En Martí té 10 anys. Va ser intervingut a l’any de vida i com a seqüeles de la intervenció li va quedar una lesió a les cordes vocals que li impedeix parlar amb claredat i li dificulta l’alimentació amb els sòlids.
Quan va fer 6 anys, la família i la psicòloga de l’AACIC CorAvant van creure que anar a les colònies d’estiu podia ser un gran estímul tan per a la parla com per a l’alimentació, així que van decidir apuntar-lo.
El segon dia de les colònies, en Marí no va voler menjar més purés i va demanar menjar el mateix que els seus companys. Els monitors ho van consultar amb l’AACIC CoAvant i amb la família i junts van decidir que podia ser bo si es feia a poc a poc. Van començar amb trossos molt petits de menjar, després una mica més grans i la sorpresa de tots va ser que va acabar la setmana menjant un plat, petit, de pasta.
Des d’aquell any, en Martí ha estat fidel a les colònies i els seus pares, tot i el seu retard, noten grans canvis cada estiu, sobretot en autonomia i comunicació. En Martí se sent un més entre els seus companys i companyes, un igual malgrat les seves dificultats i sap que cada any les colònies li plantegen un repte. El d’aquest any serà preparar-se la seva pròpia motxilla.
*Aquesta història està basada en fets reals, no obstant, el nom del protagonista i els detalls de la història són ficticis per tal de respectar el dret a la intimitat dels nostres socis i sòcies.