Poques hores després de néixer, el Marc va ser traslladat a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, diagnosticat de TGA. En aquell moment començava l’experiència més complicada que havíem viscut fins aleshores. Rosana, recordo el suport que em vas donar just l’endemà, el 17 de desembre, a la UCI de nounats de l’HSJD, un lloc nou per a mi, amb una realitat gens agradable d’acceptar com a pare: la meva dona ingressada a Terrassa, una mare separada del seu primer fill, molt malalt, adolorida pel part, cansada, trista… i el nostre petit, tan esperat, lluitant per la seva vida al llitet número 13. Estava sol i tenia un munt de preguntes sense cap resposta, fins que em vas venir a veure.
Recordem aquella època com la més trista de les nostres vides. Cada dia plovia, cada dia marxàvem cap a Terrassa amb el cor encongit i sentint-nos culpables per anar a dormir a casa i deixar el nostre petit Marc a l’hospital dormint solet, pobret!, i moltes altres coses més que ens feien sentir súper culpables de la nostra actitud cap a ell.
El dia 30 de desembre, només 14 dies després de néixer, van operar el nostre peque i tot va anar com una seda. Ara, és un vailet eixerit i moooolt simpàtic! El que més ens agrada d’ell és que és un nen súper agraït, no sé si tots els nens que passen per aquest tràngol són agraïts, però el nostre ho és.
També volem donar les gràcies a l’hospital Sant Joan de Déu, a pediatres, infermeres, auxiliars i a tothom, per la manera tan impecable que ens van tractar, per la gran professionalitat i tendresa amb què tracten “els seus nens”. I a l’Obra Social de la Caixa. Gràcies a la seva bona gestió, en Marc va rebre la visita dels Reis Mags i el seu regalet de Reis mentre estava ingressat a l’hospital. No tots els nens poden ser visitats pels Reis…
Divendres vaig estar llegint el teu escrit al butlletí i vaig recordar el suport que em vas donar aquell dia que ens vam conèixer. Quan jo encara no tenia clar el que estava passant, les teves paraules em van ajudar.
També et volem agrair el dia que ens vas venir a veure a l’habitació, just quan en Marc ja estava a punt de rebre l’alta mèdica i vas animar la Marga. Va ser llavors quan vam decidir fer-nos socis de l’AACIC i participar d’aquesta GRAN ENTITAT que, d’una manera desinteressada, està fent tan bé a tants nens i nenes amb cardiopatia congènita i a les seves famílies.
T’enviem una foto de l’abans i el després…
Amb aquesta carta només volíem agrair-te l’ajut moral que ens vas donar durant l’estada a l’HSJD.
Gràcies de nou i ànims amb la feina que esteu fent, tu i la resta de l’equip de l’AACIC.
Una salutació d’una mare i un pare molt agraïts amb la vostra tasca.