Actualitat i experiències

El parxís

La història de la Gemma: “Tinc o tenim la gran sort de tenir un tresor a casa que coneix i sap jugar al parxís . Ho fa molt bé i a sobre, em guanya sempre que hi juguem!”

Pensava i encara penso que tenia un tresor, potser dos era massa, potser no podia ser…o sí! Bé, crec que sí. Sí, jo tinc dos tresors!

L’endemà de néixer i quan encara no li havia pogut estudiar la mirada,les manetes,les orelles, el nas… va entrar un pediatre a l’habitació de la clínica. Em va demanar si jo era la mare, la pregunta em va sorprendre. Qui és que va de visita amb camisa de dormir? Bé, doncs en una llibreta petita que es va treure de la butxaca de la bata va dibuixar una mena de parxís i em va dir: “Això és el cor del teu fill, aquí hi té un forat. Demà vindrà un cardiòleg i el visitarà”.

Em vaig quedar sola a l’habitació mirant el meu segon tresor i no entenent el que m’acabava de dir el metge. Què era aquella mena de parxís? Què volia dir un forat al cor? … Amb el pas dels dies i les visites als cardiòlegs vaig anar entenent aquell parxís .

No tenia les mateixes normes que el parxís que jo coneixia , el meu segon tresor no tenia una capsa amb les instruccions del joc a la part de sota de la capsa, ni hi havia cap paper amb les regles del joc . L’Artur, és així com es diu, es posava malalt i jo no podia pensar que estàvem perdent la partida, jugàvem junts. Si calia canviava el dau, li donava alè al vaset de tirar el dau, volia la revenja, tornava a jugar i guanyàvem sempre. Ell hi posava el cor, jo hi posava tota la força de dia i de nit de tots els que l’estimem .
Mentre anàvem molt sovint jugant al parxís vaig conèixer l’AACIC ,i amb ells vaig poder llegir una carta d’una mare que també jugava al parxís. Em vaig gairebé estudiar aquella carta,érem molts que jugàvem al parxís i molts els que guanyàvem les partides!

Han passat 17 anys, ara ja només li dic tresor quan som a casa sols, és un noi magnífic. Tinc o tenim la gran sort de tenir un tresor a casa que coneix i sap jugar al parxís . Ho fa molt bé i a sobre, em guanya sempre que hi juguem!

 

Gemma Soldevila