Hola, soc la Meritxell i tinc trenta-set anys. Aquesta és la meva història.
Soc mare d’una nena de dos anys i mig que va néixer amb síndrome de Down i amb una cardiopatia congènita (connexió interventricular).
No vam saber res durant l’embaràs, no ho van detectar i va ser una sorpresa molt gran i un moment molt dur.
S’havia d’operar, però no tenia el pes ideal per l’operació. Abans d’arribar al pes va tenir bronquitis aguda i un xoc sèptic que quasi no se’n surt. Al cap de set mesos va arribar al pes i, per fi, va arribar l’operació a cor obert que estàvem esperant.
L’operació va anar bé, però hi va haver una complicació que es va poder solucionar en la mateixa operació, però li ha quedat una insuficiència mitral moderada i, segurament, s’haurà de tornar a operar d’aquí a uns anys.
Després de l’operació, quin canvi, mare meva, és una nena nova, amb molta energia, activa i riallera. Van ser set mesos molt durs, però ha valgut la pena.
Ara està estable i controlada amb medicació. Va a la guarderia i fa vida normal.
Però sempre tens aquella por, incertesa, fins quan estarà estable? Podrà tornar a passar per una altra operació? Sobreviurà a una altra operació?
Tinc un altre fill de cinc anys, sa, i també li pot passar alguna cosa i fer-se mal, però amb la nena la sensació és diferent.
S’ha de viure el dia a dia i gaudir tots els moments amb ella. Ser positius i confiar molt en els cardiòlegs i cirurgians que són uns cracs.
Meritxell Casellas