Actualitat i experiències

Ara diem “SÍ. Sí a viure, sí a estimar, sí a conèixer allò que ens envolta, sí, sí, sí, volem formar part de la família CorAvant”

La història de la Família Muñoz Bonich i el seu “corvalent” Ramon

A casa, mai ens haguéssim pensat que el 2015 fos un any tant diferent. Esperàvem amb alegria l’arribada del nostre segon fill, el Ramon. Va arribar amb pressa, el 9 d’abril, tenia ganes de veure món. L’arribada d’un fill és tant especial….

El 2015 pels de casa té 364 dies. El 27 de maig d’aquell any es va parar el món. Ens vam quedar en “pause”, com el cor del Ramon.

15 dies abans van diagnosticar al nostre “corvalent” una cardiopatia congènita, entre elles, una comunicació interventricular.

De manera imprevista, tot canvia.

La vida al costat d’un “corvalent” és com una muntanya russa. Tot i que penso que no calia passar per aquesta prova vital, una experiència així, et canvia la perspectiva de la vida 360º .

Ens vam trobar de cop dins d’una pel·lícula, on el nostre nen era el protagonista. La desorientació és extrema. I, de sobte, truquen a la porta.

Recordo perfectament el dia que es va presentar el que seria una nova família per a nosaltres. Va picar a la porta de l’habitació de l’hospital, de manera respectuosa i amb una cura admirable. Sento encara el rebuig inicial, injust perquè encara pensava que allò no anava amb nosaltres. A nosaltres no ens podia estar passant tot allò.

Però, com sempre, tot cau pel seu propi pes. Dos mesos dins d’un hospital conviden a fer moltes reflexions i, aquests posteriors 365 dies, et condueixen a dir: SÍ. Sí a viure, sí a estimar, sí a conèixer allò que ens envolta, sí, sí, sí, volem formar part de la família CorAvant.

Jo batego per tu, Ramon, i per tots els “corvalents”.

 

Família Muñoz Bonich