Som els pares del Nil i la Neus, el nostre fill que ara té 8 anys, pateix una cardiopatia congènita. Fa tres anys vam passar una operació quirúrgica i gràcies a aquest fet vaig conèixer l’AACIC.
La primera vegada que vaig parlar amb ells em van transmetre una sensació de tranquil·litat, com si em coneguessin de tota la vida, van informar-me per telèfon de tot el que podia necessitar mentre el meu fill estava ingressat a l’Hospital Vall d’Hebron i ho van fer amb tant de tacte i amabilitat que va ser una mica més fàcil per tots plegats.
A partir d’aquí comença una relació amb aquesta entitat que es basa sobretot en la comprensió i el suport, i en el nostre cas i per la zona on vivim, en mans de la responsable territorial, l’Àngels Estévez. Totes les meves paraules serien poques per poder agrair-li el que ha fet o, més ben dit, el que fa per nosaltres, “la nostra família”, però sobretot pel Nil.
En primer lloc ha visitat en varies ocasions l’escola del meu fill per dialogar amb les senyoretes i explicar el que necessita un nen amb cardiopatia. L’Àngels, com deia, belluga cel i terra per ajudar-nos, ens assessora, ens dóna aquestes pautes que en el dia a dia tots els pares necessitem per poder tirar endavant amb la vida dels nostres fills afectats del cor. Com tots sabem son nens especials, però amb l’ajuda de l’AACIC doncs, sens fa més llevadora i podem entendre què els hi passa.
Molts dies els meus fills em fan llegir el millor llibre que tinc a casa “L’operació de cor del Jan”, és una manera de poder assimilar com la germaneta del Nil, la Neus, ens pregunta el perquè el Nil està operat, té una cicatriu i ella no la té, el perquè va al metge tant sovint… Aquest llibre ens ha ajudat en molts aspectes, per poder afrontar la situació amb més coneixements per si algun dia el cor del meu fill ha de tornar a passar una intervenció.
Des d’aquí us vull transmetre “mil gràcies” per haver entrat a formar part de les nostres vides i donar-nos ajuda emocional, psicològica i el que compta, és la voluntat de fer-ho espontàniament i amb tant d’afecte com ho feu a l’AACIC. Gràcies Àngels!
De tot cor,
Àngel i Rosa M