La sotragada ha estat molt dura, però des de CorAvant hem volgut ser fidels a les seves últimes paraules: “evitar que la tristesa o l’enyor pel passat, o l’ansietat i la incertesa del futur ens paralitzin”.
Seguint el seu consell, no defugim les emocions. Les hem d’identificar i aprendre a gestionar. Malgrat la tristesa, no podem viure ancorats en el passat i hem de viure l’aquí i l’ara. Aquest era el seu missatge. El tinc molt present, ara que assumeixo el seu relleu a la presidència de l’entitat. Ho faig amb el cor encongit però decidit a donar continuïtat a la bona feina de la Griselda, una persona generosa, empàtica i solidària. Una gran presidenta. N’agafo el relleu amb totes les ganes de poder sumar a la feina d’un magnífic equip. Més enllà d’un sentit record per la meva predecessora, penso que en aquest primer editorial també m’haig de presentar.
“Com molts de vosaltres mateixos o dels vostres familiars, jo també vaig ser un nadó blau”
Des de fa uns anys, tinc l’honor de ser un dels patrons de CorAvant. Molt abans que existís la fundació, ja era soci de l’AACIC i hi col·laborava. Vaig descobrir l’entitat gràcies a un fulletó a la consulta del cardiòleg, a la Vall d’Hebron. Sí, com molts de vosaltres mateixos o dels vostres familiars, jo també vaig ser un nadó blau i he passat unes quantes vegades per “boxes”. Tinc la sort que, de ben petit, el meu entorn ja em va explicar que tenia una cardiopatia congènita. Des que tinc consciència, he après a conviure-hi. No sempre ha estat fàcil. L’adolescència ja és prou complicada de per si. És un moment de presa de consciència d’un mateix, comparació permanent amb els teus iguals, por a l’estigma… L’edat adulta comporta altres dubtes i angoixes que la cardiopatia encara magnifica: parella, família, feina…
Justament, la feina de periodista m’ha comportat d’una certa exposició pública i, de vegades, m’han preguntat per la cardiopatia. Ni n’he fet bandera ni ho he amagat. En parlo amb norma litat sempre posant en valor la dedicació dels investigadors i el personal mèdic, gràcies als quals molts nadons blaus nascuts als 70 tenim ara la possibilitat de viure amb intensitat l’aquí i l’ara, com deia la Griselda. Cadascú ho viu a la seva manera, en funció de les possibilitats. El cor ens marca, però també ens impulsa. Cadascú al seu ritme, però sempre endAVANT! CorAvant!
Carles Prats Padrós
President de la Fundació CorAvant
Aquest article forma part de la Revista 29 de l’Associació de Cardiopaties Congènites (AACIC) i de la Fundació CorAvant.