Sota la coordinació de la Rosana Moyano, psicòloga de l’Associació de Cardiopaties Congènites (AACIC), vam dedicar la sessió a parlar de la crisi del coronavirus i la situació especialment difícil i incerta que estem vivint i a la que mai ens havíem afrontat. Parlem de com afrontem aquesta nova situació, què expliquem als nostres fills i filles, de quina manera ens està afectant i què n’estem aprenent de tot això.
Les onze persones que van participar en l’Espai van comentar que estan tranquil·les, resignades i amb el cap posat en tenir cura de la salut dels fills i filles i també d’elles mateixes. Algunes estan preocupades per com afectarà aquesta situació a la seva vida laboral.
No és una situació fàcil per a ningú, però sobretot els pares i mares d’infants més petits, que encara necessiten molta cura dels progenitors, que reclamen la seva atenció per a jugar, entretenir-se… són els que pateixen més càrrega i cansament. No és fàcil estar pels fills i filles i a la vegada estar per la feina que molts fan virtualment. La càrrega de feina per alguns s’ha incrementat, però, en canvi, a casa no tenen el suport que tenien abans o la tranquil·litat que la cura dels seus fills i filles la feien altres persones, avis i àvies, o a l’escola bressol. I això els suposa una càrrega difícil. També perquè s’han de compartir espais petits amb poca possibilitat de moviment i això genera algunes tensions. Malgrat tot, molts ja ho han acceptat i ho estan vivint amb certa calma.
Pels pares i mares d’infants en edat escolar, les coses són una mica més fàcils. Els nens i nenes estan relaxats i tranquils i, fins i tot, contents d’estar a casa. Des de les escoles envien feines i deures a fer, però sense pressió ni tanta càrrega lectiva com a l’escola normal, amb la qual cosa tenen força temps lliure. Ja poden jugar sols i potser sí que els pares i mares reconeixen que s’han fet més flexibles respecte a deixar-los “anar més a la seva”, que facin una mica el que els vingui de gust fer, sense pressionar-los perquè entenen que per a ells i elles també és una situació anòmala difícil de pair.
I els pares i mares d’infants més grans, reconeixen que “ja van sols”, fan feines de l’escola, s’entretenen amb els seus hobbies, contacten amb els amics i amigues a través de les xarxes socials… Ho veuen com uns moments de compartir més, passar més estones junts, fer jocs plegats…
Un altre dels temes que vam tractar va ser el de la informació. Els pares i mares que van participar en l’Espai comenten que estan força saturats, que a l’inici de la crisi buscaven informació, però que ara ja la dosifiquen i seleccionen aquella que els pot aportar alguna cosa de nou.
Respecte a la informació que demanen els fills i filles, molts ja havien rebut informació a l’escola, se’ls havia preparat per això i a casa en algun moment s’han interessat per saber què havien de fer, com ser curosos amb la higiene… però no s’han plantejat pors per a la seva salut, ni angoixes per la malaltia, segurament perquè, com diuen, no tenen cap persona afectada directament que estigui malalta o que hagi mort. Els infants ho veuen per la televisió, però no ho viuen directament.
El fet que els seus fills i filles tinguin una cardiopatia congènita els fa estar més vigilants, més preocupats i posen més atenció a les mesures d’higiene de tota la família. Alguns dels nens i nenes tenien visites programades o, fins i tot, algun tractament que ha quedat ajornat, sense data, i això genera angoixa i malestar. Alguns pares i mares han contactat directament amb el seu cardiòleg de referència per consultar sobre el tema.
Per acabar, a l’Espai vam plantejar la pregunta: què pensen que en podem aprendre d’aquesta situació? En l’àmbit social vam pensar que un cop passi tornarem a ser una societat preocupada pel consum i farem el que fèiem fins ara, que no canviarà gaire la nostra vida, tret dels que ho han viscut en primera persona. També serà preocupant pels que tenen una situació laboral complexa que es pot veure afectada i això sí que amoïna més. En l’àmbit personal, alguns pares i mares reconeixen que els ha fet parar i reflexionar sobre els valors que tenim, les presses, i el sentit de moltes coses que ens passen.
A l’Espai virtual per a pares i mares amb fills i filles amb cardiopatia congènita ens trobem cada quart dilluns de mes de 20.30 a 22 hores.