Quan l’AACIC va acordar crear la fundació CorAvant, es va posar en contacte amb DEC, una agència de publicitat, amb el propòsit de crear una imatge corporativa que reflectís les diferències i també els vincles entre l’AACIC i CorAvant. La Berta va ser la persona de DEC que va gestionar aquest encàrrec, arran del qual van crearse els logotips de les dues entitats tal com els coneixem ara.
Poc després, l’AACIC va temptar la Berta. En aquell moment feia falta una professional que s’ocupés dels temes de comunicació i va dir que sí.
Berta, t’ho vas haver de pensar gaire?
“El just. La feina en una agència de publicitat és molt atractiva, però també altament competitiva. Agressiva, a vegades. A l’agència, jo era la que gestionava les relacions amb les entitats clientes. Ja hi tenia tirada. Aquí, he pogut aplicar els meus coneixements sobre la comunicació d’una manera més àmplia. Per a mi, això és més satisfactori”. Ara comparteix aquesta tasca amb l’escriptora i periodista Maria Valldeneu.
Què és la comunicació per a tu?
“Resumint-ho: primer definir a qui et vols dirigir, el públic, per què, els objectius, què vols dir, els missatges a transmetre… I triar els canals adequats de manera que els missatges arribin a cada públic determinat”. Sembla lògic. “El complicat és definir, de manera ben concreta i clara, els objectius, i com has de parlar amb cada públic”. Ho capto!
Quan vas entrar a l’AACIC les xarxes socials no tenien la importància que tenen ara.
“És cert. I l’eclosió de les xarxes socials ens ha beneficiat”. En què? “Nosaltres no podem invertir en grans mitjans per arribar a un públic ampli, però l’entorn digital ens permet arribar a moltes persones concretes d’una manera específica, fent arribar a cadascuna d’elles allò que sabem que li interessa o que necessita”. Persones concretes, el que interessa a cadascú o necessita… Diria que això vol dir més feina. “Sort que som dues persones! La Maria s’ocupa de les xarxes i el web, i jo de la part més estratègica i les eines clàssiques: cartells, fulletons, campanyes, de la comunicació més interna; però compartim tasques quan cal… Com La Revista”.
Ara que surt La Revista, ha anat canviant amb els anys, oi?
“Sí, abans hi havia més presència del dia a dia. Aquest tipus d’informació avui la podem difondre a través de les xarxes socials i el web, pràcticament al moment. Així que La Revista ha esdevingut una eina de divulgació a un altre nivell”. Sí… Trobo que hi ha més informació de fons! “Et puc explicar una anècdota?” Endavant! “Quan vam fer els 25 anys, vàrem fer un número especial de La Revista que recollia els vint-i-cinc millors articles des del primer butlletí. Vam revisar-los a fi que la informació fos actual i útil. I saps què? No en vam haver de retocar pràcticament cap, només alguna dada”. Això que dius reforça la meva creença que CorAvant i l’AACIC han sabut posicionar-se com un referent en les repercussions de les cardiopaties congènites i altres malalties del cor.
Berta, diguem si tinc raó… Una altra cosa que caracteritza l’AACIC és que és una entitat amb una base social de famílies associades molt compromeses.
“Cada família s’hi involucra a la seva manera. Això és molt personal. I ho respectem molt! Però és cert que amb els anys hem acumulat experiència en l’organització d’actes. Així que quan algú ens suggereix organitzar una activitat al seu poble, en una ciutat, o en una escola, tenim les eines per fer-li fàcil. Nosaltres hem batejat aquestes persones com a ‘voluntariat motor’. N’hi ha que se’n surten molt bé. A d’altres que no tenen tanta experiència o recursos els acompanyem de més a prop, pas a pas. Hi ha territoris on hi ha més consciència i les famílies s’hi involucren més.”
Parlant de famílies. Què pensa la teva família de la feina que fas?
(La Berta riu!) “Sempre m’han donat suport, els hi agrada que els expliqui què faig a la feina, com em va, i quan fem un acte solidari, moltes vegades m’hi acompanyen. Saben que és important per a mi, i em donen suport”.
Tens dos fills adolescents. Són diferents de com eres tu a la seva edat?
“Sí. Crec que sí. Trobo que els meus fills estan més informats, tenen més curiositat per tot. Són persones amb les quals podem parlar de tot. Les sobretaules a casa són molt sucoses. N’estic contenta de com s’estan fent adults.”
I temps per a tu. En tens?
“Sí, home! Els caps de setmana, les vacances…” I què fas? “M’agrada sortir a córrer o a caminar amb la meva parella.”
Ah, així que ets una ‘runner’?
“Runner? No, jo diria que no! Però m’agrada fer exercici.”
I camines amb auriculars escoltant música?
“Porto auriculars, sí, quan vaig sola; però no escolto música. Escolto la ràdio. M’agrada escoltar la gent com parla, que m’expliquin històries.”
La Berta Giménez Anaya, la primera persona que conec que quan surt a córrer escolta programes de ràdio o pòdcasts en comptes de música! Fins fa poc portava un transistor petit que ja ha canviat pel mòbil. Em pregunto si córrer així l’inspira!
Jaume Pique i Abadal
Periodista, col·laborador de l’entitat