Resultats de la cerca "festa del cor"

L’engany

Sobrevivim en un món en què la paraula donada s’esbrava inconsistent. Malgrat que la lleialtat, la fidelitat i la decència es basen en la promesa solemne i el jurament sobre la bíblia, malgrat tot, el sistema sembla una enganyifa.

El signe més visible de decadència, l’afebliment moral que mena a la desconfiança social i al descoratjament cada vegada és més evident que té a veure amb l’engany. Tanmateix no tots els graus de la dissimulació cal considerar-los perniciosos i ni tan sols negatius. La disfressa i tot el que fa referència a l’aparença externa i a l’art de la imitació són recursos lúdics que desproveïts d’intenció malèvola, en el fons els percebem com expressions innocents i fins i tot divertides.

I com ara, que som a tocar de la festa que tot ho trabuca, el Carnestoltes ens convida a capgirar rols, gèneres, funcions, a estrenar nou estil i a mudar el capteniment. Reorientar, encara que sigui esporàdicament i només un cop l’any, suposa una saludable i necessària sacsejada a la rutina. Benvingut, doncs, el canvi de xip. Però hi ha una altra mena d’engany que caldria evitar. Gens fàcil de vèncer, d’altra banda, perquè és un corrent de fons que s’ha instal·lat com un virus en el dia a dia polític, mediàtic, intel·lectual, social i escolar i ha acabat entrant en l’àmbit domèstic. Quan l’engany afecta l’individu, quan arrela en la pròpia consciència, el mal ja està fet. L’autoengany, és a dir, enganyar-se un mateix, és viure sense salut. La màxima llatina de mens sana in corpore sano l’hem assumit com el culte al cos, I s’ha instal·lat com un consell perquè no ens amoïnem, equiparable a l’advertència pusil·lànime dels pares que havien sortit escaldats de la guerra i deien <<pensa com vulguis, però no t’emboliquis, no et fiquis en política>>. Per als ciutadans romans no era en cap cas una recomanació per desentendre’s de la responsabilitat. No pretenien viure sense tensions, sinó superar-les amb l’entrenament i l’esforç, fills de la voluntat. I si volem recuperar el sentit primigeni de la dita avui hauríem de revertir-la per poder redreçar amb eficàcia la inèrcia amb què ens engavanya el virus de l’engany. Corpore sano in mens sana. La condició primera de la salut seria, doncs, la sinceritat, perquè el cinisme modern ens mena a la decepció i a la impr oductivitat: un mal negoci.

 

Jaume Comas
Fundació CorAvant

Què és la Bioètica?

Intenta donar una resposta adequada a la complexitat creixent en l’atenció sanitària i en les polítiques de salut, fomentant, en la ciutadania en general i en els professionals de manera especial, la reflexió que ha d’ajudar a conèixer quines poden ser les millors opcions a prendre respecte a la nostra vida en una societat de persones lliures.

Per això, la bioètica es preocupa per les qüestions ètiques involucrades en la comprensió humana de la vida. Neix per la consciència de necessitat d’una reflexió crítica sobre els conflictes ètics provocats pels avenços de la ciència de la vida i la medicina.

La bioètica no defensa una actitud moral concreta ni busca oferir respostes determinants i definitives. Fuig dels posicionaments morals extrems, però busca una reflexió fonamentada, crítica i argumentada que se centri en la singularitat de la situació concreta.

Certament, la societat es caracteritza per la disparitat de creences i idees del bé. En l’àmbit de la salut, per exemple, sorgeixen conflictes entre la voluntat dels pacients i el criteri dels professionals. La bioètica no és com un protocol que diu quina de les dues actituds és la correcta, sinó que aporta uns elements de reflexió que ajuden a analitzar la situació concreta, per tal de construir la decisió més encertada. La bioètica no determina què és el bé, sinó que encoratja les persones immerses en una situació de conflicte perquè n’acordin el seu a través del diàleg i el respecte.

Punts bàsics de la bioètica

  • La bioètica s’ocupa dels conflictes ètics que es deriven dels avenços de la ciència i la medicina.
  • Fuig de posicionaments morals extrems i no pretén donar respostes determinants i definitives.
  • Davant els conflictes, pretén aportar elements per a la reflexió crítica i argumentada.
  • Encoratja perquè les decisions es prenguin en el context del diàleg i el respecte.

Què fa el Comitè de Bioètica

El Comitè de Bioètica de Catalunya aborda qüestions que afecten la societat i, per això, parteix d’un enfocament plural, multidisciplinari, independent, no dogmàtic i transparent. Està format per membres que representen el món de la medicina, la gestió sanitària, el dret i les humanitats. Desenvolupa qüestions concretes en diferents grups de treball formats per persones provinents de diferents disciplines i ha creat comissions permanents orientades a analitzar qüestions concretes en les quals participen experts. El mètode de treball és la democràcia deliberativa, un procediment en què les decisions es prenen amb la participació col·lectiva de tots els membres, mitjançant una discussió racional i argumentada.

  • Elabora recomanacions per als professionals, que serveixen de referent per a l’acció davant de diferents situacions èticament controvertides en l’àmbit de la pràctica clínica.
  • Emet informes i posicionaments relatius a aquelles qüestions que plantegen implicacions ètiques relacionades amb els avenços de la recerca en biomedicina i en ciències de la salut.
  • Organitza actes de difusió per divulgar els coneixements i les recomanacions del camp de la bioètica. Analitza casos concrets de conflicte provinents del Govern o dels comitès d’ètica, i hi manifesta el seu parer.
  • Fomenta la formació i la informació en matèria de bioètica entre la comunitat científica i mèdica, així com entre el conjunt de la ciutadania, per tal de motivar la reflexió crítica i fonamentada.

Prendre consciència

Ser conscients de què passa, de què cal fer, de les opcions que tenim en un moment donat, dels seus límits i les seves dificultats, és una opció valenta, lúcida i saludable. I és l’actitud recomanable, tant per al malalt com per als que el volen ajudar, siguin professionals o familiars.

Marc Antoni Broggi, cirurgià i membre del Comitè de Bioètica de Catalunya

Llegeix l’article complet de Marc Antoni Broggi a la Revista 21 de l’AACIC

Viure conscientment

Prendre consciència és adonar-se del fet d’estar viu. És ser-hi amb els cinc sentits, amb la totalitat del propi ésser. És saber que estic essent, és saber que estic mirant, saber que estic olorant, escoltant, fruint de tot el que ofereix la realitat. És estar despert en el sentit més genuí del verb despertar.

Francesc Torralba

Llegeix l’article complet de Francesc Torralba a la Revista 21 de l’AACIC

440 persones envoltades de màgia al Festival Phorta Solidària

Diumenge al matí els Lluïsos d’Horta es van vestir de festa per acollir el Festival Phorta Solidària. Van reunir-se 440 persones disposades a gaudir d’una bona estona de màgia per una bona causa: els infants i joves amb cardiopatia congènita. Rosa Armengol, gerent de l’AACIC, va pujar a l’escenari per recollir un taló per valor de 2.245€ que amb la Fila 0 i la venda solidària ha resultat ser finalment de 2.375€.

Batecs d’Il·lusió, màgia directa al cor va ser l’espectacle escollit per la cinquena edició del Festival Phorta Solidària que cada any organitzen el Foment i l’Ateneu Hortenc i els Lluïsos d’Horta amb el suport de diferents d’associacions, escoles i comerciants de la zona per tal de donar a conèixer les entitats que treballen al barri i afavorir la seva tasca amb un espectacle familiar solidari.

El Ferran Homar més conegut com el Mag d’Horta va ser el Mestre de Cerimònies d’un cartell de gran qualitat professional i humana. Jordi Magdiver va obrir la gala amb un espectacle 100% màgia amb conjur i encanteris que van embadalir a grans i petits. Eva, la dama inquieta, va regalar uns trucs de màgia de la mà d’una diligent voluntària i un conill que també era mag. Churches i Plumetti van escollir un número de caire surrealista més dirigit al públic adult i Ezker Emparanza ens va sorprendre amb els seu espectacle de làsers i la conversió d’un colom en una cacatua blanca espectacular.

Rosa Armengol va expressar el seu agraïment per la iniciativa, per la implicació i per l’èxit d’assistència i va esperonar a l’organització del Phorta Solidària per seguir fent moltes edicions més. Els diners recaptats es destinaran al projecte “A cor Obert” que l’entitat duu a terme a l’hospital Materno Infantil de la Vall d’Hebron amb infants i joves hospitalitzats i les seves famílies.

“Us animo a tots els que estigueu passant una situació com la meva, que lluiteu, poseu molta força de voluntat i penseu en positiu”

El proper dia 20 de gener farà 45 anys que em van intervenir d’una cardiopatia congènita (Tetralogia de Fallot). Des que vaig tenir ús de raó i la vaig tenir des de molt petita, em veia una nena diferent, totalment blava, no podia caminar, sempre anava a la gatzoneta, no sabia seure, He plorat i patit molt, tant física com psicològicament, llavors no era com ara, recordo que els coneguts em miraven i preguntaven si encara no m’havia mort. En aquella època hi havia molt poca informació, tot era molt rudimentari i tampoc s’atrevien a operar-me.

No vaig poder anar a l’escola però vaig tenir la sort que el meu pare era mestre i tenia l’escola a casa. Tot i que cada tres o quatre anys el traslladaven d’escola, i jo ho passava molt malament en cada trasllat, sempre explicant el mateix, sempre sentint el mateix “què li passa a la filla del mestre?. A poc a poc vaig aprendre a explicar el que em passava jo mateixa a les nenes i, un cop ho sabien, ja no tenien objeccions a jugar amb mi. Quan ja estava adaptada, em volien, m’acceptaven i jo estava encantada, tornava un nou trasllat. Malgrat tot, he estat una nena feliç i molt estimada.

Deixeu-me que us expliqui una anècdota molt significativa amb final feliç: “Un dia vaig pujar al tramvia (avui ja no existeix) amb la meva mare i un noi al veure’m, es va apartar, per si tenia alguna cosa contagiosa. Amb 19 anys em van operar i als 7 mesos vaig tornar a coincidir amb el noi del tramvia, sense reconèixer-nos. Jo tornava d’una festa i ell va començar a parlar-me, seguim veient-nos i passats uns dies li vaig dir que encara no podia exposar-me al fred perquè estava convalescent d’una operació i li vaig explicar la meva història. Llavors ell em va dir: -Ara hi caic, ets la nena de la que jo un dia em vaig apartar al tramvia. Avui, aquest noi, és el meu marit.”

Bé us diré que des que em van operar, fa 45 anys, vaig fer i faig una vida normal, sortir de nit, ballar, no he fumat ni prenc alcohol, faig les meves revisions i em cuido, potser ara més perquè els anys no passen en va. He tingut 2 fills, amb embarassos i parts normals i sóc àvia d’unes bessones de 6 anys. El meu únic problema ha estat alguna taquicàrdia, però m’ho van solucionant. D’aquí a poc em van a canviar una vàlvula, la meva s’ha deteriorat. Sóc molt optimista i penso seguir endavant com fins ara. Encara avui, he sortit a caminar una hora i mitja.

Us animo a tots els que estigueu passant una situació com la meva, que lluiteu, poseu molta força de voluntat i penseu en positiu.

Una abraçada a tots

 

Carmen Folgar Loureiro

Capitans i capitanes per un dia al Bateig de vela 2015

Divendres passat, 18 infants i joves van poder gaudir del Bateig de vela que, una vegada més, el Club Nàutic El Masnou va organitzar pels socis i donants de l’AACIC CorAvant.

La tarda va començar amb una classe a l’aula on es va exposar a petits i grans la seguretat de l’activitat, la trajectòria que seguirien, la direcció del vent i altres mesures preventives que havien de saber, ja que aquell dia hi havia moltes onades i des del Club van decidir que els més petits navegarien només per dins del Port, sense sortir a mar obert.

Els nens, nenes, nois i noies de les tres embarcacions que van sortir del Port del Masnou estaven molt contents i entusiasmats de poder dirigir durant una estona el vaixell portant el timó. Van convertir-se per uns minuts en capitans i capitanes de l’embarcació.

Els pares i mares també estaven molt satisfets de veure com gaudien els seus fills i filles i poder compartir amb ells aquesta aventura:

“voldria manifestar-vos el meu més sentit agraïment per aquesta iniciativa, ja que qualsevol oportunitat de gaudir de l’esport, de la natura, i de la companyonia és d’agrair en qualsevol cas, però quan s’ofereix a un col•lectiu que sovint ha passat molts mals moments en la seva curta vida i es fa amb la professionalitat, alegria i carinyo que es va sentir el divendres passat, crec que s’ha de deixar constància que l’esforç que feu en organitzar i executar-la val molt la pena (…) Ha estat una jornada que no oblidarem, el diploma ja el tenim emmarcat, i l’experiència fresca a la memòria, i us assegurem que, sens dubte, esperem poder tornar a repetir de nou l’any vinent” (Familia Feced Scott-Tennent)

Un cop acabat el Bateig, petits i grans van remullar-se a la piscina del Club per acabar la vetllada.

Aprofitem aquestes línies per donar les gràcies als organitzadors del Club Nàutic El Masnou, per fer possible una vegada més el Bateig de vela i l’accés a la piscina de les seves instal·lacions, i als responsables del Port Nàutic, que van oferir-nos l’aparcament gratuït durant tota la tarda

20 anys caminant junts!

El fet de recordar és una part important de la nostra vida i, de vegades, ens sorprenem amb els detalls que som capaços de retenir i de gaudir del que hem viscut com si ho tornéssim a viure. I, som aquí, intentant posar una mica d’ordre a tot el que ens torna quan mirem el document on diu que l’AACIC fa vint anys, el nostre fill en farà 22 i nosaltres estem lligats a l’AACIC des de l’any 1994.

Sempre està bé començar pel principi, encara que recordar-ho fa una mica de mal. Eren moments complicats per a nosaltres, estàvem dins d’una espiral de sensacions, de noves experiències i necessitats.
Va ser a la sala d’espera de les consultes mèdiques a Barcelona on vaig trobar el telèfon de l’AACIC. No vaig trigar gaire a contactar-hi i a partir d’aquí vam recórrer un camí conjunt.

A les primeres trobades t’adonaves que hi havia més famílies amb nens amb cardiopaties congènites amb les qual podies compartir i conèixer-les . Els primers talonaris de loteria, les escapades per portar documentació a les administracions per demanar –los subvencions, la participació en actes de difusió i recaptació de fons. Les primeres fires d’entitats, la selecció del material per posar-lo a la venda, com ara les samarretes, els llapis i evidentment, el primer mocador de l’AACIC.

La preparació de la festa de l’any 2003 a Tarragona, més endavant s’hi afegiria la celebració dels deu anys, la festa anual al Tibidabo, i molts més actes que cada vegada omplien més espais de Catalunya. Anàvem creixent. La incorporació de diferents professionals que permetien i permeten donar resposta a les necessitats dels nostres fills i també a les nostres. Per a nosaltres va ser especialment emotiva la dedicatòria de Miquel Marti i Pol, amb les paraules de la seva dedicatòria, en va voler transmetre tota la força que la seva delicada salut li ho impedia.

Van sorgir els primers espais per a mares i pares, aquell espai on poder compartir, aprendre, escoltar i tantes altres coses que ens ajuden en el nostre dia a dia. I no hem d’oblidar el pessebre vivent, que va destinar la seva recaptació a la nostra Associació. Us asseguro que va ser un repte i, com sempre, la resposta de la gent va ser prou agraïda.

Ja veieu com una part de la nostra historia està lligada a la de l’AACIC. Ara, l’Associació és més gran, hi pertanyen més famílies, està més diversificada, fa moltes més activitats i continua estant present a la nostra societat. Aquells nens, com és el nostre cas, ara són joves i per a ells s’ha creat als hospitals la Unitat de Cardiopaties Congènites de l’Adolescent i l’Adult (UCCAA). Ho sabeu ? Això és molt important. S’ha fet perquè hi ha una població que per primera vegada la necessita (els nostres fills s’han fet grans) i una altra raó és que tindran una resposta molt especifica per a les seves necessitats. I això com a pares ens dóna molta tranquil·litat.

De ben segur que em deixo moltes coses, he intentat fer una pinzellada de vint anys en unes quantes línies. La veritat és que no ha estat fàcil. Vull dir-vos que aquesta associació és molt importat i molt necessària i que entre tots hem de donar el suport que calgui perquè pugui continuar fent la feina que fa.
Els nostres camins no són sempre els més fàcils i els finals, de vegades, tampoc són els que haguéssim triat, però sempre hem d’intentar fer més planera i més confortable la nostra ruta. Els nens que neixen amb una cardiopatia congènita s’han de beneficiar dels avantatges que els doni la societat, els quals s’han d’anar construint a mesura que s’evidencien les necessitats, i han d’existir organitzacions, com ara l’AACIC, perquè vetllin per aquesta tasca.

No podem acabar aquest escrit sense agrair a tots aquells que d’una manera o d’una altra han format part d’aquesta història. Gràcies per la vostra dedicació. L’ENHORABONA I PER MOLTS ANYS!

 

Família Sicart Gil

Moltíssimes gràcies AACIC

La nostra història és senzilla però emotiva. El fet de tenir els fills que un planifica és llei de vida. Tot canvia quan un dels dos neix amb una malaltia genètica juntament amb una cardiopatia congènita… amb el pas dels anys, més que canviar diria que ens hem adaptat al que tenim i lluitem per totes les coses i per moltes més. Ara és quan toca dir, que quan tens un d’aquells dies negres i veus una taca fosca al final de tot, saps que sempre hi ha un cor vermell que batega amb força i t’adones de com és d’important formar part d’una associació com l’AACIC CORAVANT que vam tenir la sort de conèixer gràcies al nostre fill.

L’AACIC CorAvant ha estat un puntal fort a casa nostra. Ens han ajudat i continuen fent-ho sempre que ho necessitem. Amb il·lusió preparen any rere any: les trobades, la festa al Tibidabo, les xerrades de pares i mares, les festes a pobles i les colònies d’equinoteràpia per als nostres fills. El que tot aquest personal dedica dia a dia a lluitar perquè els nens amb problemes de cor tinguin una vida normal dins de les seves limitacions, no té preu.

Gràcies a l’AACIC hem conegut moltes famílies. Cada una explica i viu la seva història i , com sempre, n’hi ha de millors però també n’hi ha de pitjors. No em cansaria de dir “MOLTÍSSIMES GRÀCIES, AACIC” perquè us ho mereixeu, perquè ho demostreu amb el cor i amb les vostres paraules afectuoses.

Fa vuit anys em vàreu obrir les portes i els ulls: la nostra família no estava sola. És d’agrair tot el suport que hem rebut i rebem de l’Àngels que és la nostra coordinadora territorial de la província de Tarragona i del seu equip. No oblidaré mai l’oportunitat que em vàreu brindar perquè pogués explicar la meva història en un escrit per al butlletí de l’entitat. Una revista que com un llibre obert, no s’acaba mai de llegir, que transmet tot l’amor, la tendresa, la comprensió i, sobretot, l’esperança sobre el fet que la vida continua segons les nostres possibilitats, i que demostrarem a tothom que entre tots podem fer realitat molts projectes.

Endavant i que per molts anys puguem gaudir junts de tot allò que prepareu per a les famílies. I que el cor dels nostres fills continuï bategant com el Bateguet, ara i sempre…

Moltíssimes gràcies, AACIC CorAvant, per formar part de la nostra vida.

 

Família Rodríguez Bultó

Què són les cardiopaties?

Quin és el seu índex d’incidència?

Les cardiopaties congènites són el grup més freqüent dins el de malformacions congènites: 1 de cada 100 naixements. Cada any, a Catalunya, neixen uns 600 nadons amb cardiopatia, dels quals uns 200 necessitaran intervenció quirúrgica durant el primer any de vida després del diagnòstic.

Els avenços mèdics dels darrers anys han permès que el 95 % dels infants que neixen amb aquestes patologies arribin a l’edat adulta. L’índex de mortalitat s’ha reduït en un 5 % i podem parlar de malaltia crònica.

A Catalunya, actualment, hi viuen més de 60.000 persones amb una cardiopatia congènita, de les quals una tercera part són infants i adolescents. Totes elles lluiten dia a dia amb el seu cor per viure. La societat ha de conèixer la seva realitat per tal de respectar-la, incloure-la i acollir-la.

Quants tipus de cardiopatia existeixen?

Parlem de cardiopaties simples, moderades, complexes…, amb una varietat de més de 300 diagnòstics diferents que requereixen un seguiment mèdic al llarg de tota la vida i, sovint, de tractament quirúrgic o cateterisme.

Hi ha altres tipus de cardiopaties que no són degudes a malformacions estructurals del cor, però que poden provocar alteracions en el seu funcionament , i que es poden manifestar durant la infantesa o adolescència. Dins d’aquest grup hi ha les arrítmies, les miocardiopaties o les cardiopaties adquirides durant la infantesa (afectacions de vàlvules, etc.) El trasplantament cardíac és una solució quirúrgica a algunes d’aquestes cardiopaties.

Quines són les cardiopaties congènites més freqüents?
Quines són les repercussions generals de tenir una cardiopatia congènita?
Quines són les repercussions generals de tenir una cardiopatia congènita?
Quin és el tractament de les cardiopaties congènites?
Recursos d’interès
Preguntes freqüents

Gran èxit de la Pedala 2014 a Figueres

El dissabte 28 de juny es va celebrar el tercer aniversari del Gimnàs Fit Figueres amb una Màster Class de Spinning a la Rambla de Figueres en suport als infants i joves amb problemes de cor de naixement. Prop de 100 bicicletes van pedalar ben fort sota el lema “Pedalem junts en ajuda als nens i nenes malalts del cor”.

La bona sintonia acompanya sempre aquesta celebració, on monitors, esportistes i el públic que es va aplegar a la Rambla van poder gaudir d’una tarda sana, solidària i divertida. La recaptació d’aquest esdeveniment anirà destinada a garantir la continuïtat i la qualitat del servei d’atenció psicosocial i acompanyament als infants i joves amb cardiopatia congènita i les seves famílies que l’AACIC Coravant dur a terme a la demarcació a Girona.

La Rambla era un festa on tothom hi va ser convidat. Exhibicions espectaculars van donar pas a una màster class d’espinning trepidant. Amb aquesta iniciativa el Gimnàs FitFigueres compleix tres objectius: celebrar el seu tercer aniversari a Figueres, promoure l’activitat física i posar el seu gra de sorra en suport de les 2.860 persones amb cardiopatia congènita de la demarcació de Girona i de les seves famílies.

Figueres pedala ben fort per les cardiopaties congènites per tercer any

Com ja és tradició, el Gimnàs Fit Figueres celebra el seu 3er aniversari amb aquesta iniciativa solidària en benefici de l’AACIC Coravant (Associació i Fundació de Cardiopaties Congènites). 90 bicicletes pedalaran sota el lema “Pedalem junts en ajuda als nens i nenes malats del cor”. Amb aquesta iniciativa el Gimnàs FitFigueres compleix tres objectius: celebrar el seu tercer aniversari a Figueres, promoure l’activitat física i posar el seu gra de sorra en suport de les 2.860 persones amb cardiopatia congènita de la demarcació de Girona i de les seves famílies.

Una festa espectacular on tothom hi és convidat. La celebració començarà amb una exhibició de body balance, body pump, body combat, body Jam i body Attack per acabar amb la màster class de spinning. Tres hores d’esport, diversió i solidaritat. Tota la recaptació d’aquest esdeveniment anirà destinada a garantir la continuïtat i la qualitat del servei d’atenció psicosocial i acompanyament als infants i joves amb cardiopatia congènita i les seves famílies que l’AACIC Coravant dur a terme a la demarcació a Girona.

PREU D’INSCRIPCIÓ : 9€

RESERVA LA TEVA BICI: Gimnàs Fit Figueres (recepció)
CENTRE COMERCIAL CAT Rda sud, s/n – Costat dels Cinemes • 17600 Figueres
T: 972 67 56 39 • gimnas@fitfigueres.com • www.fitfigueres.com

Primera competició de hip hop solidari Batega

Aquest diumenge, dia 11 de maig, tindrà lloc a Fornells de la Selva la primera competició solidària de hip hop “Batega” en suport als infants i joves amb problemes de cor de naixement. La “Batega”, que s’iniciarà a les 10 del matí, comptarà amb la participació de 260 ballarins i ballarines de hip hop, agrupats en 23 formacions.

Les escoles participants són: La Vieja Escuela, Pasbàsic, StudioXFunky i l’Associació solidària Chic Funky. Un cop acabades les diferents actuacions, els membres del jurat format per persones de renom dins del món del hip hop, realitzaran una exhibició professional. Seguidament, tindrà lloc l’entrega de premis.

Aquesta competició solidària està organitzada per l’AACIC CorAvant, associació i fundació de cardiopaties congènites; l’Ajuntament de Fornells de la Selva i el Consell Esportiu del Gironès. I en aquesta edició compta amb la col•laboració del Consell Comarcal del Gironès, la Diputació de Girona, El 9 Esportiu, l’Agrupació Esportiva de Fornells de la Selva, Frit Ravich i Haribo.

Tots els beneficis que s’obtinguin aniran destinats al servei d’atenció psicosocial que l’AACIC CorAvant duu a terme amb els infants i joves amb problemes de cor de naixement i a les seves famílies. A la demarcació de Girona s’estima que hi ha 2.860 persones amb cardiopatia congènita. L’AACIC CorAvant treballa des del 1994 per a la millora de la qualitat de vida de la població amb cardiopatia congènita.
La competició “Batega” neix a partir de l’èxit obtingut durant tres anys consecutius de la “Festa Batega”, organitzada per l’Escola de Ball de la Bea Simon, StudioXFunky i l’Ajuntament de Fornells de la Selva. La novetat d’aquest any és que aquesta festa s’ha convertit en una competició en la qual hi poden participar més escoles del territori.

En la competició solidària hi haurà diverses categories: prebenjamí (2006–2007), benjamí (2004–2005), aleví (2002–2003), infantil (2000–2001), cadet (1998–1999), juvenil (1996–1997) i absoluta (a partir de 1995). Es lliuraran trofeus a les tres primeres formacions de cada categoria.

Es puntuarà en funció de la creativitat i originalitat, la interpretació musical, l’autenticitat en la coreografia, el carisma i l’expressió, la utilització d’espais, el vestuari, la sincronització, la tècnica i execució del moviment, la intensitat de la rutina, i el muntatge musical.

A la Rosana Moyano li agrada la muntanya

Avui no atendrà al despatx de l’entitat, perquè té torn en un dels hospitals de referència. Altres dies, a la seva agenda consta una xerrada amb un grup de pares, o de mestres en una escola. La Rosana és afable, és educada i respectuosa. I tot això, no li costa. Ja fa deu anys que treballa a l’AACIC. En acabar els estudis la Rosana va treballar de psicòloga en una escola, també col·laborava en una associació que donaven suport a mares. La presidenta de l’associació on treballava es va assabentar que a l’AACIC necessitàven una psicòloga i s’hi va presentar. “Vam ser la primera entitat a l’Estat a oferir suport psicosocial a les famílies amb infants amb cardiopatia”.

Ha vist créixer molts noies i noies. Primer van venir amb els seus pares i ara ja venen sols. “Hem evolucionat -diu-. Els nens s’han fet joves i es fan preguntes: ‘Vull ser mare. Podré ser-ho?’. O, ‘No suportaria que la cardiopatia no em deixés treballar en allò que m’agrada tant’.” En els darrers anys la Rosana comenta que s’està atenent un nou tipus de persones: “És gent adulta a qui la cardiopatia no els havia suposat cap inconvenient, però a mesura que s’apropen a edats avançades, els sorgeixen inquietuds i dubtes sobre quina serà la seva qualitat de vida.”

Me’n vaig adonar així de sobte, escrivint aquestes ratlles. Serà difícil trobar a Espanya -i també a la majoria de països d’Europa- una psicòloga amb l’experiència de la Rosana Moyano. Ha estat sempre tan a prop nostre que ens costa de creure, però té un coneixement professional extraordinari sobre el que implica néixer i créixer amb una cardiopatia congènita. Li ho comento. Ella somriu i em diu: “Au, no exageris!”

M’explica que li agrada el cinema; i el teatre. També li agrada llegir, però les estones de lectura les omplen fàcilment articles i llibres de feina. Quan té uns dies de festa, s’escapa, si pot: “M’agrada molt el mar, però també m’agrada caminar per la muntanya.” Però, si t’haguéssim d’anar a buscar, per on hauríem de començar, pel mar o per la muntanya?, li pregunto. “Coneixes la Costa Brava? Saps que hi ha un tros de costa on el bosc i la muntanya, es fiquen dins de l’aigua? Allà, m’hi podries trobar.”

 

Jaume Piqué i Abadal
Periodista, col·laborador de l’entitat