La Júlia té 12 anys. El seu germà Manu va néixer amb una cardiopatia congènita complexa, un ventricle únic.
Els primers anys d’en Manu van ser durs, sempre estava malalt i va patir diverses intervencions de cor i llargues hospitalitzacions que mantenien als seus pares lluny de casa i de la Júlia, que es quedava a càrrec dels seus avis.
Tot i que estava en les millors mans i se l’estimaven molt, la Júlia es sentia sola perquè trobava a faltar als seus pares i no entenia què li passava al seu germà. Va començar a estar sempre trista, ansiosa, anava malament al col•legi. La van portar a un especialista que li va detectar gelosia envers al seu germà. Els seus pares van consultar a l’AACIC CorAvant i vam començar a treballar amb la Júlia la relació amb el seu germà i amb els seus pares.
Durant aquest treball li vam recomanar que conegués a altres nens amb la mateixa patologia que el seu germà, així com a altres germans i germanes per què pogués parlar amb ells i adonar-se que no era la única que passava per aquesta situació.
Què millor que les colònies? La Júlia, al conviure uns dies amb altres nens com el seu germà va entendre què li passava i va descobrir que ella com a germana gran podia ser un estímul per les dificultats del seu germà. L’any següent va demanar als seus pares que en Manu anés també a les colònies i els va prometre que ella el cuidaria.
*Aquesta història està basada en fets reals, no obstant, el nom del protagonista i els detalls de la història són ficticis per tal de respectar el dret a la intimitat dels nostres socis i sòcies.