Al David el van operar d’una malformació al cor a la Maternitat Provincial-Hospital Infantil Sant Joan de Déu, a Barcelona, quan encara era al ventre de la seva mare. Li van detectar la malformació amb una ecografia la setmana vint de gestació. El seu cor menut patia una estenosi aòrtica crítica, un estrenyiment de la vàlvula que connecta el cor amb l’artèria aorta. Per aquesta vàlvula passa la sang plena d’oxigen, que es bombeja per tot el cos. El pronòstic que en feien els metges era molt poc favorable, però hi havia una possibilitat: intervenir el cor en aquell moment.
La intervenció, feta amb la tècnica de cateterisme cardíac, va consistir a fer arribar “el globus” fins a la vàlvula aòrtica mitjançant el catèter, que feia de guia per alleujar l’estrenyiment (estenosi) de la vàlvula. Es va fer servir un catèter amb globus, dels que s’utilitzen en les artèries coronàries en casos d’infarts de persones adultes, ja que no se n’ha fet cap desenvolupament pensat per a la intervenció de fetus.
Ens va sorprendre saber que la intervenció -dirigida pel Dr. Gratacós, cap de Cirurgia Prenatal, i el Dr. José M. Caffarena, cap de Cirurgia Cardíaca de la Corporació Sanitària Maternoinfantil Sant Joan de Déu- va durar deu minuts. Sens dubte, aquests deu minuts reals de la intervenció és la confluència del treball de moltes persones, un equip extraordinari d’especialistes.
No sempre tot és tan fàcil, i ja sabeu que pel que fa a les cardiopaties congènites, cada cas és diferent. Dit això, ha estat una bona notícia saber que el personal mèdic no descansa per trobar solucions a casos com el del David i molts d’altres. El petit David està en bones mans. El Dr. Carlos Mortera, un bon amic nostre, segueix ara de prop l’evolució del seu cor.
Hem demanat al Dr. Carlos Mortera, membre del Comitè Científic de l’AACIC CorAvant, cinc minuts del seu temps:
AACIC CorAvant (AC): Pensa que la solució emprada en el cas del David obre la porta a properes intervencions semblants o és massa aviat per fer aquesta afirmació?
Dr. Carlos Mortera (CM): La porta és oberta. Crec que avui, els hospitals altament especialitzats del nostre entorn, com són l’Hospital Vall d’Hebron a Barcelona, l’Hospital 12 de Octubre de Madrid, o el nostre, estem explorant i posant en pràctica aquesta tècnica i d’altres amb solidesa de plantejaments i d’expectatives sobre els resultats.
AC: Quins criteris feu servir per determinar la viabilitat d’aquestes intervencions?
CM: La intervenció se suggereix en circumstàncies molt ben seleccionades. En el cas del David es donaven les condicions: una estenosi aòrtica en un fetus d’entre vint i vint-i-cinc setmanes de gestació, que presentava signes d’afectació del múscul cardíac o altres vàlvules com a conseqüència de l’obstrucció.
AC: Quins serien els principals colls d’ampolla per al desenvolupament progressiu d’aquest tipus
d’intervencions?
CM: Un primer repte és de diagnòstic. Es requereix un gran desplegament de coneixements mèdics en l’àrea de la diagnosi prenatal pel que fa al diagnòstic ecocardiogràfic de cardiopaties congènites per detectar amb precisió el moment de desenvolupament fetal i l’impacte de la cardiopatia. Hem de tenir present que en la meitat de les cardiopaties fetals no s’estableix un diagnòstic prenatal(No sé què deu voler dir i jo l’ha trauria).També es requereix coordinació de la xarxa de salut per transferir el pacient amb rapidesa a la unitat especialitzada. Aquestes unitats han de disposar d’equips mèdics especialitzats en tècniques de cateterisme cardiovascular, en cirurgia cardíaca i en tot l’entorn perinatal. A més, en el futur, aquell infant haurà de seguir controls en una unitat de cardiologia pediàtrica.
Una vegada més, moltes gràcies, Dr. Mortera.