Què et va moure a fer de voluntària?
Quan em vaig prejubilar, vaig sentir que necessitava fer alguna cosa amb sentit social. La meva feina havia estat molt tècnica i em venia de gust fer alguna cosa més propera i emocional.
Un company em va explicar que ell feia de pallasso a l’hospital. Em va semblar molt bonic, però jo no m’hi veia. Llavors em va comentar que també hi havia gent voluntària, i així va ser com vaig començar a informar-me. Vaig anar a l’Hospital Vall d’Hebron i em van parlar de l’Associació de Cardiopaties Congènites (AACIC). Vaig trucar-vos, vaig dir-vos que volia ser voluntària, em vau fer una entrevista… i ja fa 8 anys de tot plegat! Vaig començar el 2018, tot i que hi va haver una petita interrupció durant la pandèmia.
Ens podries explicar com és un dia fent de voluntària a l’hospital?
L’AACIC ja disposa de material i de diferents tallers pensats per fer amb els infants. L’objectiu és entretenir-los i fer-los més agradable l’estada a l’hospital.
Si poden venir a la sala, és ideal perquè socialitzen i poden jugar tres o quatre infants junts. Però, si no poden sortir de l’habitació perquè estan connectats a aparells o tenen mobilitat reduïda, som les voluntàries qui hi anem i els oferim jocs o activitats que poden fer sols o amb família.
Tot i que cada dia tenim un taller previst, en realitat, treballem molt “a la carta”, perquè mai sabem què ens trobarem. Ens adaptem a l’edat de l’infant, al seu estat d’ànim, al tipus de joguina que vol… El que volem és que passin una bona estona i s’oblidin per uns moments que estan a l’hospital.
Amb els adolescents és una mica més difícil, perquè, sovint, no tenen gaire interès, però també intentem connectar-hi: els hi oferim puzles de mil peces, escacs o activitats amb els seus acompanyants. I, fins i tot, faig broma dient-los si volen tornar a la guarderia a fer un dibuix i convertir-se en artistes!
I una cosa que fem sempre és presentar-nos com a voluntàries de l’Associació de Cardiopaties Congènites, explicant que som allà per fer-los més agradable l’estada a l’hospital.
Quins són els tallers que més agraden?
Hi ha dos tallers que sempre triomfen, sobretot amb les nenes: fer polseres i crear decoracions per a l’habitació, com cartells per a la porta amb el seu nom o amb el que vulguin, i llavors ho decoren amb estrelles, dibuixos… Els encanta personalitzar el seu espai. També agrada molt pintar mandales.
I, després, segons l’època de l’any, adaptem les activitats a les tradicions: Sant Jordi, Carnestoltes, Pasqua, Nadal, la Castanyada…
Què sents quan vas a fer el voluntariat?
Hi aprenc molt. A la vida adulta tots tenim històries complicades, però quan arribes allà… desconnectes.
Els infants, a més de ser molt agraïts i simpàtics, tenen una frescor especial i diuen les coses tal com les senten. És com si, per una estona, et convertissis en una persona més lliure. Pots jugar, riure…
En el meu cas, té un significat molt especial. Soc la gran de set germans i, de petita, no vaig poder jugar gaire, sempre tenia deures. I ara, a l’hospital, he redescobert el joc. És una oportunitat que em dona la vida i la visc com una gratificació.
Com creus que beneficia aquest acompanyament als nens i nenes ingressats?
Tant els infants com les seves famílies ens reben molt bé i ens ho agraeixen molt.
Hi ha dies, però, que cap joc els encaixa i, aleshores, els dic: “Imagina’t que fos maga, què demanaries per entretenir-te?”. A vegades em demanen coses que no tinc en aquell moment, però potser un altre dia sí que els hi puc portar.
També tenim alguns regals que té l’AACIC per a moments més delicats, com quan un infant està més trist, porta molts dies ingressat o li donen l’alta després d’un llarg període a l’hospital.
Quin creus que és el perfil d’un voluntari o voluntària d’hospital?
Bàsicament, ho has de sentir. Has de tenir ganes de dedicar una part del teu temps als altres. Des de l’Associació ja ens formeu, però crec que no s’ha de fer voluntariat només perquè tens molt temps lliure, ni per cobrir la soledat, ni perquè tens la teva vida resolta. Ha de néixer una motivació real dins teu.
8 pinzellades. Completa la frase
- Una de les coses que ara té més valor per a mi, però que fa uns anys no em semblava important és… jugar amb nens.
- Em considero una persona… bàsicament conciliadora i empàtica. Quan em relaciono tinc en compte l’altre. L’escolto i si hi he d’interactuar, ho tinc present.
- No em considero una persona… complicada, ni pessimista, ni solitària. Intento gaudir de tot.
- Em diverteix extraordinàriament… riure.
- Algunes persones s’estranyen que faci de voluntària, i jo els dic… que ha estat un gran descobriment i una gran aportació per a la meva vida.
- La darrera vegada que vaig riure de gust va ser… amb nens que s’inventaven històries: com més reia jo, més exageraven, i els altres s’hi afegien. Va ser dels riures més grans que recordo.
- El dia que tinc una estona per a mi, m’entretinc… decorant. M’agrada molt la decoració, sobretot amb flors.
- Recomanaria l’experiència de dedicar una part del temps lliure a fer de voluntària… per gaudir de la vida i descobrir experiències que, fins que no les vius, no saps el valor que tenen.