Una nena rodoneta i de mirada intensa va arribar a les nostres vides un 9 de gener de 2015 per revolucionar-la del tot. A les poques hores de néixer alguna cosa no anava bé, l’auscultació cardíaca de la Gala no era normal… ens recomanen fer-li una ecografia del cor.
Al dia següent anem a la Vall d’Hebron i allà ens confirmen que la Gala té una Tetralogia de Fallot…Com? Què? Una cardiopatia? Operar? A cor obert? La nostra filla? Per què? Per què ella?
La incertesa i la por ens envaeix…les setmanes van passant, anem fent visites al cardiòleg… tot es manté estable…
Als 3 mesos la Gala ja no es troba bé: fa episodis cianòtics quan plora, es queda blava i com marejada. Passem per situacions molt intenses, dures, situacions límit…però la nostra filla ens fa seguir, sense pensar, sense parar, sense mirar enrere… només seguir i seguir; els fills t’ensenyen aquestes coses, a no recular.
Als 6 mesos ens diuen que han d’operar la Gala… el 2 de Juliol l’operen. Una cirurgia de 5 hores, a cor obert…Un moment molt difícil, deixar la nostra filla a quiròfan, sola… sense saber si la tornaríem a veure. Esperem, desesperem, ens criden; la cirurgia ha sigut tot un èxit, ara a ser cautelosos i esperar el post operatori.
Als pocs dies la Gala ja menja, riu, mai oblidarem aquell primer somriure, va ser com tornar a néixer. Marxem a casa, poc a poc es va recuperant, anem a les revisions i tot està bé.
El temps passa i ja fa 2 anys que van operar-la.Ella corre, salta, riu i és feliç. Tu, Gala ets el nostre exemple de vida, de força, de ganes de viure. Tu ens has canviat, ens has fet el cor més fort, més valents, més agraïts i conscients del món que ens envolta.
Aquest cap de setmana ens hem casat i no podíem no col·laborar amb l’AACIC que tant fa pels nens amb cardiopaties com la nostra filla. Ells de forma altruista ens van visitar a l’hospital per preguntar-nos com estava la Gala, però sobretot com estàvem nosaltres, els voluntaris també són pares amb fills amb una cardiopatia… el qual ens va sorprendre i reconfortar. Per això als convidats vam donar-los una targeta on explicava que els diners dels seus obsequis anirien destinats a l’associació.
Volem inculcar-li a la Gala l’amor pels demés, a ser agraïda i conscient del que ha passat i el que passen altres nens. Ha sigut un camí dur, tortuós, però aquí estem. No sabem que ens depararà la vida ni que ens té preparat, el que si sabem és que, sigui el que sigui, ho afrontarem junts i amb el cor més fort que abans i com tu ens has ensenyat Gala a aferrar-nos amb força a la vida ja que, sens dubte, val la pena viure-la.
Hugo, Gisela i Gala
Descobreix més iniciatives solidàries al blog Jo també sóc un As de Cors