En aquesta última sessió, doncs, vam convidar la Charo, la mare de la Laia, que ens va parlar de com havia viscut l’impacte del diagnòstic en un moment en què encara no es feia la diagnosi prenatal. Ella va saber que la seva filla tenia cardiopatia quan feia deu dies que ja havia nascut. També ens va explicar com va afrontar la incertesa d’aquells primers dies, la primera intervenció quirúrgica de la Laia, i les quatre posteriors que hi ha hagut.
El seu discurs va ser amè i encoratjador: ens va explicar com va treure forces per tirar endavant amb energia i com cada dia transmet aquest coratge i les ganes de viure a la seva filla.
La Charo també ens va parlar de situacions viscudes a l’escola, relacions socials, com va ajudar la seva filla amb tot el que volia saber d’ella mateixa i la seva malaltia, dels germans, la sobreprotecció, l’entrada a l’adolescència, l’arribada al món adult, com ha anat acceptant el no tenir control sobre la vida de la seva filla, però mantenint-se en tot moment al seu costat pel que faci falta…
La cardiopatia de la Laia és complexa i té moltes repercussions com, per exemple, cansament, color blau…, però mare i filla han pogut amb tot, perquè totes dues sempre s’han pogut comunicar des de la confiança.
A l’Espai de pares i mares que tenen un fill o una filla amb cardiopatia congènita ens retrobarem a l’octubre.
Aquesta activitat ha estat possible gràcies a la Generalitat de Catalunya i la Fundación ONCE que han col·laborat en el finançament de les activitats del projecte Atenció a infants amb cardiopaties i les seves famílies.