Què et va moure a fer de voluntària?
És com si tingués una feina. M’agrada, em fa aixecar d’hora al matí, no pensar en els problemes que em sorgeixen diàriament, la situació econòmica… és una manera que tinc de desconnectar.
Durant el confinament, com vas viure el no poder anar presencialment a l’hospital a fer de voluntària?
Quan va començar el confinament em va trencar en dos. El no poder pujar a l’hospital, encara que fos un matí o dos a la setmana. No em podia arreglar per sortir, no podia estar amb els nens i nenes, no em sentia realitzada perquè jo el que volia era fer de voluntària. Aquí és quan vaig descobrir que era la meva vocació.
Necessitava contribuir en la societat, continuar fent la tasca de voluntària, sentir-me útil.
A més, jo també puc donar la meva experiència, perquè també tinc una cardiopatia, tinc l’edat que tinc i els puc explicar quan em van operar, el procés… aquest és un incentiu més que jo dono a les famílies. I això crea un vincle.
En aquell moment, vaig pensar: i ara què fas? Com fas el voluntariat? Des de l’entitat ens vau oferir la possibilitat de gravar vídeos pel mòbil i penjar-los a Youtube creant el canal de Youtube Batecs Voluntaris. Jo hi vaig participar i, tot i que no era el mateix que pujar a l’hospital, vaig pensar que era una manera d’acostar-me als nens i nenes, i als seus familiars, perquè ells veurien els vídeos.
Fer de voluntària, a més, també és la responsabilitat de formar un equip amb els altres companys i companyes, i he fet noves amistats. El no poder pujar a l’hospital també ha fet que no veiés les meves companyes.
Encara que costi, ara vivim una nova realitat, hem de ser optimistes, pensar que això passarà i que podrem tornar a l’hospital. Amb un altre sistema, sí, però hi tornarem. I què he de fer jo? Cuidar me per poder estar bé.
Què sents quan puges a l’hospital a fer el voluntariat?
Sento felicitat, alegria, riure, força, ànims… em sento autorealitzada. I tot el que jo sento ho transmeto als nens i nenes. Senzillament això.
El nostre lema com a equip de voluntariat és “el meu temps és per a tu”, perquè volem que els infants passin una estona més agradable quan estan ingressats a l’hospital.
Quan entro en algunes habitacions, m’he vist a mi de petita. Perquè estic acostumada a proves, intervencions… i a estar a l’hospital. Sé el que estan passant. És més que un voluntariat, és estar també amb els companys i les companyes.
Maria Teresa Conesa
Voluntària d’hospital de l’entitat des de l’estiu de 2019 i des del juny de 2021 és vocal de la Junta Directiva de l’AACIC
Entrevista publicada a la Revista 27 de l’entitat (maig 2022)