Editorial

Les intervencions cardíaques. La perspectiva dels pares

Sabeu que, durant l’any, l’AACIC organitza xerrades sobre temes relacionats amb les cardiopaties congènites. Hem decidit de fer un resum, en aquesta secció, d’un dels temes que sabem que preocupa –i molt– la majoria de pares amb fills o filles amb cardiopatia congènita: la intervenció quirúrgica.

Normalment, la intervenció quirúrgica suposa un moment molt important en la vida del nen o la nena amb cardiopatia congènita i de cadascun dels membres de la família, un moment en què solen aparèixer sentiments d’estrès, ansietat, por i angoixa provocats per la incertesa del que passarà durant i després de l’operació. L’hospitalització representa un mitjà hostil, desconegut i, sovint, sorgeixen moltes preguntes…

Anirà tot bé? Amb la intervenció aconseguiran resoldre els problemes de salut? Quines repercussions tindrà?

A la intranquil·litat del moment s’hi suma l’organització en l’àmbit familiar, laboral i social mentre dura l’estada a l’hospital, el dia a dia durant el preoperatori i el postoperatori. Intentar prevenir i controlar aquest estrès i donar-los suport pot ajudar l’afectat o l’afectada en la seva recuperació física posterior.

Els pares i mares tenen un paper bàsic i actiu en aquests moments: són les figures de suport i els models a imitar. Segons la manera com els pares fan i diuen, el nen o la nena afronta la situació d’una manera o d’una altra, mitjançant el que anomenem contagi emocional. No totes les famílies ho viuen de la mateixa manera, depèn de la situació mèdica de l’infant (més o menys gravetat), l’actitud i les característiques particulars de cada cas (edat, vivències anteriors, personalitat, maduresa, etc.).

Els pares han d’estar ben informats de tot el procés. Així, si ells es preparen i ho assimilen, podran ensenyar el seu fill a afrontar la situació amb seguretat i confiança. Han de poder parlar sobre les pors i angoixes que aquest fet els genera. Han de pensar en les possibles preguntes que els pot fer el seu fill o la seva filla i intentar buscar respostes que donin un missatge de confiança i seguretat, estalviant el desbordament d’emocions que pugui provocar parlar-ne. Recomanem que s’expliqui al nen o a la nena el que li faran, tot respectant l’edat, per donar-li més o menys informació. I no oblidar de preparar també la resta de la família, tot compartint, amb els germans, moments per poder parlar i fer-los partícips.

Alguns aspectes importants: els canvis en la rutina diària que representa l’hospitalització, el dolor, la por a allò desconegut, la dependència de persones que al nen o la nena li son estranyes, la separació dels pares i de l’entorn més proper, l’escola… I alguns dels efectes que es poden produir: alteracions de l’estat d’ànim i de les conductes, desajustos en l’alimentació i el son, irritabilitat, pors, retrocés en àrees que el nen o la nena ja havia assolit, per exemple, en el llenguatge, conductes infantils, etc.

No s’ha d’oblidar la tasca tan important que l’escola té abans, durant i després de la intervenció. Poder explicar per què no vindrà el nen a l’escola durant uns quants dies, poder rebre el suport dels companys mentre dura l’hospitalització, tornar a l’escola i explicar, el que s’ha viscut… són processos que ajuden al nen o la nena a expressar el que sent i ajuden a normalitzar-ho.

Des del servei d’atenció psicosocial de l’AACIC, estarem encantats d’orientar-vos.

 

Rosa Armengol