El Tercer Sector, entès com aquell conjunt d’organitzacions privades sense ànim de lucre que tenen com a objectiu final aconseguir la promoció de la persona, reduir les desigualtats socioeconòmiques i evitar l’exclusió social en el nostre territori, apareix com un pilar essencial en la configuració de l’estat del benestar pel que fa al suport, l’aprovisionament de benestar social i la cobertura de necessitats de la societat en el seu conjunt; a més, de desenvolupar un paper cabdal en la consolidació de la democràcia i la participació ciutadana, en què és sostenidor i promotor d’un model de societat centrada en els valors de solidaritat, justícia i de transformació social.
En l’actualitat, el rol que ocupa en el nostre territori el converteix en un sector amb un impacte social sense precedents. Malgrat això, el valor que generen tant les organitzacions estructurades com els moviments socials que el componen, les activitats impulsades i els milers de professionals, persones voluntàries i la societat civil en general que les porten a terme, queda submergit i indetectable en els mitjans de comunicació, en les taules de diàleg entre agents polítics i econòmics, i entre la mateixa ciutadania.
Vivim una etapa convulsiva que planteja nous reptes per al sector. La confluència de la inestabilitat econòmica i monetària, l’adveniment de la crisi sanitària que comportaria importants afectacions en les nostres relacions laborals i personals, l’increment de les desigualtats i diversificació d’urgències socials, i la menor disponibilitat de recursos per les vies tradicionals de finançament, entre altres, obliguen les organitzacions a emprendre processos de reorganització profunda i d’enfortiment.
Per aquests motius, és imperatiu disposar de dades realistes i objectives que ens permetin copsar la situació actual del Tercer Sector. Disposar d’una diagnosi dels problemes que atenen les organitzacions i fer propostes d’actuació coherents amb la seva realitat.
En retrospectiva, els primers estudis que es van publicar sobre el Tercer Sector a Catalunya van ser l’any 2001 amb el Llibre Blanc de l’Economia Social a Catalunya1 que copsava la relevància de l’impacte social del sector, i no va ser fins al 2003 amb el Llibre Blanc del Tercer Sector civico-social2, que es van disposar de dades contrastades que el dimensionaven i en descrivien les seves principals característiques. El contingut d’aquest estudi va ser d’una rellevància incalculable pel sector i va donar pas, a la dècada del 2000, a una època de consolidació i creixement de les seves estructures organitzatives; així com al sorgiment de nombroses iniciatives i recerques que li van donar continuïtat.
Amb tot, dimensionar el sector, donar-ne dades evolutives i elaborar propostes a partir de la investigació empírica són aportacions que han ajudat a l’articulació i han contribuït al reconeixement del Tercer Sector i la seva tasca. Alhora, han facilitat evolucions del marc normatiu i de diferents línies d’acció política difícils d’imaginar fa 30 anys.
Malgrat que existeix un dèficit crònic de planificació i avaluació de projectes a l’Estat espanyol i català, són diversos els centres de recerca i altres organitzacions que destinen esforços per a la generació de coneixement. Aquests permeten posar a disposició del sector d’unes eines i recursos que faciliten a les entitats la presa de decisions estratègiques, la seva gestió interna, accions i activitats per a la societat. Entre les quals cobren especial importància l’anàlisi i disposició de dades periòdiques i objectives d’un fenomen o sector. La detecció dels canvis en l’entorn social en el qual les entitats desenvolupen la seva activitat i analitzar de quina manera els afecten. Comprendre les dinàmiques que succeeixen en diferents àmbits territorials i dibuixar escenaris de futur amb un diagnòstic valoratiu dels punts forts i febles que els caracteritzen. L’assoliment d’aquestes fites comporta, necessàriament, comptar amb una col·laboració estreta i directa amb un ampli ventall d’actors clau com les entitats del sector, la societat civil i les institucions i administracions públiques.
A més, la diversificació d’aquest conglomerat d’agents pel que fa a necessitats, objectius i desplegament en els territoris continua comportant, avui dia, el gran repte de generar dades unificades del sector. Les iniciatives portades a terme, sense voluntat de desvirtuar els esforços fets, han tendit a elaborar contingut des de nínxols particulars atenent a col·lectius específics o en zones geogràfiques localitzades. Fet que dificulta la identificació d’un discurs compartit i de dades que permetin la comparació entre àmbits que comparteixen múltiples problemàtiques i que, actualment, donen resposta de manera sectorialitzada.
Transformar la informació en coneixement és font de poder. Per a millorar la cobertura de les persones en situació de pobresa i risc d’exclusió, consolidar l’estructura i la cohesió dins i fora de les organitzacions, defensar els interessos de la societat, per dotar de major visibilitat i reconeixement al sector, impulsar iniciatives públiques que afavoreixin la igualtat i la inclusió; per això, i més, cal fomentar qualsevol iniciativa des del suport del mètode científic.
Bibliografia:
Camós, I., et al. (2001). Llibre Blanc de l’economia social a Catalunya. Generalitat de Catalunya, Departament de Treball. https://treball.gencat.cat/ca/ambits/economia_social/recursos/publicacions/manuals/canal-intern/llibre-blanc-economia-social/
Castiñeira, A.; Vidal, P.; Iglesias, M.; Mirosa, O.; & Villa, A. (2003). Llibre Blanc del Tercer Sector Civico-Social. Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. https://www.tercersector.cat/sites/default/files/llibre_blanc.pdf
Alderic Mas Sala
Tècnic de Recerca de l’Observatori del Tercer Sector i la Societat Civil
Article publicat a la Revista 27 de l’entitat (maig 2022)