No recordo quin any era que el Dr. Casaldàliga, en una visita de rutina, em va donar un full informatiu sobre l’AACIC. Un temps després, vaig decidir presentar-m’hi un dia per mirar de saber què carai era aquella associació. La meva vida havia transcorregut sense conèixer ningú que tingués una cardiopatia, ni com la meva ni de cap altra mena. Sincerament em pensava que era “peça única”.
La meva primera sorpresa va ser veure que no estava sola en aquell viatge, que existien altres persones amb dificultats com les meves, altres amb menys i altres amb més. Em va costar bastant entendre per què i com funciona una associació i ho vaig anar aprenent a mesura que m’hi anava implicant. Anys molts bons van ser els que vaig ser vocal de la Junta de l’Associació i més endavant patrona de la Fundació.
La individualitat sempre ha estat una constant en la meva vida de cardiòpata i l’AACIC m’ha ensenyat a compartir i, també, a pensar que puc ser útil als altres. M’ha donat suport quan ho he necessitat i sé que d’alguna manera em protegeix, que sempre és allà fora. A més m’ha deixat un grup d’amics amb el qual tinc un contacte molt entranyable i enriquidor.
PER MOLTS ANYS AACIC per aquests 20 anys tan profitosos i per molts anys més per anar endavant com fins ara, tot i les dificultats que hi ha des de fa uns anys.
Elisabet Guilllem