Actualitat i experiències

La meva història de voluntària a l’AACIC

Mai em vaig imaginar que faria una cosa tan bonica com ser voluntària i formar part d’aquesta associació ha estat una de les millors coses que m’han pogut passar a la vida

Hola, em dic Ana, tinc 22 anys i sóc de Tarragona. Des que vaig néixer tinc Síndrome de Williams Bueren que va associat amb les Cardiopaties congènites.

Fa 4 anys ja que sóc voluntària de l’associació i la veritat que estic molt contenta i molt feliç. Mai em vaig imaginar que faria una cosa tan bonica com ser voluntària i formar part d’aquesta associació ha estat una de les millors coses que m’han pogut passar a la vida. Mai vaig pensar que fer voluntariat m’anava a omplir tant, no solament professionalment sinó personalment m’ha fet ser millor persona, més solidària amb aquests nens que dia a dia lluiten per ser petits herois que volen sortir cap endavant amb la seva malaltia.

Els primers dies van ser molt bonics però durs també, ja que no sabia com tractar amb ells, com estar amb ells, què fer amb ells i dir-los tampoc, però a poc a poc vaig aprendre que amb petites coses els nens m’anaven agafant afecte i jo a ells. Per a mi estar un divendres de cada mes amb ells és una passada. La veritat que estar amb ells és felicitat, és màgia i és dir doncs seguirem donant-ho tot per ells perquè s’ho mereixen i perquè es mereixen que una persona estigui amb ells i que els facin riure, que tinguin no només l’afecte dels pares sinó també dels voluntaris que dia a dia treballem amb ells i estem amb ells per al que de veritat necessiten i ser un suport per a ells és el millor que m’ha pogut arribar a passar, la veritat.

He connectat molt bé amb tots els nens amb els que estic però especialment amb en Marc. Marc és un nen que tot i ser sord sap escoltar, sap entendre a la seva manera però sap dir-te el que de veritat vol i què és el que li motiva. Per a mi estar amb ell és molt bonic i és una manera molt diferent de relacionar-se amb ell i d’entendre’l. La veritat que només puc donar gràcies per estar fent el que de veritat m’agrada que és estar amb els nens, cuidar-los, mimar-los, entendre’ls i comprendre’ls, però sobretot donar-los afecte, felicitat i amor que és el que necessiten.

Gràcies a l’associació i a les famílies per creure en mi.

 

Ana Megia