Què et va moure a fer de voluntària pallassa a l’hospital?
Vaig començar fent cursos de pallasso, però sentia que la meva pallassa era bastant innocent i molt orientada als infants. A més, de petita, vaig viure una experiència personal que em va fer pensar que m’hauria agradat tenir algú que m’acompanyés en aquell moment. Tot això em va fer adonar que el que volia era ajudar els nens i les nenes, fer-los somriure, especialment aquells que es troben en situacions difícils i amb pocs estímuls d’alegria.
Ens podries explicar com és un dia fent de voluntària a l’hospital?
Ens trobem amb les companyes al vestíbul una mitja hora abans d’entrar a les habitacions. És un moment important per preparar-nos: primer anem a demanar les claus pel vestuari, després hi baixem amb l’ascensor i allà ens canviem, cadascú amb el seu ritme. Jo vaig una mica més lenta, així que em prenc el meu temps: el vestit, les sabates… Un cop ens hem transformat amb els nostres personatges, anem a infermeria o busquem els responsables de planta per avisar-los que som allà. Els preguntem si hi ha alguna habitació on no puguem entrar o si hi ha alguna celebració especial, com pot ser un aniversari.
Abans d’entrar a les habitacions, fem un moment de connexió amb nosaltres, tal com ens va ensenyar en Pasquale Marino, el nostre formador de clown, per connectar amb l’energia del moment i amb el que està a punt de passar.
Després, comencem a entrar a les habitacions. Jo, normalment, no em preparo res, perquè no saps què et trobaràs en aquella habitació. Truquem a la porta, demanem permís, ens desinfectem les mans amb gel hidroalcohòlic i observem. A partir d’aquí, tot és improvisació i escolta.
Recordo especialment una situació amb un nen d’uns 11 o 12 anys molt enfadat amb la seva mare. Amb el meu company vam començar una dinàmica d’energia amorosa. Al principi, el nen no volia enviar-ne a la mare, però, a poc a poc, jugant i insistint des de l’humor, vam aconseguir que s’hi obrís una mica.
També hi ha vegades que ens diuen que no volen que entrem. I això també ho respectem. Però, fins i tot en la sortida, intentem jugar: demanem ajuda per trobar la porta, ens acomiadem d’una manera divertida… sempre busquem la complicitat.
Amb això el que vull dir és que et pots trobar amb qualsevol situació i jo hi soc per fer que les quatre parets de l’hospital desapareguin en el moment que jo entro.
El més important és escoltar i observar. Qualsevol detall de l’habitació et pot donar pistes per connectar amb l’infant. I, entre habitació i habitació, fem petites pauses per respirar i cuidar-nos, perquè cada experiència és diferent.
També tenim en compte quin arquetip pallasso adoptem: el Cara Blanca, que és el que ho sap tot i mana una mica; o l’Augusto o Subaugusto, l’adolescent o nen petit que intenta fer les coses, però no li acaben de sortir. Jugar amb aquests rols ens ajuda a crear dinàmiques més riques amb els companys i companyes.
Parla’ns una mica de la teva pallassa…
La meva pallassa es diu Mandarineta. Quan entro a les habitacions i em presento, explico que m’agrada jugar amb les formigues. Però també soc l’Enxaneta de l’Univers Margarita del Florit. Però aquest últim, els més petits no l’acaben d’entendre i el que faig és adaptar el relat. Quan faig d’Enxaneta, m’agrada jugar amb la idea que vinc d’incògnit, perquè la capa que porto és de la Mandarineta i els dic que l’Enxaneta li ha agafat la bata, però que abans de fer-ho li ha demanat permís i ella ha accedit.
Sempre intento fer servir un llenguatge respectuós i educatiu. I continuo formant-me per tenir més recursos: per exemple, ara estic fent un curs d’ukelele.
Com us reben els infants i les seves famílies?
Hi ha reaccions diverses. Algunes famílies es sorprenen quan entrem, d’altres ho esperen amb il·lusió. Però petits i grans ho agraeixen molt. La dinàmica que fem no és només per als nens i les nenes, també és per a les famílies. Quan entrem a l’habitació, és com si obríssim una finestra: entra aire fresc, canvia l’ambient. I, durant una estona, poden desconnectar de la situació que estan vivint.
Recordo una nena que un dia em va preguntar el meu nom real. Quan li vaig dir, em va respondre: “t’estimo Natàlia”. És molt bonic i especial perquè dones, però també reps moltíssim.
Quin creus que és el perfil que ha de tenir un voluntari pallasso o voluntària pallassa d’hospital?
Primer de tot, cal tenir una base: haver fet algun curs de pallasso i una formació específica com la que fem amb en Pasquale. Això és el mínim. A partir d’aquí, és essencial ser una persona respectuosa, amb sensibilitat i capacitat d’escolta.
8 pinzellades. Completa la frase
- Una de les coses que ara té més valor per a mi, però que fa uns anys no em semblava important és… la senzillesa.
- Em considero una persona… del renaixement, perquè m’agrada tocar moltes tecles: ara faré el curs d’ukelele, escric, soc pallassa, pinto, faig meditació…
- No em considero una persona… que es conforma amb el que es veu a simple vista, sinó que intento veure la segona o tercera capa, perquè dins d’una persona hi ha moltes històries i, si et quedes amb el que veus a simple vista, només veus la façana.
- Em diverteix extraordinàriament… observar les reaccions i com interactuen les meves dues gates.
- Algunes persones s’estranyen que faci de voluntària, i jo els dic… que és una experiència increïble, que ho provin, perquè et dona molt d’amor.
- La darrera vegada que vaig riure de gust va ser… fa poc, amb la meva parella.
- El dia que tinc una estona per a mi, m’entretinc… llegint llibres espirituals, escoltant música d’en Xavier Rudd o del Malte Morten, o meditant.
- Recomanaria l’experiència de dedicar una part del temps lliure a fer de voluntari perquè… la vida no és només rebre, també és donar. I ser voluntària és donar.