Editorial

Un pla estratègic suposa endreçar, posar cada cosa al seu lloc

“Hem d’agrair la col·laboració de tothom, de manera especial, el suport que hem tingut d’un voluntari expert en mètodes d’anàlisi i formulació de plans estratègics que és qui ens està guiant en tot el procés” (José Vas, president de l’AACIC CorAvant)

La gerent de l’AACIC ens ha explicat per què calia fer el Pla Estratègic, però volíem saber-ne més coses. Què és un PE?

És un mètode. L’elaboració d’un Pla Estratègic ajuda a prendre decisions sobre el futur d’una organització. Bona part del treball consisteix a ordenar idees, a posar cada cosa al seu lloc.

Quin ha estat el primer pas en l’elaboració el pla?

Hem fet un quadre amb quatre caselles on expressem les debilitats, les fortaleses, les possibles amenaces i les oportunitats que tenim. D’aquest mètode, els experts en diuen una matriu DAFO.

Reptes i oportunitats

 I què expressa en concret el quadre DAFO de l’AACIC CorAvant?

Hem detectat un grau alt de participació de les persones vinculades i un alt grau de satisfacció de les persones usuàries dels serveis que duem a terme. També tenim un conjunt d’eines de comunicació molt potent i l’entitat està molt ben posicionada respecte a d’altres entitats que treballen amb persones amb cardiopatia congènita.

Aquests serien els punts forts, les fortaleses…

Exacte. I un bon posicionament en els hospitals, un bon contacte amb les administracions públiques, flexibilitat, un model basat en la capacitació de les persones, i uns quants punts més.

I en l’apartat de les debilitats?

La situació econòmica general, per exemple, o la imatge que darrerament s’ha projectat de les fundacions. Però hi ha altres aspectes específics de l’AACIC-CorAvant. Per exemple, tenim poca experiència en la relació amb entitats privades i el món de l’empresa. No vol dir que no n’hi hagi, però no es pot comparar amb els punts forts que esmentava abans.

Quines amenaces cal preveure?

Hi ha amenaces que no podrem controlar gaire i a les quals haurem d’estar molt atents per cercar una resposta adequada. Per exemple, tothom sap que, recentment, hi ha hagut un canvi polític a la Generalitat, que properament hi haurà eleccions municipals, després, a l’administració central… Tots aquests fets poden provocar canvis organitzatius en les administracions i en les polítiques socials. També hi ha una situació econòmica general que influeix en el finançament de les entitats del tercer sector, entre altres coses. Tots aquests conceptes soón amenaces que s’han tingut en compte a l’hora de marcar els objectius estratègics i les línees d’actuació futures.

Has comentat que també s’hi destaquen les oportunitats.

La fundació és una oportunitat. Permet captar recursos de fonts privades i impulsar la recerca sobre les repercussions de les cardiopaties congènites. La implicació de totes les persones que hi participen és un fet. Això també obre oportunitats. Tothom s’hi pot implicar oferint recursos, informacions o aportant coneixement professional. Una altra opció és aquest mateix pla. Tenim l’oportunitat de reestructurar el model operatiu de l’organització i fer-lo més eficient.

Una visió, una missió

En el PE es defineix la missió i la visió de l’entitat.

La missió, per exemple. És el que dóna sentit a una organització. La visió és un punt d’arribada, un desig, allà on volem arribar en el futur.

Missió

Volem oferir respostes a les necessitats socials de les persones amb cardiopatia congènita, a les seves famílies i als professionals de la xarxa amb què ens relacionem.
Volem afavorir el coneixement social d’aquesta patologia i potenciar la recerca no clínica que engeguin els organismes i les institucions pertinents.
Volem garantir un projecte econòmicament sostenible, a través de recursos propis o de tercers, amb aliances estables i profitoses per a totes les parts, per al desenvolupament d’activitats d’alt valor afegit.

Visió

Volem ser l’espai de referència sobre les cardiopaties congènites, en àmbit nacional i internacional.
Farem servir les nostres habilitats per arribar a tota la societat i influir en els estaments públics i els privats per donar suport, respondre i defensar els interessos de les persones amb cardiopatia congènita, que són els que reben els nostres serveis i, també, els que són el centre de totes les activitats.
Volem fer tot això en un en un marc d’excel·lència, d’innovació i de millora constant.

Tot això sona a objectius…

Ho són, en certa manera, però estem en un grau més alt, encara. Quan en el PE parlem d’objectius, el que fem és concretar els diversos aspectes que ens permetran complir la nostra missió i assolir la visió que ens hem fixat.

També es parla de valors.

Els valors expressen allò en què creiem, com pensem que hem de fer les coses. Volem ser una entitat de referència passant per sobre de tothom? O bé ho volem fer d’acord amb les persones, fent que tothom hi guanyi, col·laborant amb entitats amb qui podem compartir experiències o necessitats?

No cal dir quina valors preferim, oi?

Un pla assumit i assumible

Com es determinen els objectius?

Aquesta és una tasca feixuga. Cal endreçar i endreçar. Per exemple, hem parlat de serveis, hem parlat de recerca, d’organització i de més coses. Hem endreçat els diversos temes i hem establert vuit objectius estratègics.

En algun lloc he llegit que el PE ha de ser assumible.

Assumible i assumit. Hem acordat uns objectius. Com els aconseguim? Una vegada vàrem tenir clars els objectius, ens vàrem plantejar accions concretes. Varen sortir unes vint-i-cinc línies d’actuació. Per exemple, un objectiu és garantir la sostenibilitat econòmica. Una línia d’actuació per a aquest objectiu seria rendibilitzar serveis amb entitats del tercer sector.

Com es decideixen les línies prioritàries?

Per a cadascuna de les possibles línies d’actuació ens en podem plantejar la complexitat i el valor per als beneficiaris. Per exemple, una acció amb una complexitat baixa i un valor alt es pot assumir com a preferent, com a prioritària. D’aquesta manera, garantim un pla assumible.

Queda clar: el mètode, un altre cop.

Hem comptat amb la col·laboració de bons professionals per fer tota aquesta feina!

President, vostè també diu que el pla s’ha d’assumir.

És imprescindible. Qualsevol acció que vulguis dur a terme es pot assolir amb més facilitat si comptes amb les persones, amb la participació de tots els grups implicats. L’elaboració del PE és un exemple de col·laboració. També s’elaborarà un Pla de Participació per intentar donar cabuda a tothom.

En parlem en aquest mateix Dossier.

I també ens cal saber explicar què fem, tant de portes endins com enfora. Per això, un altre dels complements clau del PE és el Pla de Comunicació.

També en parlem…

I què més vols saber?

Crec que m’aniria bé substituir l’entrenador personal per un Pla Estratègic personal.