Fins fa un any la Judith creixia amb un retràs maduratiu d’uns tres anys respecte a la seva edat, però per el demés era una nena que creixia normalment molt obert, xerraire i força dèspota amb el seu entorn més immediat.
Als 14 anys els cardiòlegs van decidir que tot i que la Judith no presentava símptomes aparents havien de reconstruir-li el cor. La intervenció va ser molt llarga però el resultat va ser bo. No obstant, el moment de estubar van descobrir que la petita no podia parlar i no podia moure la part dreta del cor. A partir d’aquest moment, la Judith i la seva família havia d’afrontar un nou repte amb paciència i coratge.
Les colònies d’estiu des de sempre havien estat per la Judith una forma fantàstica de conèixer altres nens com ella i per als seus pares un desfogament. La Judith estava aprenent a canalitzar la seva ràbia, a viure amb les seves limitacions i el tracte amb la seva família havia millorat molt. Així que per res del món estava disposada a perdre’s les colònies d’estiu de l’AACIC CorAvant. L’any passat ja fa faltar perquè estaven pendents que els truquessis per a la intervenció.
Durant sis mesos va treballar dur i va recuperar la parla i part de la mobilitat del braç i la cama. I, sense pensar-s’ho dues vegades, el 30 de juny es va presentar a la casa de colònies amb les seves xancletes i la cadira de rodes per si de cas feien alguna excursió.
Les colònies van ser les millors per a la Judith, no es va recordar de la cadira de rodes en cap moment. “Resulta espectacular veure-la pujar el trosset de muntanya per arribar fins als cavalls, cada dia li costa menys”, comenta en Diego, el coordinador i coach. Gairebé es vesteix sola i ha deixat enrere la resignació i l’acomodar-se per a donar pas a la responsabilitat com la clau per al seu benestar.
*Aquesta història està basada en fets reals, no obstant, el nom del protagonista i els detalls de la història són ficticis per tal de respectar el dret a la intimitat dels nostres socis i sòcies.