19 de març de 2011, Calafell (Segur, Coma-ruga). Aquell dia vam quedar l’Albert Güell i jo. Ens vam conèixer a l’AACIC. Té una cardiopatia congènita i jo era voluntària a l’espai de mares i pares de l’AACIC Tarragona juntament amb l’Àngels. D’ell em va sorprendre la seva fortalesa. Té una tetralogia de FALLOT i feia només quatre mesos que li havien trasplantat una vàlvula. Ara penso que no vaig tenir cap dubte, hi vaig veure el millor company de viatge.
L’Albert vivia a Roda amb els seus pares i de tant en tant ens vèiem. I va ser a Tossa, l’abril de 2011 quan vam sentir la nostra primera prova d’amor. Allà vaig descobrir l’home amb qui dormo cada dia, viatjo, comparteixo aficions i estimo. L’estiu següent va ser estiu de festeig, genial. Al novembre ja vivíem junts. Tothom deia que anàvem massa de pressa. Però es pot mesurar l’amor?
L’any 2012 va ser un any dur, de poca feina i en arribar el 2013 vam decidir casar-nos. I és el millor que hem pogut fer. Estic amb la millor persona del món.
Alegre
Lleial
Bona
Espontània
Responsable
Talentosa
Gràcies de tot cor a l’AACIC que ens va unir, ens va ajudar i encara ens acompanya. Gràcies als professionals de la Vall d’Hebron, en especial a la Dra. Antònia Pijuan, al Dr. Castro i a l’equip d’infermeres tan esplèndid que me’l van cuidar. A sa mare, Teresa, que és un sol i coneix millor que ningú què és anar d’hospital en hospital. A son pare, en Fèlix, per lluitar per ell. A sons germans, per tenir-lo present en la cura de nebots. Al meu germà Rubén, per entendre la seva cardiopatia i als meus tiets de Reus i Barcelona, per entendre’l.
No pararia d’agrair… gràcies al taller Baix Camp per la feina que estan fent i la il•lusió amb què la fan. A Mestral (Cocemfe), Sinergia Laboral (Belén i Maria) i Onada (Nieves López) per les oportunitats que ens han ofert. I per últim, agrair a un altre cardiopàta i company nostre de viatge, l’Iban Perelló, el millor amic de l’Albert. L’Iban, la seva dona Ziortza, l’Albert i jo ens hem fet inseparables.
Només m’hi cal afegir que em vaig fer voluntària perquè ma mare va tenir un aneurisma d’aorta i se li trencà el cor. Aleshores, vaig morir de dolor, però donant ajut a d’altres vaig trobar l’amor.
Alèxia Martín