L’altre dia, les infermeres que et van vacunar, et felicitaven i t’aplaudien per haver sigut tan valent, i tu, amb aquell somriure sorneguer t’aixecaves la samarreta i senyalaves la teva cremallera.
Aquella cicatriu que, després de 7 anys, es va fent més tènue, però que cada 27 de maig ens remou i ens recorda que la vida és finita i que el temps és una joia poc valorada.
Els anys ens han ensenyat a ser pacients, a treballar molt sense exigir massa i a compartir, compartir molt.
Un cop més, avui estem aquí, fent tribu, abraçant nous companys de viatge i estimant cada repte que segur que ens conduirà allà on tu decideixis anar.
Gràcies per compartir camí.
Maria Bonich
Vols llegir més històries relacionades amb viure i conviure amb una cardiopatia?