Hola, em dic Raúl i tinc 14 anys. Fa un any vaig ser conscient, per primera vegada, del que realment significava una operació. En les anteriors era un bebè i no ho recordo encara que els meus pares sempre m’ho han explicat.
Fa un any em van posar un stent i passats els 6 mesos una vàlvula pulmonar. Tot per cateterisme. Increïble, veritat? Per fi anava a tenir una vàlvula! Per fi el meu cor anava a funcionar una miqueta millor.
Jo, sincerament, estava molt espantat. No dormia bé, no podia concentrar-me en els estudis i, a més, em sentia sense forces… però no vull posar-vos nerviosos. És veritat que quan ets petit no t’assabentes del que passa però després, a partir dels 10 anys, t’adones del que és.
Em vaig sentir insegur, tenia por del que podia passar, però gràcies a la meva família i als amics, tot és més fàcil. Gràcies a la força que em van donar vaig superar les operacions.
Si no us sentiu bé, parleu amb els vostres pares o algun familiar o amic, però mai us ho guardeu dins. Escolteu molta música i relaxeu-vos molt.
Això ajuda a no pensar i portar-ho millor.
Gràcies a l’AACIC i a CorAvant pel suport que ens donen a mi i a la meva família en els moments mes durs i en els no tan durs.
Moltes gràcies per tot i espero que tot us vagi bé.
Raúl