Des de llavors porto controls anuals a l’Hospital Vall d’Hebron junt amb ginecologia.
He tingut una infància plena, gairebé amb normalitat, però sempre amb prudència de no fer sobre esforços. Amb el pas del temps i al ser adulta, he anat tenint més problemes socialment i personalment. Portar una vida independitzada, treballar, estudiar… Tot plegat un conjunt de coses que no et permeten sempre descansar tot el que el cor et demana. També he tingut “pedres al camí” per encaixar al món social per no poder seguir el ritme dels altres. Tot ho he anat passant amb força i suport dels meus éssers estimats, junt amb els meus metges.
Fa tres anys que vaig ser mare, d’una nena preciosa i sense cap patologia. Arran d’això i de les exigències laborals i socials, la meva patologia ha empitjorat, tot em costa més i físicament acabo molt cansada. Estic pendent de proves per veure la meva situació de salut i buscar la millor intervenció.
Dono gràcies a tota la gent que s’interessa per les cardiopaties i li donen la importància que es mereix, ja que en ser una malaltia “que no es veu” la gent no la comprèn.
Judit
Si tu també tens ganes d’explicar-nos la teva història, pots fer-ho des d’aquí:
Volem conèixer la teva història
I si vols llegir més històries com la de la Judit, les trobaràs al nostre blog Històries com la teva