Era una simple revisió. Se sentia un buf que havia de ser innocent, tant com aquella petita criatura que encara no tenia dos anys i anava al cardiòleg per primera vegada. Malauradament, al Biel, li van diagnosticar una cardiopatia congènita i l’havien d’operar. En un sol instant la vida va canviar. A partir d’aquella tarda de juliol ja res seria com abans. Amb dos anys acabats de fer, en Biel va ser operat a cor obert per primer cop.
Pensàvem que tot havia acabat, però al cap de dos anys el cor d’en Biel no funcionava bé i, novament, s’havia d’operar. La llum se’ns va tornar a apagar, però el valent Biel la va encendre una altra vegada amb la seva lluita i les ganes de tirar endavant.
Sembla que aquest cop ha anat molt millor: en Biel està molt més fort que abans, tant físicament com mentalment. Suposem que li han tocat viure coses que a la seva edat no toquen, però ens ha donat una lliçó a tots i per això l’admirem. I ho hem pogut celebrar anant uns dies a Eurodisney, un viatge que ens vam prometre a l’habitació de l’hospital.
Ara, amb l’ajuda dels metges i de l’ACCIC, a qui volem donar les gràcies des d’aquí, som molt més conscients del que tenim: un gran cor delicat dins d’una gran persona.
No ens volem oblidar del Marc, el nostre fill gran, de set anys, que durant tot aquest temps ha sabut, sense dir-ho, que alguna cosa estava passant, i què ha fet? Cuidar-lo, protegir-lo, però també jugar-hi, fer-lo enfadar, amb la qual cosa ha donat normalitat a la vida. S’ha convertit en el millor germà que en Biel podia tenir. Per les circumstàncies, li hem pres molt de temps, però esperem que a partir d’ara el puguem compensar. Volem que sàpiguen que n’estem realment orgullosos, que els estimem.
Lluís i Emma