Editorial

“Un animal no et jutja. El gos et mira, i tant li fa si ets dona, home, lleig, maco o tens alguna discapacitat. Per això hi establim unes relacions afectives tan profundes”

La Paula Calvo és especialista en comportament d’animals i diu que els estudia perquè això l’ajuda a conèixer com som les persones i com és la societat

La Paula és bioquímica i màster d’Etologia Clínica Aplicada. És membre fundadora de l’Institut d’Etologia Clínica Ethogroup. A més, pertany al grup d’Etologia Comparada de la Universitat Autònoma de Barcelona, impulsat des del Departament de Psiquiatria de la Facultat de Medicina de la UAB, que enguany ha aconseguit posar en marxa la càtedra Fundación Affinity Animales de Compañía como Fuente de Salut. Els animals en societat és el tema de recerca.

Vols ser educador/a de gossos? 

Per què no? Avui l’educació canina és una formació no reglada. S’està regulant. És molt probable que acabi com a grau de Formació Professional. Actualment, moltes educadores canines som dones. Eduquem gossos que pesen més que nosaltres i ens en sortim, ja que no cal gran força física. Tot el que cal és conèixer com actua un gos, com és, comprendre’l i aconseguir que el propietari també el conegui. Quan coneixes un gos, quan saps com és no li tens por.

“Estudio els animals per comprendre els humans”

“Els gossos temen Messi i el Barça”, ens revela la Paula Calvo. En la Trobada 2011, va conduir un taller sobre com educar els gossos que va superar totes les expectatives. És especialista en comportament d’animals i diu que els estudia perquè això l’ajuda a conèixer com som les persones i com és la societat.

Oi que hi ha gossos que s’assemblen als seus amos?

(Somriu) -Pensa que l’animal té tot el dia per fixar-se en què fa la persona que és la seva referència. Viu i respira el mateix entorn. És normal que hi hagi comportaments semblants. Els animals de companyia es consideren un bon model per als problemes de comportament en societat. Viuen en el mateix entorn de les persones i tenen una vida social molt semblant a la nostra.

M’estàs dient que estudiant els animals…

Sí, estudio els animals per comprendre els humans. Els animals de companyia ens poden ajudar a entendre alguna cosa més del comportament humà. Per això, des de la psiquiatria s’aposta per aquests estudis. Les rates de laboratori ens queden curtes!

Es revenja perquè s’ha quedat sol?

No és això. Té un atac d’angoixa. Des de l’etologia clínica, per exemple, estem trobant que cada vegada hi ha més animals amb problemes de comportament: comportaments compulsius, gossos que s’autolesionen, aquell gos que no sap estar sol i destrossa la casa… Per què es produeix això?, ho hem d’estudiar. Com la síndrome de Noè, per exemple.

Noè és el personatge bíblic? El que va agafar una parella d’animals de cada espècie i els va ficar en una barca…

D’aquest Noè, parlem. Hi ha gent que té una dèria especial per alimentar colònies d’animals: gats, coloms… Hi ha qui viu amb molts animals i els té en bones condicions, no és cap problema, però es donen casos en què ni els animals ni la persona viuen en condicions. D’això en diem la síndrome de Noè. Els ajuntaments reben denuncies i és un tema que preocupa. Ens hem reunit amb la Diputació de Barcelona per fer-ne un primer estudi epidemiològic, és a dir, intentar esbrinar quants casos hi ha.

Odien el Barça, els gossos?

La Paula Calvo ens diu que darrerament han detectat que els gossos han empitjorat en la seva fòbia als petards. Ho han estudiat. Però, qui en té la culpa? Ella respon que el Barça! La Paula i el seu cap, l’etòleg Jaume Fatjó, ho tenen ben estudiat.

Abans, els petards es concentraven en una època determinada. Ara els petards comencen al març, quan el Barça comença a guanyar copes i campionats, i no paren! Si abans havien de superar una setmana de petards, la de Sant Joan, ara han de superar mesos. I cada vegada és pitjor!

O sigui, que senten a dir “Messi” i els gossos fugen?

Si fa no fa. El que hem detectat és que alguns gossos anticipen el partit de futbol. El gos veu una situació: pizza, cervesa, tele… i pensa: “Avui hi haurà soroll!”, i s’angoixa: comença a salivar en excés, es mostra nerviós, grata la porta, demana atenció, vol fugir…

Animals per a teràpia

Enguany l’AACIC CorAvant ha organitzat per primera vegada unes colònies terapèutiques. Els nois i noies de les colònies han anat a una hípica. Hem preguntat a la Paula Calvo què en pensa.

És un tema molt popular, la teràpia amb animals. A Catalunya hi ha hagut una eclosió d’entitats que s’hi estan dedicant, tot i que en sabem ben poca cosa, de la seva eficàcia. Sabem que es produeixen canvis, però quins? No tenim dades que demostrin que aquestes teràpies funcionen. Dades científiques, em refereixo. Recollides amb rigor i significatives. Ni aquí ni a fora, pràcticament.

Però fa molt temps que es fan servir animals per a ajudar invidents…

Aquest és un altre tema. Els gossos pigall són animals d’assistència. També fem servir gossos que ajuden a persones amb discapacitats físiques. L’ús del gos d’assistència i de servei està regulat, però no l’animal de teràpia.

És una activitat il·legal?

No és il·legal. És alegal.

Creus que és útil?

Bé, coneixem experiències de gossos en centres geriàtrics. La gent té poca motivació per fer coses, com anar a passejar, però si els dius de sortir amb el gos ho fan, i contents, pel gos. És un focus de motivació espectacular! El cavall és una altra de les estrelles de les teràpies amb animals. La hipoteràpia dóna molt bons resultats en teràpies físiques. Això sí que està demostrat.

Així, què diries que cal fer?

Estudiar-ho! Cal crear uns protocols sobre com treballar de forma eficient. Des de la Universitat, nosaltres els podem donar suport a través de la recerca. Perquè un metge proposi una teràpia amb animals com a alternativa de tractament hi ha d’haver un rigor científic que ho validi. Ens cal conèixer moltes coses per oferir respostes efectives.

Acceptem conill com a animal de companyia?

Estem parlant que els animals ens poden ajudar a viure millor i hi ha gent que els maltracta…

Els criminalistes, als Estats Units, ho tenen molt clar. Qui maltracta animals també maltracta persones. Es considera un comportament psicòtic. Els infants que maltracten els animals mereixen atenció. Pot ser una conducta puntual, però s’ha de vigilar. És un indici.

I de les curses de braus, o les baralles de galls, en altres indrets, què en penses?

L’animal pateix. El maltractament als animals no és acceptable per qüestions culturals. Les persones creixem i madurem. Hi ha actituds que no podem acceptar.

Un gos a casa pot ser bo per…

El gos, o el gat, pot reforçar l’autonomia personal. El noi i la noia que tenen cura d’un animal estan dient als pares: ‘Sóc responsable, em faig càrrec de les coses’. És positiu, i també per a joves a qui els pares han estat molt a sobre per una malaltia crònica.

Molt pares no ho veuen clar, això que el nen tingui un gat o un gos.

I un conill? A la Gran Bretanya estan considerats animals de companyia. Són molt sociables. En moltes coses s’assemblen als gossos, però no l’has de passejar. Però s’estressen molt. Són delicats i hi hem d’anar amb compte.

La Paula ens diu que en una enquesta en què es preguntava amb qui viuries en una illa deserta, la majoria de la gent preferia un animal de companyia que una persona. Li comento que potser és perquè l’animal no discuteix i ella respon: “Un animal no et jutja. El gos et mira, i tant li fa si ets dona, home, lleig, maco o tens alguna discapacitat. Per això hi establim unes relacions afectives tan profundes.”