Tota aquesta vivència que estem tenint ha ajudat a molts pares i mares a entendre millor com són els seus fills i filles i, la majoria, comenten que, sovint, els sorprèn com afronten la situació els seus nens i nenes: com són capaços de regular les emocions negatives que provoca estar tancats a casa, la frustració de no poder fer tot allò que voldrien, haver d’adaptar-se a temes escolars que no els agraden…
Els pares i mares creuen que el fet d’haver-se enfrontat a situacions relacionades amb la cardiopatia els fa ser com són, més capaços de manejar-se en la incertesa, de no tenir realment el control de tot el que passa, de sentir que altres prenen decisions que els involucren a ells, de ser capaços de renunciar a certes coses, d’adaptar-se als canvis imposats i, també, aprendre a cuidar-se a ells mateixos i a responsabilitzar-se de les seves coses. En definitiva: avançar. En canvi, ells i elles, com a persones adultes, es reconeixen més resistents al canvi, més rígids. Tot i que també reconeixen que ja des del naixement del seu fill o filla amb una cardiopatia congènita s’han acostumat a la incertesa i a no donar res per segur, a valorar el dia a dia i les petites coses bones que van passant.