Actualitat i experiències

Un clàssic del calendari: la Trobada!

La Trobada, a la primavera, és un clàssic en el calendari d’activitats de l’AACIC CorAvant.

És el moment en què socis i sòcies posem en comú les nostres inquietuds i aprovem els temes que decidim en assemblea. Ja sabeu, però, que, a cada Trobada, hi passen moltes més coses. Hi ha moments per decidir, per escoltar, per compartir la taula… i per riure. Això és el que va passar a la Trobada 2010, que vàrem fer en una masia enmig d’un poblet, Saifores, a Banyeres del Penedès.

L’Arantxa, la Cristina, en Miquel i en Benjamí expliquen la seva experiència com a adults amb cardiopatia

L’Arantxa es presenta i diu que és “ventricle únic”. Somriu i aclareix: “No vol dir que no en tingui dos. És que un no funciona, i l’altre fa la feina dels dos”. La seva mare treballava i l’àvia la tenia a la cuina perquè fes bafs fins que un dia va perdre la consciència. La van portar en helicòpter cap a Barcelona a l’hospital. Diu que mai s’ha sentit “nena malalta” i que de petita li costava la gimnàstica, “però un paper del metge ho va resoldre”. Té la sensació que els únics límits que ha tingut se’ls ha posat ella mateixa. De jove sortia amb amigues de l’institut i feia el mateix que elles. Per a l’Arantxa el més difícil va ser acceptar que no podria tenir fills biològics. “Sortia plorant del metge”, explica. Mira el seu marit i li agraeix la paciència d’aquells moments: “ell em consolava, i em va convèncer que podríem adoptar. Quina experiència! Inoblidable. La primera vegada que vaig veure el meu fill vaig pensar que havia nascut per a mi. Així mateix com ho dic! Va ser un moment inoblidable. Puc dir que gràcies a la meva cardiopatia he trobat el meu fill”. I afegeix que l’està educant perquè accepti que la seva mare no el portarà a coll: “Ell sap que vaig al metge a fer-me el seguiment del cor, l’hi explico tot”.

En Miquel diu que els seus pares mai el van tractar com un noi diferent. Té vint-i-vuit anys, ha treballat al camp. Sempre ha fet esport, “però no de competició”, aclareix. Per a en Miquel ha estat important que els seus amics sabessin que tenia una cardiopatia: “Els ho he explicat sempre. Han estat els meus aliats! Penso que és bo. Si m’agafa una baixada de tensió, com alguna vegada m’ha passat, la gent sap millor què ha de fer”. Eren els seus amics els qui li deien: “Vols dir que pots fer això?”. Recorda que cap els catorze anys els amics van començar a fumar. “Tu mateix descobreixes que no et va bé”, diu. En Miquel canvia de to. Parla més a poc a poc ara. Ens diu que als vint anys va tenir una crisi. “Va ser llavors quan vaig conèixer l’AACIC. Vaig parlar amb una psicòloga. Ho vaig treure. Va anar bé”. Fa la impressió que tot això que explica queda lluny. Ara en Miquel té parella. Quan li demanem com veu la seva vida diu que normal. “Fem una vida normal”.

Taller “Anatomia i mecànica del cor”

La cardiòloga pediàtrica Cristina Marimon, de l’Hospital Sant Joan de Reus, i que treballa, també, a l’equip de l’Hospital de la Vall d’Hebron, va respondre les preguntes de tots els joves que van participar al taller “Anatomia i mecànica del cor”.

Gràcies a l’empresa Show Factory per la seva col·laboració!

Un taller que no falla! Les noies i els nois no tenen cap inconvenient a deixar-se pintar la cara i convertir-se, una estona, en un personatge de fantasia… o de terror!