La setmana passada, el programa Igualquejo.tv va emetre una xerrada sobre el procés de dol on Àngels Estévez va participar juntament amb Esther Jiménez, psicòloga i psicoanalista de la Fundació Renal Jaume Arnó; Anna Maria Agustí, vicepresidenta de l’Associació de Grups d’acompanyament al dol de Lleida; i Nancy Miró, voluntària de l’Associació de Grups d’acompanyament al dol de Lleida de nens i nenes.
Durant la xerrada es va parlar sobre la normalització del procés de dol, com viuen o haurien de viure els infants aquest procés, l’acompanyament al dol…
Us deixem algunes frases que n’hem extret:
“És important donar lloc a la normalitat d’aquest procés, no estigmatitzar-lo ni planificar-lo” – Esther Jiménez.
“Volent protegir els nens, els aïllem del dolor, els desprotegim. Ells pensen i s’imaginen coses de tot el que escolten, i a no explicar-los què passa es poden muntar la seva pel·lícula i aquesta pot ser pitjor que la realitat (…) Ells volen que els expliquem les coses, són receptius, busquen espais d’escolta” – Nancy Miró.
“No tenim present l’imaginari de l’infant. El propi fet de viure amb una malaltia i una no salut és un dol. Si no expliquem als infants el procés, com es trobaran… ells s’imaginaran moltes coses” – Àngels Estévez.
“Substituir allò que hem perdut no és la solució” – Esther Jiménez.
“Les pèrdues viscudes com a fracassos amb el temps les hem vist com a reptes per afrontar la realitat” – Anna Maria Agustí.
“Si hem perdut és que hem tingut. I això no ens ho pot prendre ningú” – Anna Maria Agustí.
“Hem d’aprendre a viure una etapa de nou sense la persona estimada i això costa. Cada un ho viu diferent” – Àngels Estévez.
“Hem de tornar a reconstruir el sentit de la vida. Tot anirà bé, però mai tornarà a ser com abans” – Anna Maria Agustí.
“El dol s’ha d’acompanyar, no s’ha de tenir por a demanar ajuda, no ens ha de fer vergonya pensar que no som capaços de fer-h sols” – Àngels Estévez.
Escolta la xerrada sobre el procés de dol (a partir del minut 15)