Bé, per començar a explicar-vos la meva història he de dir-vos que em dic Martí i tinc 20 anys i sóc un jove amb una cardiopatia congènita, la qual cosa vol dir que la meva vàlvula Aorta està atrofiada i té una secció més petita del que és habitual.
Em van detectar la malaltia pocs dies després de néixer i, tres mesos després ja m’havien operat. Em van eixamplar la vàlvula Aorta perquè així el meu cor no patís tant a l’hora de bombar la sang. Ara, tinc vint anys, i estic esperant una segona operació que consistirà a substituir la vàlvula Aorta atrofiada per una pròtesi. Els metges decidiran fer-la quan sigui adient.
Un cop explicada la meva situació amb la malaltia us explicaré alguna cosa sobre la meva persona. La veritat, és que mai m’ha preocupat gaire el tema de la malaltia perquè, malgrat tot, he pogut fer una vida normal: he pogut fer esport, he pogut fer les classes d’educació física, he pogut jugar a pilota amb els amics… Però em preocupa pensar en l’operació, quan la situació es presenti: si anirà bé, si em deixarà una cicatriu encara més grossa, si hauré de prendre Sintron, si afectarà la meva vida…
Pel que fa als altres es podria dir que també he tingut sort, ja que gairebé tothom que m’he trobat ha respectat la meva malaltia, cosa que en altres casos de joves i adolescents, que he conegut, gràcies a l’AACIC, no es compleix. A causa de la seva malaltia, molts d’ells, pateixen discriminació als instituts.
Parlant de l’AACIC, cal dir que ha tingut un paper important en la meva vida i a la de la meva família. Des de l’Associació ens han fet veure que no estem sols i que no sóc l’únic en aquesta situació.
Així és com visc la meva malaltia. Espero que us hagi agradat.
Si tens un problema al cor de naixement, tens algun fill/filla, germà/germana o algun altre familiar pròxim a tu que té una cardiopatia congènita, tens 16 anys o més i estàs interessat en formar part de la nostra comunitat: fes-te soci de l’AACIC!