Des de la Universitat de Girona, on vaig estudiar el Grau d’Educació Social, ens van proposar fer voluntariat per diferents entitats del territori i va ser on vaig descobrir-vos. Els anys passen, però cada cop em sento més part d’aquesta entitat.
Què et va moure a ser voluntària de l’Espai Infantil?
En un primer moment perquè era un espai on compartir amb infants i joves, un cop cada dos mesos. També perquè tenia un conegut que pateix problemes del cor, i unint aquests dos paradigmes vaig decidir apuntar-m’hi i ser voluntària a l’Espai Infantil de Girona.
Ens podries explicar quines són les teves tasques dins d’aquest Espai?
Dins l’Espai, les meves tasques són de dinamitzadora. Jo amb diferents voluntaris, segons l’any som més o menys persones, dinamitzem el grup d’infants i joves que venen, hi trobem persones amb cardiopaties i els seus germans. El primer any fèiem activitats vàries i lliures, a partir del segon any vam implementar tenir un objectiu cada sessió, en què amb l’ajuda de la Gemma, psicòloga i qui organitza aquest espai, treballem les emocions i busquem que sigui un espai on els infants també es puguin expressar lliurement.
Quines són les activitats/tallers que més els agrada fer durant aquesta estona? I les que menys?
En el nostre cas, tenim diferents perfils d’infants. Però en general els agraden totes les activitats que els proposem. En els mesos d’hivern els agraden més activitats més relaxades (pintar/dibuixar) i en els mesos de més calor demanen més anar a l’exterior a fer alguna dinàmica. Per tant, no sabria esmentar quina activitat els agrada més i quina menys.
Com creus que beneficia aquest espai als nens i a les nenes amb cardiopatia congènita?
Els nens i nenes amb cardiopatia congènita es poden sentir exclosos i diferents de la resta dels companys. La seva experiència de vida ha estat en hospitals, entre pastilles, metges… un procés pel qual els companys de classe no han passat. Crec que aquest espai els beneficia, perquè es troben diferents infants vinguts de la resta del territori Gironí amb una problemàtica semblant i els permet conèixer-se; a partir de l’esplai s’han format amistats. És un espai on compartir, començar-se a obrir, resoldre els dubtes, treure les pors…
En aquest espai hi ha infants que ja porten mesos sense hospitalitzar-se, persones que han estat hospitalitzades fa poc o d’altres que encara han de passar pel procés d’hospitalització. Per posar un exemple, recordo ara farà un any que va venir una família nova, a l’espai hi havia dues nenes; la més petita tenia la cara ben inflada a causa de l’operació, en un moment d’intimitat, una altra nena del grup va explicar que a ella també li havia passat i que ara ja estava bé: “Eren uns mesos que estava més inflada, però tornarà a estar prima i es veurà millor”. Aquestes paraules a la nena li van agradar molt i a partir d’aquí va explicar com es sentia a l’escola i que li preocupava la situació pels seus pares. Obrir-se, tenir un lloc on parlar i que saps que t’entendran, crec que és molt beneficiós per a aquests nens i nenes.
Quin creus que és el perfil que ha de tenir un voluntari o voluntària de l’Espai Infantil?
El voluntari o la voluntària de l’Espai Infantil crec que ha de ser una persona empàtica, amb ganes de passar-s’ho bé i a qui li agradin els infants. Persona que no els discrimini per la situació de salut en què es troben, i que els vegi com persones, amb un nom i amb les seves virtuts i coses positives.
8 pinzellades
- Una de les coses que ara té més valor per a mi, però que fa uns anys no em semblava important… La vida. Viure la vida perquè som dèbils i mai sabem quin dia serà l’últim.
- Em considero una persona… Empàtica i que ajudo a les altres persones sempre que puc.
- No em considero una persona… Egoista, sóc una persona que dono tot el que puc perquè a l’altra persona no li falti de res.
- Em diverteix extraordinàriament… Veure feliç la gent que per circumstàncies de la vida es troba en situació de vulnerabilitat.
- Algunes persones s’estranyen que faci de voluntària, i jo els dic… Que cada un és com és, a mi m’agrada dedicar el meu temps fent de voluntària i en aquest cas amb infants.
- La darrera vegada que vaig riure de gust va ser… La darrera vegada va ser l’últim dia de feina abans de vacances, on les persones amb qui treballo, discapacitats intel·lectuals, estaven fent de les seves, i no parava jo de riure.
- El dia que tinc una estona per a mi, m’entretinc… Anant a animar el Girona FC.
- Recomanaria l’experiència de dedicar una part del temps lliure a fer de voluntari perquè… Perquè és una manera d’oferir part del teu temps a persones que per circumstàncies de la vida no són al grup de persones “normals”. Aquestes a vegades són discriminades o es troben amb situacions que jo, per exemple, no m’hi he trobat mai. Oferir-los un espai on compartir, de manera voluntària, permet a totes les famílies, sense discriminació per classe econòmica, que hi puguin accedir. Fer de voluntària és donar, com a persona és avaluar el que tens i per què no, si es té temps, el temps també és per compartir i per això crec que és important fer de voluntària.