Fa més de 16 anys que va néixer el meu germà mitjà. Va néixer amb problemes i els metges no sabien què li passava fins que ho van descobrir. Tenia una cardiopatia congènita, és a dir, un problema al cor, així que li havien d’operar urgentment. Finalitzada l’operació i amb un marcapassos al cos, va seguir amb el curs de la seva vida, fins a dia d’avui que encara segueix amb nosaltres.
I és que tot i les operacions per les quals ha passat i el temps que ha estat en els hospitals, ell segueix endavant amb un somriure a la cara i animant a la família. Per això dic que és el meu àngel protector, perquè tot i la cardiopatia i la dificultat de la parla, té un do de la intuïció i sap com animar a la gent. Tenir un germà com ell et fa veure les coses diferents i tens diferents maneres de pensar. Una de les coses que penses és que tot i el que ells hagin passat o estiguin passant sempre tindran un somriure a la cara. També una altra cosa amb què pensar és el posar-te de vegades a les seves pells per poder-los entendre millor en la manera com se senten, això de vegades costa però és una cosa que ajuda.
Nela