Suposo que nosaltres, com la majoria, hem anat aprenent què és una cardiopatia congènita sobre la marxa. Un dia de final d’agost de l’any 2006 vam sentir, per primera vegada, aquestes paraules que ens acompanyaran, tant a nosaltres com al Biel, la resta de la nostra vida.
De seguida vam buscar algú que sabès de què anava tot això, però no tècnicament, sinó algú que sabés de primera mà què representa aquesta etiqueta. No ens va caldre buscar gaire, de seguida vam trobar unes sigles, una mica complicades de recordar, AACIC.
Des del primer moment vam trobar una gent que hi posava molta empenta, que sabien de què parlaven i que oferien ajut sense demanar res a canvi.
Poc a poc, aquestes cinc lletres han format part de la nostra família i cal dir que fins ara ha estat una família que no ens ha fallat. Han ajudat en Biel en tot el que els hem demanat, des de parlar amb l’escola per fer-ho tot més fàcil, ajudar-nos a plantejar obertament les coses tant al Biel com a la resta del nostre entorn, a fer-li més humana l’estada a l’hospital durant les festes de Nadal de 2010…
Sé que molts dels que us heu acostat a l’AACIC penseu coses semblants, la nostra vida és una mica més feliç sabent que hi són.
Família Xandri Càrdaba