Es diu que un titular ha de resumir el més important d’un reportatge, una notícia o un article. No és tan simple. Hem triat un titular, però ens costa dir si el que expressa és el més important de l’experiència de posar en marxa per primera vegada unes colònies pensades per a infants, nois i noies, amb cardiopaties congènites. És el més important per a nosaltres com a associació? Ho és pels pares que van acomiadar els seus fills a la parada d’autobús que els portava a les colònies? És el més important per al grup de joves que han compartit aquests deu dies de vacances? Finalment hem triat aquest:
Viatjar lluny… a pocs quilòmetres de casa!
Els viatgers, quan emprenen una aventura, no sempre tenen la certesa de com aniran les coses, dels companys de viatge que trobaran i de les experiències que viuran. Tot i la incertesa que ofereix emprendre qualsevol empresa per primera vegada, els viatgers fan la maleta. S’enduen el just, el que necessiten. Deixen fora de la motxilla les velles històries, massa pesades per ser carregades al llarg del viatge.
La feina que no es veu
El 10 de juliol es posava en marxa una activitat que havia estat planificada per l’AACIC amb força mesos d’antelació. “Quan vam decidir organitzar unes colònies per a joves amb cardiopaties congènites, ens vam posar en contacte amb la Fundació Pere Tarrés” –diu la Rosa Armengol, la gerent de l’AACIC–. “La Pere Tarrés és una entitat reconeguda i especialitzada en activitats de lleure i educació. El resultat de l’experiència demostra que no ens vàrem equivocar”.
“La Fundació Pere Tarrés es va ocupar de trobar el lloc. Volíem que fos a prop de Barcelona, on es troben els hospitals de referència en el tractament de cardiopaties. Això ens feia estar més tranquils. També vàrem decidir que calia disposar d’assistència mèdica a la mateixa casa de colònies, algú, un metge o una metgessa”.
“Abans de començar les colònies vàrem tenir diverses trobades amb membres de l’AACIC i metges especialistes en cardiopaties” – diu l’Andreu. “Vàrem estar tractant aspectes generals de la patologia i després vàrem anar estudiant cas per cas: si calia medicació, la freqüència, si els pares havien fet constar alguna indicació concreta…”
Totes les activitats que es realitzarien durant les colònies estarien adaptades a la capacitat física i funcional dels joves. Res de tot això va suposar cap problema a l’hora de tirar endavant el projecte.
“Va ser un treball molt interessant, sobretot quan després d’haver estat parlant del cas de cada noia i de cada noi, te’ls trobaves allà, a les colònies. Per exemple, sabíem que el Gerard és un noi reservat, però a partir del tercer dia ningú ho hagués dit. Es feia amb tothom i s’ho passava pipa! O l’Andreu, que a la meitat de les colònies es va posar les piles i participava en tots els jocs molt activament.”
Però calia el més important! Trobar l’equip de monitors i decidir les activitats que es farien durant tota la setmana.
Les colònies han tingut uns monitors de luxe. Al capdavant, l’Andreu. És un dels monitors amb més experiència de la Pere Tarrés. A més a més és pedagog, fa animacions i té un interès especial pels temes ambientals. L’Eli, la responsable de la casa de Colònies, té tanta experiència com l’Andreu. Pel que fa a la Mirna i l’Óscar aviat podran optar a ser ells els màxims responsables d’unes colònies, si és que decideixen continuar amb aquesta activitat.
Respecte a l’eix temàtic, que és el tema al voltant del qual s’organitzen les diverses activitats, se’ns va proposar un viatge de descoberta i solidaritat. Es convidava als joves a descobrir la gent, la cultura i els costums de l’immens i divers continent africà. Van demanar coneixements previs de swahili, però no era imprescindible. Una de les activitats, un joc de nit en què els participants aprendrien algunes paraules bàsiques en aquesta llengua.
El primer dia
El 10 de juliol, un grup de nois i noies s’acomiadaven dels seus pares a Barcelona. L’Óscar, la Mirna, l’Andreu…
Els joves anaven pujant a l’autocar. No és fàcil descriure la cara dels pares. Feien cara de contents, sí, però també semblaven neguitosos, més que els seus fills. Els joves van enfilar camí cap a La Conreria, al terme municipal de Tiana, on la Fundació Pere Tarrés té una casa de colònies en un indret ple de pins.
Entrem a la casa. De la recepció, passem a un pati interior. Creuem una porta i sortim a una mena de pati on hi ha la piscina. Des de la piscina hi ha una vista magnífica del litoral. Sense cap mena d’entrebanc, la mirada perduda arriba al mar. Ens criden l’atenció. Hem de deixar les coses a l’habitació. Pugem les escales. Un pis. Un altre pis. Caminem per un passadís i arribem a la cambra. Està fresc, comparat amb la calda que fa fora.
L’Andreu és el responsable de les colònies. Ens diu que triem el llit que més ens agradi i que cap a les dues ens trobarem tots al pati interior per anar al menjador. Ningú para taula. Ep! Que els plats no volen sols, i els coberts tampoc!
Algú els ha d’anar a buscar. Alguns fan ganyotes, altres fan cara de sorpresa… i alguns dissimulen.
Verdura! És el primer dia! Després de saltar, caminar i jugar una estona, segur que et menges les mongetes tendres. L’activitat obre la gana… i treu les manies.
Fa la impressió que acabem d’arribar. Només hem tingut una estona per fer la migdiada i ja diuen que baixem a baix, que tenim una activitat preparada.
El dia a dia…
“Al començament ens va semblar un grup molt tancat… Molts dels nois no havien anat mai de colònies.”
Què és el que us va costar més?, li preguntem a l’Andreu-. “Ens va costar molt treballar els hàbits. Eren nois que estaven acostumats que els hi fessin tot i es van haver d’acostumar a parar i treure la taula, a fer-se el llit, o sigui, posar bé el sac de dormir, a treure la roba del mig de l’habitació, totes aquestes coses… Ens vam barallar bastant per això, sobretot amb els més petits… això sí, en el bon sentit, eh?”.
L’horari d’una jornada de colònies
És cert que estem de vacances, però volem treure el màxim profit a cada dia. Res de dormir fins les 10 del matí i a l’hora de dinar, tots a taula. Aquests són els horaris que hem establert. Tranquils, ja veureu com encara us queden estones per anar a la vostra (però no massa estona… je, je!)
08.00 Ens llevem, ens rentem i quan ja tothom és a punt….
09.00 Baixem a esmorzar!
10.00-12.30 Fem l’activitat de matí (viatge, joc de rol)
14.30 Tots a taula per dinar.
16.00 Una estona de piscina
18.00-19.30 És l’hora de l’activitat de tarda (tallers, excursions)
20.30 El sopar és a taula
21.30 Avui fem un joc de nit (el de les llanternes, el de les banderes)
23.00 Tothom al llit, i recordeu que…
00.00 …a mitja nit… silenci!
