Sóc la Lourdes, la mare de la Gal·la, una nena de 5 anys que té una cardiopatia complexa congènita. La Gal·la està intervinguda d’una transposició de grans vasos i d’una coartació. Fa dos anys li van posar un marcapassos i ara, recentment, l’1 d’abril, li van posar un stent.
La idea de la bossa va sortir a l’hospital quan estàvem esperant per fer el cateterisme. La Gal·la ens va dir que no tenia el cor malalt, que el seu cor era feliç. Ella no es notava res i ens preguntava per què estava a l’hospital si el seu cor estava bé. En aquell moment estàvem fent el dibuix del cor i ella ens va dir que el seu cor era feliç, que tenia la pupa de quan va néixer, però que ara ja estava curat. D’aquí va néixer la nostra iniciativa pels nens i nenes amb problemes de cor.
La resposta de la gent ha estat molt bona. Primer perquè la majoria de gent que ha comprat la bossa, o ens ha portat alguna cosa per fer-hi l’estampació, coneix la família i el cas de la Gal·la. I, segon, també perquè han trobat que el preu no era excessiu. A més, al nostre entorn també tenim gent que ajuda molt i té ganes de col·laborar. I… ja tenim totes les bosses venudes! Però si la gent ens en demana més, farem una nova comanda.
Aquest any han estat les bosses i l’any que ve serà una altra cosa, ja ho pensarem. Intentarem ajudar cada any amb tot el que puguem.
Aprofito aquestes línies per dir també que estic molt contenta amb la gent de l’AACIC. Nosaltres hem tingut molta ajuda de vosaltres quan ho hem necessitat, sobretot de les que tenim més a prop: l’Àngels i la Mireia a l’Hospital Vall d’Hebron. Qualsevol cosa que hem necessitat sempre les hem tingut allà. I què menys que ajudar amb el que puguem nosaltres també.
Lourdes Del Peral