Actualitat i experiències

Anna Llaurado

“Pensava, algun dia m’agradaria ser com ells”

Anna Llauradó, voluntària de l’Espai Infantil de Tarragona.

Estic amb els nens i nenes amb cardiopatia fent jocs, pintant fitxes, explicant-nos coses que volem explicar i promoure que es relacionin entre ells, mentre els seus pares estan reunits fent la seva sessió a l’Espai de pares i mares.

Què et va moure a ser voluntària de l’Espai Infantil?

Quan era petita i estava ingressada a l’hospital, recordo que em cridava molt l’atenció aquelles persones que dedicaven unes hores a la setmana vigilant-nos en una sala de jocs, o els que venien a fer-me companyia a l’habitació perquè els meus familiars poguessin anar al restaurant de l’hospital a menjar, és a dir, les persones voluntàries. Trobava que feien una tasca molt bonica ajudant persones en moments durs. Pensava que algun dia m’agradaria ser com ells, i fa un parell d’anys vaig sentir aquesta necessitat i, buscant, vaig trobar l’AACIC, i què millor que aquesta associació que dona suport a les cardiopaties congènites, ja que també estic afectada per una cardiopatia.

Ens podries explicar quines són les teves tasques dins d’aquest Espai?

Estic amb els nens i nenes amb cardiopatia fent jocs, pintant fitxes, explicant-nos coses que volem explicar i promoure que es relacionin entre ells, mentre els seus pares estan reunits fent la seva sessió a l’Espai de pares i mares.

Quines són les activitats/tallers que més els agrada fer durant aquesta estona? I les que menys?

Últimament els agrada molt jugar al joc de “la bomba”, es diverteixen molt amb aquest joc i cada dia que hi ha Espai demanen per jugar-hi. No hi ha cap activitat concreta que no els hi agrada fer, però potser el moment que menys els agrada és quan s’han de concentrar per fer una activitat en què han de treballar un tema en concret; per exemple aquest curs, les pors.

Com creus que beneficia aquest Espai als nens i a les nenes amb cardiopatia congènita?

Moltíssim, perquè poden veure que també hi ha altres nens i nenes que també tenen una cardiopatia congènita i que, a més a més, poden jugar i divertir-se junts com els altres nens i nenes. I també que, si la relació que tenen avui dia la continuen mantenint al llarg del temps, puguin compartir entre ells els problemes i/o dubtes que els vagin sorgint de la seva malaltia i poder donar-se suport mutu al llarg del temps, quan siguin adults.

Quin creus que és el perfil que ha de tenir un voluntari o voluntària de l’Espai Infantil?

Bàsicament que sigui molt empàtic amb aquests nens i nenes i amb ganes de passar-s’ho bé amb ells. I en aquest cas, si està afectat per una cardiopatia encara millor, ja que crec que podrà entendre molt més aquests nens i nenes perquè ell/a també haurà tingut la seva edat amb una cardiopatia.


8 pinzellades

  1. Una de les coses que ara té més valor per a mi, però que fa uns anys no em semblava important… el tenir la meva personalitat, saber el que vull i no privar-me de fer allò que vull, i sobretot la meva família.
  2. Em considero una persona… que a la gent que m’estimo ho dono tot.
  3. No em considero una persona... que destaqui entre la gent, no m’agrada cridar l’atenció perquè si.
  4. Em diverteix extraordinàriament… estar amb la meva gent i compartir experiències i aventures amb ells, anar als concerts de la cantant Beth…, i abans actuava en una obra de teatre en què m’ho passava molt bé amb els companys.
  5. Algunes persones s’estranyen que faci de voluntària, i jo els dic… de moment no m’he trobat ningú que m’hagi dit això, però si m’ho diguessin els diria que ho faig perquè vull i em fa sentir bé.
  6. La darrera vegada que vaig riure de gust va ser… un divendres a la nit jugant al joc de cartes del 7 i mig amb les meves amigues.
  7. El dia que tinc una estona per a mi, m’entretinc… faig zumba i natació.
  8. Recomanaria l’experiència de dedicar una part del temps lliure a fer de voluntari perquè… la sensació d’estar ajudant a la gent és molt gratificant, et fa sentir tranquil per dins i feliç, i perquè valores molt més les petites coses, que moltes vegades solen ser les més importants.