Actualitat i experiències

“A l’AACIC vaig conèixer el meu amor, l’Alèxia, era voluntària d’aquesta associació”

Un dels consells que ens dóna l’Albert és: “No s’ha de tenir por de res, s’ha de mirar endavant i no parar mai de fer coses positives per a tu”

L’1 de novembre de 2014 va fer 4 anys que em van operar d’una tretalogia de Fallot congènita. Em va operar el Dr. J.A. Castro.

Actualment tinc quasi 35 anys, ara és un dels meus moments i anys millors, perquè em trobo molt bé. A la visita de la cardiòloga Dra. Pijuan de l’Hospital de la Vall d’Hebron cada any em troben molt bé.

Com ja he dit, fa quatre anys que em van operar i ho vaig passar molt malament. En lloc d’estar 15 dies a l’hospital com tothom, vaig estar-hi 45 dies ingressat, perquè a part de la tetralogia de Fallot també tinc baixes les defenses i, per això, es va allargar i complicar el procés.

Una vegada vaig sortir de l’hospital i vaig anar cap a casa, estava molt aixafat, desanimat, i no tenia clar el meu futur.

Vaig trobar un fullet, propaganda de l’Obra Social de “la Caixa”, i vaig llegir-hi que hi havia diverses associacions, entre les quals: Ginesta, Taller Baix Camp, Onada, Vental…i l’AACIC també, en un fullet del mateix hospital.

Vaig trucar-los i em vaig donar a conèixer. Em va anar molt bé, em van animar molt. En algunes d’aquestes associacions hi vaig treballar una temporada i a l’AACIC, vaig conèixer el meu amor, l’Alèxia, era voluntària d’aquesta associació. Després, vaig associar-m’hi com a voluntari i afectat, i vaig col·laborar també amb l’AACIC.

Actualment estem casats, ho vam fer el 13 d’abril de 2013. I, jo, superbé. Hi estic molt a gust, content, i el més important: em sento molt estimat, ja que d’això meu, algunes persones, no en van voler saber res i tampoc de mi, per falta d’informació o per por, potser, però moltes persones em van donar molt suport i ànims, família i amics, principalment. Parlant d’amics, a l’hospital vaig fer una gran amistat amb un noi de Tarragona, l’Iban Perelló, un noi com jo, d’edat, d’idees, en fi que ens vam caure molt bé. Ara som com germans i és alguna de les coses positives que vaig agafar i endur-me de l’hospital, a part del tracte immillorable que vaig rebre de tot l’equip de Cardiologia de la Vall d’Hebron. Cada vegada que hi vaig a fer-me la revisió passo a fer una visiteta a la segona planta.

Actualment, també, a part d’estar bé, casat, estable, estic treballant al Taller Baix Camp, per temporades, però m’hi trobo molt bé, molt a gust i tot el personal està pendent dels treballadors.

Per acabar, destaco que pel que he passat, al final, n’he tret moltes coses bones per a mi i això em fa sentir molt bé. Un consell: “No s’ha de tenir por de res, s’ha de mirar endavant i no parar mai de fer coses positives per a tu”.

 

Albert Güell Roca.