En Carles té dos fills. Fa uns anys van fer un viatge a Eurodisney amb el gran. Ara vol fer el mateix amb el petit. “És el que vull per damunt de tot ara. Vull portar el meu fill petit a visitar Eurodisney. És una de les coses que em fa més il·lusió ara.”
En Carles, el van operar d’una cardiopatia congènita quan tenia nou mesos. Ara té quaranta anys. El 2007 va tenir una recaiguda. Els metges li van dir que en un termini de sis anys, com a mínim, li haurien de fer un trasplantament de cor. Al novembre del 2012 va entrar a llistes i el 5 de febrer del 2013 ingressava a l’hospital. A l’octubre ja tornava a treballar: “De moment només mitja jornada, però sí, vaig a treballar. M’encarrego de les coses de comptabilitat d’una escola.”
En Carles va estar tres setmanes ingressat a l’hospital esperant un donant. “Els tractaments preparatoris del trasplantament no es poden allargar més d’un termini establert i el cor no arribava. En va arribar un, però va resultar no apte.” El seu record de la Unitat de Vigilància Intensiva, és ben viu encara: “No he estat mai tan ben atès. Pensa que depenia del personal de la UVI per a tot, i jo n’era ben conscient. Estaven per mi tota l’estona, i sempre eren amables. N’estic tan agraït.”
En Carles viu a Palafrugell, i li agrada sortir a caminar. No li fa mandra arribar a Calella a peu. “Amb una hora hi arribo. No fa massa trigava una hora i mitja”. Ara, només espera trobar-se una mica més refet per agafar amb tota la família l’avió cap a París.