En Modest Sallés és dels més grans dels pallassos voluntaris d’hospital de l’AACIC CorAvant: “Ho sóc per edat, no per una altra cosa”, aclareix. Té seixanta-sis anys. Ha treballat sempre en el negoci familiar on formava persones que es volien dedicar al món empresarial. Diu que quan tenia vint anys va anar a un hospital i va entrar en una sala on hi havia els infants malalts. El va impressionar. Va percebre la tristor d’aquells infants i l’angoixa de les famílies. En aquell moment va prometre que faria de pallasso. El dia que es va jubilar, va complir la seva promesa. Diu que no li ha costat gens. En tenia ganes i “aquí es fan molts bons tallers per qui vulgui fer de pallasso”, diu.
El Modest ha muntat l’associació Papallassos tot i que continua col·laborant amb l’AACIC CorAvant: “Som un grup de persones, de tota mena, que treballem d’una manera voluntària. Compartim experiències, formació i despeses comunes, que és una bona manera d’estalviar.” Té clar que els pallassos d’hospital necessiten, entre d’altres coses, una formació específica en psicologia, en com apropar-se als infants i a les seves famílies. Quan li preguntem com ha creat el seu personatge de pallasso ens revela un secret que li han dit una vegada i una altra tots els seus mestres: “No hi pensis, sigues tu mateix.”
1.- Una de les coses que ara té més valor per a mi, però que fa uns anys no m’ho semblava d’important…
…que és millor viure pensant que morirem que morir pensant que no hem viscut.
2.- Em considero una persona…
…que estima molta gent.
3.- No em considero una persona…
…tan bona com em veuen els altres.
4.- M’avorreix extraordinàriament
…la rutina.
5.- Algunes persones s’estranyen que faci de pallasso, i de voluntari, i jo els dic:
…tots portem un pallasso a dintre. Només es tracta d’aflorar-lo.
6.- La darrera vegada que vaig riure de gust va ser…
…quan vaig anar a un centre mèdic per renovar-me el carnet de conduir i en passar d’una prova a l’altra em van dir que seguís les passes marcades a terra i jo, innocent de mi, m’ho vaig prendre com una prova més i vaig anar saltant de petjada en petjada com un saltimbanqui per sorpresa dels altres i ridícul meu.
7.- El dia que tinc una estona per a mi, m’entretinc…
…amb l’astronomia recreativa, anar a caçar bolets, ballar country, jugar a bitlles…
8.- Recomanaria l’experiència de dedicar una part del temps lliure a fer de voluntari perquè…
…descobríssiu la vida des d’una altra òptica molt més enriquidora.