta formada per Gemma i Sergi dels clubs de l’Escorpí i de Santpedor. Finalment, en la categoria de consolació, els guanyadors van ser Antonio i Alberto del club Tossal del Coro; en una segona posició Jordi Cortinas i Ramon Fabregas del club de Sant Feliu Sasserra; i en tercera posició Josep i Pere del club de Sant Bartomeu.

Diumenge 27 d’abril va ser el torn de la jornada de bitlles catalanes, en la qual Lluís Mauri del club Vic Bitlles es va endur el premi al millor bitllaire masculí (158 punts i 14 bitlles) i Glòria Capella del club de Santa Perpètua de la Mogoda, el premi a la millor bitllaire femenina (168 punts i 16 bitlles). La classificació de la competició va ser la següent: el primer premi va ser pel club de Can Folguera (720 punts i 56 bitlles), el segon Remei-Habitatges (717 punts i 58 bitlles), i el tercer pel club de Sabadell (675 punts i 50 bitlles).

L’espectacle “I per què no?” del mag Pota va ser l’encarregat de clausurar aquesta jornada. La màgia de Jordi Pota va reunir una gran afluència de públic familiar que va gaudir del show amb un total d’un centenar d’entrades venudes.

Les jornades solidàries de petanca i bitlles catalanes han comptat amb la col·laboració d’una setantena d’establiments que han aportat el seu granet de sorra per fer-les possibles. Els premis repartits eren paneres formades per productes cedits de manera altruista. Tots els participants i les persones que van col·laborar-hi van ser obsequiats amb una motxilla de record dissenyada especialment per les jornades solidàries.

Tots els beneficis que es van obtenir s’han destinat al servei d’atenció psicosocial que l’AACIC CorAvant duu a terme amb els infants i joves amb una cardiopatia congènita i a les seves famílies.


La Corèlia ha trobat feina!

La darrera vegada que vam veure la Corèlia, la gegantona de l’AACIC CorAvant, va ser a la Gran Festa del Cor a l’octubre, al parc d’atraccions Tibidabo. La Colla Gegantera de Santa Coloma de Gramenet fa dos anys que la va acollir i la fa ballar allà on van. Però, a més a més, li han trobat una bona feina. Com que la Corèlia s’assembla molt als gegants però és més petita de mida, va bé perquè pot aproparse als més petits i els ajuda a perdre la por que els fan els gegants. A més, al Casal d’Estiu de Santa Coloma de Gramenet, hi ha un taller en el qual els infants poden conèixer de prop els gegants. Per mitjà de la Corèlia, els monitors expliquen què és un gegant i com es construeix. Els nens i les nenes tenen l’oportunitat de jugar amb la Corèlia, la despullen i la tornen a vestir, s’hi posen sota i la fan ballar i, de mica en mica, aprenen que als gegants siguin grans o petits, se’ls ha de respectar però no se’ls ha de tenir mai por.

Qui ho havia de dir, la nostra Corèlia també sap que és normal tenir por i saber que se’n té, perquè així resulta molt més fàcil vèncer aquest sentiment.


Barcelona, capital del Voluntariat 2014

Barcelona és enguany la capital europea del voluntariat, distinció que ha atorgat per primera vegada el Centre Europeu del Voluntariat (CEV). Barcelona, que competia amb les poblacions finalistes de Guimaraes, Portugal, i Rennes i Laval, França, va ser elegida per haver demostrat que implementa les recomanacions de l’agenda de polítiques europees sobre voluntariat. La candidatura de Barcelona es va preparar amb la col·laboració de la Federació Catalana de Voluntariat Social, la Federació de Voluntaris de la Caixa i més d’un centenar d’entitats i institucions que hi van donar suport.

A favor també hi havia una enquesta elaborada l’any 2012 on s’afirma que el 17% de catalans havia fet o feia voluntariat. Sobre una població total de 7,5 milions, el 17% representa una xifra d’un 1.275.000 de voluntaris a Catalunya. La capitalitat ha de servir per compartir experiències i aprofundir en “la Barcelona de les persones, una Barcelona que es construeix amb la suma de molts actes de solidaritat i responsabilitat social”, ha dit l’alcalde de la ciutat, Xavier Tries.

A més, el mes de desembre del 2013, el Govern català va aprovar el primer projecte de llei del voluntariat de Catalunya. La norma que s’ha elaborat amb la participació d’entitats i federacions del sector, defineix el terme voluntariat i en delimita el marc d’intervenció. Segons la informació que ha difós el Gabinet de premsa del Parlament català…

“per voluntariat s’entén el conjunt d’accions que porten a terme les persones que lliurement i solidària, per voluntat pròpia i sense contraprestació econòmica, decideixen dedicar part del seu temps a exercir, d’una manera compartida amb altres persones, un compromís de transformació de la societat, en el marc d’una entitat privada sense ànim de lucre, estable i que actuï en benefici d’altri”.


Coneixes la nova seu de l’AACIC CorAvant?

El juny del 2012 es va convocar una reunió del patronat de la Fundació CorAvant. La trobada es faria en un local diferent de l’habitual, uns baixos del número 22 del carrer de Martí i Alsina, al barri d’Horta de Barcelona. Acabàvem d’estrenar la nova seu social de l’Entitat. Ha passat més d’un any d’això. En aquest temps s’han enllestit algunes coses que havien quedat pendents, com els finestrals de l’entrada o la zona de magatzem, per exemple. Volem agrair la col·laboració desinteressada del Josep Queralt i del Xavier Palau que ens han ajudat a fer d’uns baixos en un carrer d’Horta, la nostra seu social.

“Hem canviat el bullici de la gran urbs per la tranquil·litat d’un dels pocs barris de Barcelona que encara és com un poble.” Aquesta frase és del missatge on se’ns anunciava que l’AACIC CorAvant tenia nova seu social. Som a la tardor del 2013. D’aquí dues setmanes se celebrarà la Festa del Cor. Són setmanes de feina intensa. La Mònica obre la porta. Em fa passar a la sala gran. Saludo la Rosana i la Berta. La Rosa, la gerent, és al despatx. Em diuen que està parlant per Skype. Vull saber què els sembla, el nou local, com s’hi troben les persones que treballen aquí cada dia. Ho demano a la Mònica, i em torna la pregunta: “I tu, què en penses? Què et sembla?”

Un espai d’acollida i un espai de gestió
La Berta Giménez està fent gestions per a la Festa del Cor. Parla sense aixecar la mirada de l’ordinador. “No som una empresa comercial. Oferim serveis a les persones, i sovint en moments molt delicats”, raona. “Per això necessitàvem un local on poguéssim crear dos espais diferents: un d’acollida, íntim, i un altre de gestió, de reunions.”. “S’ha aconseguit?”, pregunto jo. “Penso que hem sabut aprofitar l’espai de què disposem i crear aquests dos espais”, conclou la Berta. És cert que aquest local és més petit que l’antiga seu, però s’ha pogut adaptar al que necessitàven.” La Mònica escolta la conversa.

Una seu ben connectada
Canvio de taula. M’apropo a la Rosana Moyano. “Fixa-t’hi. Som al cor d’Horta”, comenta la Rosana assenyalant la seu de l’AACIC CorAvant en un mapa de la ciutat. “És molt fàcil arribar aquí amb cotxe per la ronda de Dalt. És molt còmode per a qui ve de fora de Barcelona. No cal que s’emboliqui dintre de la ciutat.” Al llarg de la setmana la Rosana es desplaça a la Vall d’Hebron i a Sant Joan de Déu, els dos hospitals de referència. “Si traces una línia recta entre els dos hospitals, nosaltres som al mig. Hi arribo més de pressa ara que quan estaven al local antic. A la Mònica, se li escapa una altra mirada de reüll que intenta dissimular. M’hi acosto just en el moment que entra la Rosa Armengol. La Mònica em segueix.

Un barri dinàmic
Estava tancada al despatx enganxada a l’Skype. “Es perfecte. He estat parlant amb una noia que és a Alemanya i volia fer-nos una consulta. Tot resolt”, diu la Rosa. Li comento el que han dit la Berta i la Rosana del local. Hi està d’acord, i hi afegeix un detall: “Horta té un bon teixit associatiu”, diu la Rosa. “El fet que hi hagi un munt d’associacions actives és un indicador del dinamisme d’aquest barri. Per a nosaltres és molt positiu. Ens diu que hi ha oportunitats de tirar endavant projectes d’interès mutu. I, personalment -afegeix la Rosa- també m’agrada poder sortir a fer un cafè en un lloc tan emblemàtic del barri com cal Quimet, per exemple.” La Mònica és al nostre costat.

Gent del barri
Ara sí que ho pregunto a la Mònica Enrich. Resulta que el nou local és a cinc minuts de casa seva. “A l’hivern no tindré temps ni de posar-me els guants que ja hauré arribat a la feina.” La Mònica és d’aquelles persones que fan la impressió de tenir sort a la vida. Ella diu que no sempre però que no es pot queixar. I em torna la pregunta. “I a tu, què et sembla la nova seu? …
Segur que enyoraré alguna cosa del local antic, però com més estona m’hi estic, més bé m’hi trobo.

En Josep Queralt respon a la crida
Hauríeu d’haver vist el local dues setmanes abans del trasllat. El terra era un garbuix de cables elèctrics, s’havia de refer el bany, pintar portes i finestres… “Això no s’acaba fins després de les vacances d’estiu”, vaig pensar. Dues setmanes després, l’equip de l’AACIC CorAvant ja hi treballava. En Josep Queralt i la seva esposa van conèixer l’entitat quan va néixer la seva primera filla. Viuen a Horta, prop de la seu social. En Josep és electricista i lampista, i fa de tècnic de manteniment en una escola. Quan l’AACIC CorAvant va demanar voluntariat per posar el local a punt en Josep va respondre amb una condició: volia un ajudant. El xispes va ser en Xavier Palau. Es van entendre perfectament tant a l’hora de fer feina, i com per anar a esmorzar. A les deu, truita de patates de mig pam d’alçada! En Josep m’explica que col•labora amb una revista d’electrònica d’àudio. Prova els nous reproductors d’àudio per a automòbil que surten al mercat i en fa una valoració tècnica. Però la seva gran afició són les pàgines web, programar-les, dissenyar-les…el món 2.0 l’apassiona tant que pot ser fa un gir professional ben aviat. En Josep i el Xavier , tornen a la feina. És dissabte. Diuen que dissabte vinent tot estarà a punt. Dit i fet!

La Blanca i Up3 una gran equip solidari
La Blanca Engel va venir a l’AACIC Coravant Té vint-i-quatre anys i fa poc que treballa a l’empresa Up3 Puertas Automaticas de Sant Quirze del Vallès. Per a ella, els vidres translúcids de color verd dels finestrals que donen al carrer no eren gens segurs, ni reflectien la imatge de l’Entitat. La Blanca és interiorista. A més, a Up3, on fa de comercial, dissenyen, fabriquen i fan instal•lacions de portes automàtiques i persianes. Tenia una idea: “El meu germà -comentava la Blanca- va néixer amb una cardiopatia. Sempre hem estat a l’AACIC. Fer un favor a l’Entitat és com fer-me’l a mi mateixa.” Però, calia convèncer el seu cap i els companys de feina. “Va ser fàcil”. Amb la iniciativa de la Blanca, la generositat d’ Up3, ara, els finestrals de l’ACCIC CorAvant que donen al carrer són de vidre laminat d’alta resistència i estan recoberts amb un vinil glaçat amb el logotip i els colors corporatius. “Ells sabien que feien una acció solidària -ens diu la Blanca-, i que a mi em feia molta il•lusió. Per això va ser fàcil convèncer els meus companys, i els proveïdors de vinils de la nostra empresa que també van posar-hi el seu gra de sorra.”

Com és la seu social de l’ACCIC Coravant?
El local és a peu de carrer, i té entrada pròpia. Un rebedor pintat amb els colors blau i verd corporatius fa de sala d’espera. Hi unes cadires i un moble de prestatges amb llibres sobre cardiopaties, salut, entitats del tercer sector, etc. També hi ha lloc per als materials i els objectes que venem. Al fons, una porta condueix al despatx on es fa l’atenció personal. És petit, però acollidor. Una altra porta dóna pas a la sala gran on treballa l’equip de l’Entitat. Les taules individuals de treball estan tocant a les parets. Un joc de taules al mig de la sala serveix per fer -hi les reunions d’equip. Al fons de la sala, uns armaris creen un passadís darrere del qual hi ha l’accés als serveis i a la zona de magatzem, amb una petit espai amb microones i nevera on pots escalfar-te un cafè o un te o fer-hi el dinar. Quan tornes a la sala gran, t’adones que les parets són plenes de quadres amb fotografies, dibuixos i cartells. Aquest matí, m’he adonat que sobre l’armari hi havia tres Bateguets. Sabeu qui és el Bateguet, oi? Sí, el conill de les orelles llargues. En algun altre lloc en parlem. 

Calia una nova seu?
El contracte del pis de la Sagrada Família s’acabava i el nou contracte de lloguer mensual s’encaria. La prioritat era reduir despeses, no augmentar-les, i així, es va decidir buscar un nou espai. Per mitjà de l’Ajuntament de Barcelona es va mirar un espai en un equipament que funciona com a viver d’empreses. El despatx disponible, però, era massa petit pel volum de persones i de feina que es mouen al voltant de l’AACIC CorAvant. Finalment, es va trobar un local a Horta, uns baixos, al centre mateix del barri, a tocar de la plaça d’Eivissa, un local més petit, però suficient, i amb un lloguer assequible. Un espai a peu del carrer obert a tots els que vulguin venir. Sigueu Benvinguts

 


El repte solidari d’en Guillem Ibàñez: 42 quilòmetres en menys de quatre hores

En Guillem fa esport habitualment:

“En una analítica em va sortir que tenia el sucre molt alt. El meu pare va passar-ho malament per culpa de la diabetis. Vaig pensar que havia de fer esport per baixar el sucre.”

Li agradava fer circuits amb bicicleta per la muntanya,

“però he anat deixant la bicicleta i ara em dedico a córrer. Si corres gastes més calories que amb la bicicleta de muntanya amb la mateixa estona d’exercici. A més, jo viatjo, i quan sóc fora no m’enduc la bicicleta. En canvi, amb unes bambes, uns pantalons curts i un jersei pots córrer a tot arreu.”

En Guillem va fer públic el seu repte a la plataforma Migranodearena.org: Suma quilòmetres benèfics amb Guillem Ibañez, amb la voluntat de donar totes les aportacions a l’AACIC CorAvant. A la primavera, va agafar l’avió cap a París. Va córrer amb el logotip de CorAvant a la samarreta, que li havia preparat la seva dona.

“Vaig passar-me 10 minuts de les quatre hores. Se’m va fer pesat córrer sobre llambordes,” ens comenta.

De tornada, va augmentar el seu règim d’entrenaments. A la tardor, va marxar cap a Nova York:

“Vaig fer els 42,195 quilòmetres en tres hores i cinquanta-set minuts.”

La samarreta del Guillem estava signada pel Marc, un jove amb cardiopatia congènita amic de la família que estava a l’hospital.

“Em va ajudar el fet de pensar en el Marc i en les persones que havien cregut en el meu repte.”

Per a l’any 2014, en Guillem s’ha proposat un nou repte:

“Vull córrer la Marató de Berlín, que coincideix amb el dia del meu aniversari.”

Et desitgem el millor, Guillem!

Descobreix més iniciatives solidàries al blog Jo també sóc un As de Cors


“No havia apadrinat mai cap proposta. Em va convèncer la filla d’uns clients meus”

“És normal que els assessors comercials canviïn d’ofici de tant en tant. No és el meu cas, però. Des que vaig entrar en aquesta entitat sempre he estat a la mateixa oficina i conec molt bé cadascun dels nostres usuaris”, ens diu.

“L’Àngels, la filla d’uns d’aquests clients, va venir un matí a l’oficina. Em va parlar de les cardiopaties congènites i de l’AACIC CorAvant.”

La Teresa ho va veure clar:

“Al BBVA tenim un programa de bonificació per a projectes que presenten els empleats. Territorios solidarios, en diem. Jo sabia que existia el programa, però no havia apadrinat mai cap proposta. L’Àngels em va convèncer.”

D’entre totes les propostes, un jurat selecciona les que representen millor els principis que inspiren l’Entitat. La proposta de la Teresa va ser un dels projectes seleccionats. Ara calia veure si els empleats també donarien suport a la proposta amb els seus vots.

“Jo mateixa i la gent més propera a mi vam fer una bona campanya a favor de la proposta,” diu la Teresa fent broma.

L’AACIC CorAvant ha estat seleccionada dos anys seguits pel programa Territorios solidarios que promou el BBVA. Potser no es broma que la Teresa i la gent de la seva oficina van fer una bona campanya en explicar la finalitat dels serveis que ofereix l’AACIC CorAvant.

Moltes gràcies, Teresa, per a nosaltres també ets un As de Cors! I moltes gràcies també als empleats del BBVA pel seu gran suport!

Descobreix més iniciatives solidàries al blog Jo també sóc un As de Cors


Una Matagalls-Montserrat solidària

CorAvant és una ONG que ajuda a les persones, i especialment als infants, amb cardiopaties congènites. Aquestes malalties del cor són sovint mortals, i la gent de la fundació treballa en l’ajuda psicològica dels malalts i les seves famílies, en la integració d’aquestes persones, en la divulgació i sensibilització…

I per què CorAvant? Perquè persones que em són molt properes pateixen aquestes malalties, i jo he tingut la fortuna de conèixer aquesta associació, on a més de fer una tasca encomiable, et dispensen un tracte immillorable. Doncs dit això, us agrairé molt que feu donacions, encara que siguin petites, perquè tot suma.

Jaume Abella

 

En Jaume va publicar el seu repte solidari a la plataforma Migranodearena: Una Matagalls-Montserrat solidària

Descobreix més iniciatives solidàries al blog Jo també sóc un As de Cors


Exposició solidària al Port de Tarragona

Per la gran feina i dedicació d’un pare de Tarragona vàrem organitzar una exposició solidària al Port de Tarragona per donar suport  als infants i joves amb cardiopatia congènita.