Actualitat i experiències

Emocions de la 17a Gran Festa del Cor

“Jo també sóc un As de Cors”. Amb aquesta crida es va convocar tothom a la Festa del Cor que, com cada tardor, va tenir lloc el 29 d’octubre de 2011 al parc d’atraccions del Tibidabo.

El dia es va despertar ennuvolat, però no gaire fred, tot i tractar-se de finals d’octubre. Al voltant de les dotze del migdia, l’hora en què estava anunciat l’acte central de la festa, el sol va treure el cap un moment, només un moment. Els gegants de Santa Coloma i la Corèlia, la gegantona de l’AACIC-CorAvant, van entrar al parc ballant al so de les gralles de l’Os Pedrer fins arribar al peu de l’escenari, des del qual el periodista de TV3 Carles Prats va saludar tothom. Així començava la 17a Festa del Cor el dissabte 29 d’octubre del 2011, Any Europeu del Voluntariat.

Quin és el moment més especial de la Festa? No hi ha dubte: l’enlairada de globus. A mesura que avançava l’acte central el grup de persones que envoltaven l’escenari s’anava fent més i més compacte. Els pallassos repartien globus i silenciosament es va anar formant una catifa de cors vermells per sobre dels caps dels assistents que escoltaven els parlaments. En acabar, el mestre de cerimònies pren la paraula de nou. Al crit “Fes volar el teu cor!” tothom deixa anar el seu globus. És un moment màgic. Per un instant, ningú no pensa: qui sóc?, o si sóc, o he de fer… Només cal veure la cara que fa tothom mirant com s’enlairen els globus.

El so de les gralles de l’Os Pedrer va ser el senyal d’inici de la festa. Els gegants de Santa Coloma i la Corèlia, la gegantona de l’AACIC-CorAvant, van entrar al parc ballant la melodia que tocaven els grallers de l’Os Pedrer. Grallers i gegants van conduir assistents i curiosos al peu de l’escenari, on els esperava el periodista Carles Prats.

El periodista de TV3 Carles Prats va ser el mestre de cerimònies de l’acte central de la Festa del Cor. El dia abans, en Carles havia participat en una conferència sobre cardiopaties congènites. Va iniciar el parlament amb la crida: “Jo també sóc un As de Cors”. Va parlar de la seva cardiopatia per transmetre un missatge d’optimisme. Ho va fer amb el mateix to afable i directe, però molt més proper del que sol fer servir quan presenta les notícies. Com se sol dir en les cròniques esportives: en Carles va obrir la llauna; la llauna de les emocions.

No feia un any encara que la aleshores ministra Carme Chacón havia fet públic que havia nascut amb una cardiopatia. Quan li varem parlar de la Festa del Cor ens va dir que hi assistiria, però que ho faria a títol personal. I així va ser. Va explicar que una de les seves grans aficions de petita era el bàsquet, i com ho passava de malament quan els seus pares li deien que no hi podia jugar. Va agrair el suport que sempre havia trobat en els metges i el personal sanitari i va demanar a tots els pares i mares que confiïn en els seus fills, que els escoltin i els donin oportunitats. Carme Chacón va dir que es trobava en un moment molt feliç. Mai no havia imaginat que seria mare, i ara ho és. Un discurs íntim, des del cor.

Carme Hellín va ser la tercera persona a adreçar-se als assistents. En pujar a l’escenari, se li notava que se li havia fet un nus a la gola. No li sortien les paraules. Per què? L’hem sentit altres vegades dalt d’un escenari adreçant-se a un munt de gent. La Carme Hellin és una de les sòcies adultes amb cardiopatia congènita i és membre de la Junta. Fa anys que treballa des de l’entitat per fer conèixer les conseqüències d’aquesta patologia. La sinceritat de les paraules dels convidats anteriors la va emocionar. Escoltar vivències tan semblants a les seves per part de persones amb una gran projecció pública va ser un regal per a ella, una recompensa inesperada a anys d’esforç i treball voluntari. Estava emocionada, i la seva emoció se’ns va contagiar.

Entre parlament i parlament, el grup Chip-Pop ens va mostrar com es balla l’irresistible ritme de la música funky. Des de fa dos anys, les Chip-Pop i altres grups com el seu celebren a les comarques de Girona una trobada de ball hip-hop i funky en benefici de l’AACIC-CorAvant.  Acabada la demostració, les Chip-Pop no es van perdre cap atracció del parc.

L’atleta olímpic i campió d’Europa Miquel Quesada va assistir a la Festa del Cor acompanyat d’altres membres del seu club, la Joventut Atlètica de Sabadell (JAS). El JAS, que organitza cada any a Sabadell la cursa atlètica popular de Sant Silvestre, recull enguany fons a favor de l’AACIC. Us n’informarem, i, si voleu saber més coses del Miquel, llegiu la secció As de Cors.

Des de fa set anys celebrem la festa al Tibidabo. No ens en cansem. És un parc únic al món. És al vessant d’una muntanya i té unes vistes excepcionals de la ciutat. Conserva atraccions tradicionals –els cavallets o les cadires-, i en té de modernes -com el tren Express, les muntanyes russes o les d’aigua-: per passar-hi un dia perfecte sigui quina sigui l‘edat que tinguem.

Ikea Badalona participa en la Festa del Cor des de fa anys. Dies abans de les festa hi ha una venda especial, els clients que comprin el cor d’IKEA s’emporten el mocador de la Gran Festa del Cor gratis. El compromís solidari amb l’AACIC-CorAvant  que des del 2004 demostren els responsables i  els treballadors i treballadores de la botiga IKEA Badalona  és per a nosaltres un estímul i una responsabilitat.

Cada any destaquem els pallassos d’hospital i aquesta vegada tampoc no van fallar. Són els pallassos d’hospital, que col·laboren amb l’AACIC-CorAvant. Quan s’acosta l’octubre, si no els avisem ens truquen per preguntar-nos quin dia serà la Festa del Cor. N’hem triat una fotografia, però aquest agraïment s’adreça a moltes persones més. Quaranta-nou voluntaris es van ocupar de la logística de la Festa: vendre el mocador solidari a les diverses entrades del parc, rebre i acompanyar les personalitats, famílies i amics que van venir a la Festa, atendre la parada amb informació de l’entitat…

Enguany, a la Festa del Cor, celebràvem també l’Any Europeu del Voluntariat. Catalunya té més de 15.000 associacions actives, 2.500 fundacions i més de 600.000 persones voluntàries. La  commemoració ha servit per remarcar el caràcter cívic dels voluntaris i les voluntàries. Com s’ha d’impulsar la participació voluntària en les entitats? Quines eines han d’oferir les organitzacions a aquestes persones? El nostre reconeixement a les persones que amb la seva col·laboració desinteressada són testimonis que expressen en accions concretes el valor de la solidaritat.