“És molt important treballar l’impacte de què suposarà tenir una cardiopatia i l’acompanyament posterior a l’adaptació que vagi necessitant l’infant, acceptar la situació que tinc i com m’hi adapto, i sobretot entendre qui soc.”
Aquesta és una de les reflexions que l’Àngels Estévez, psicòloga de l’AACIC, va oferir el dijous 28 d’octubre a la taula de debat “La incertidumbre de crecer con una cardiopatia congènita” que va organitzar Cardioalianza dins del seu VII Congreso de Pacientes con Enfermedades Cardiovasculares.
L’Àngels, juntament amb el Dr. José Miguel Galdeano, cap de cardiologia infantil de l’Hospital Universitari Cruces de Bilbao, i la Victoria Sanz, pacient i sòcia de la Fundació Menudos Corazones, van parlar sobre l’acceptació de la nova situació davant del diagnòstic d’una malaltia crònica, dels problemes d’estigmatització i la poca visibilitat social de les cardiopaties, de la transició de la unitat pediàtrica a la unitat de l’adult, de les possibles barreres que es poden trobar els joves en l’àmbit laboral…
“La cardiopatia congènita serà un component més d’aquest infant. No serà el centre de la seva vida. Sí que el condicionarà en molts aspectes, però la patologia és només una part de la seva vida.”
“Hem d’incloure l’adolescent en les seves decisions. Ensenyar-li a ser responsable i a ser part activa. És molt important que els doctors es dirigeixin a ell.”