A la Revista 27, la Mireia Salvador, Doctora en Psicologia i psicòloga de CorAvant i AACIC, ens parla de la recerca de l’Impacte del diagnòstic d’una cardiopatia congènita en la família.
A la Revista 27 de l’entitat, l’Elisa Llurba ens parla de l’estudi “Factors predictius d’anomalies del neurodesenvolupament en cardiopaties congènites”.
L’entitat té un grup pioner de recerca, format per diversos professionals especialitzats en els diversos àmbits dins el món de la cardiopatia congènita i la psicologia clínica i per membres de l’entitat que en formen part com a investigadors principals.
Des de principis del 2020, any en què es va començar a parlar d’una estranya infecció a la regió xinesa de Wuhan, la paraula “recerca” ha aparegut de forma exponencial en els mitjans de comunicació. De sobte, la “ciència” i el col·lectiu dels “científics” s’han revalorat a ulls de la població general degut a l’impacte dels èxits de la recerca biomèdica.
Dedicada a la recerca i a la seva importància pel progrés i la millora de la qualitat de vida i la salut de la ciutadania. CorAvant i l’AACIC porten al seu ADN la seva promoció i específicament pel que fa a les repercussions del dia a dia de viure i conviure amb una cardiopatia congènita.
Les malalties cardiovasculars, que abasten un gran ventall de patologies, constitueixen una de les principals causes de mortalitat al món desenvolupat i industrialitzat.
L’any 1994, quan es va crear l’AACIC, una de les primeres coses que es va detectar amb les primeres famílies va ser la manca d’estudis en les repercussions de les cardiopaties congènites.
La revista d’enguany té com a tema central la recerca; també aquesta columna. El dia de Sant Esteve d’aquest any passat va morir Desmond Tutu, l’arquebisbe anglicà de Ciutat del Cap (Sud àfrica). Tenia 90 anys. Als anys vuitanta ja es plantejava el sacerdoci de les dones. Això ja mereix la meva atenció.
Creure o saber? Fe o coneixement? Intuïtius com som tendim a fugir d’estudi? En tenim prou amb una resposta breu, un remei miraculós, una mesura global i simple?
Qualsevol persona que des d’avui mateix es plantegi investigar algun aspecte de l’impacte psicològic en la família davant d’un diagnòstic de cardiopatia congènita d’un nadó haurà de fer referència a la investigació de la Mireia Salvador. No soc jo qui ho diu; és el tribunal que l’ha avaluat. Ella mateixa ha fet un resum del seu treball per a la revista. Segurament ja l’heu llegit.
La imatge d’aquesta pàgina és segurament la il·lustració d’art japonès més popular que existeix. Es diu “La gran onada”. Hi ha qui diu que representa un tsunami. Hi veiem tres barques de pesca i, si us hi fixeu, l’escuma de la cresta de l’ona es transforma en flocs de neu que cauen sobre l’inconfusible i harmònica figura del mont Fuji. Força. Fragilitat. Harmonia.
El coronavirus i el confinament ens han trastocat i capgirat la vida i la nostra rutina diària i, també, de manera dràstica, la manera de relacionar-nos amb els familiars, les amistats, amb els companys de feina… Amb el confinament hem hagut de reduir, o bé suprimir, la nostra vida social.