A casa no es parlava de la malaltia per por i desconeixement. Ja de ben joveneta la meva forma de vida, inconscientment, va ser viure el moment, perquè pensava que no tindria futur, que moriria jove, i no tenia projectes futurs.
Amb l’edat i l’experiència he après a viure el present des de la part més romàntica. Estic aquí i hi estic al 100 %, accepto les coses tal com són, tal com venen, surto de casa amb un somriure i miro tot allò que m’envolta: la gent, els carrers, el cel… Però no sempre és fàcil, ja que el pensament sovint ens fa males passades i és expert en fer-nos donar voltes i més voltes a les coses. Quan això passa, jo tinc un mantra que m’ajuda a prendre’n consciència, a parar i tornar a connectar amb el present: ‘cancel·la, cancel·la, cancel·la’. A mi m’ajuda molt. La relaxació també és una de les pràctiques que faig servir per donar repòs al cervell i al cor, perquè després tot passa factura.
Vivint el moment m’adono que tinc més ganes de fer vida social, de dedicar-me als altres, d’escoltar-los, d’entendre i entomar les coses d’una altra manera. Viure així em fa sentir lliure, i viva, amb forces per compartir l’ara i aquí amb les persones que estimo.
Carme Hellín González
Presidenta de l’Associació de Cardiopaties Congènites (AACIC)
Aquest article forma part de la Revista 28 de l’Associació de Cardiopaties Congènites (AACIC) i de la Fundació CorAvant, dedicada a la importància de viure el present.